Política

Els membres dels CDR detinguts passen a disposició del jutge de l’Audiencia Nacional aquest dijous

Els set arrestats estan acusats de terrorisme i haurien planejat atemptar entre l’aniversari de l’1-O i la sentència, segons la fiscalia

Els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts des de dilluns passaran a disposició del jutge de l’Audiencia Nacional (AN) aquest dijous, segons han informat fonts jurídiques. Dilluns la fiscalia va assegurar que se’ls imputaven els delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius, però les defenses han assegurat que només se’ls investiga per terrorisme.

La Guàrdia Civil els va detenir en el marc d’un operatiu ordenat pel titular del jutjat d’instrucció 6 de l’AN, Manuel García Castellón, i als escorcolls efectuats, els agents de la Benemèrita van trobar material i substàncies considerades “precursores” de la confecció d’explosius.

El ministeri públic considera que formaven un “grup terrorista d’índole secessionista català” i creu que planejaven atemptar amb explosius entre l’aniversari de l’1-O i la sentència. Els set independentistes han passat les últimes tres nits a la comandància de la Benemèrita de Tres Cantos, a Madrid, a l’espera de passar a disposició judicial.

Els set detinguts hauran de prestar declaració davant del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional encara que podrien acollir-se al dret a no declarar.

A les 8 hores d’aquest dijous un grup de suport als arrestats ha convocat una concentració davant de l’AN per reclamar el seu alliberament. Delegacions d’ERC, JxCat i EH Bildu també estaran a les portes del tribunal per donar suport als detinguts.

Les defenses dels membres dels CDR van denunciar que es tracta de detencions “arbitràries” i que no han pogut accedir a documentació referent al cas, sota secret de sumari. A més, el portaveu d’Alerta Solidària -organització que dona suport legal i jurídic als detinguts-, Xavier Pellicer, va denunciar dimecres que més de 48 hores després de les detencions hi havia dos arrestats amb qui els lletrats no havien pogut contactar i als quals s’ha assignat un advocat d’ofici.

La majoria de detencions es van fer a Sabadell, però també n’hi va haver a municipis del Vallès Oriental i a Osona. En total la Guàrdia Civil va detenir nou persones però dos dels arrestats van quedar en llibertat amb càrrecs el mateix dilluns a la tarda. Als dos alliberats se’ls continuaria mantenint el delicte de terrorisme.

La fiscalia assegura que tenien “projectes terroristes”

Segons el relat de la fiscalia, els detinguts preparaven “projectes terroristes amb fins secessionistes” i justifica que fossin arrestats davant la “certesa” que pensaven actuar entre l’aniversari de l’1-O i l’anunci de la sentència del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem.

El ministeri públic va argumentar que calia “avortar el projecte que hauria pogut ocasionar danys irreparables a causa de com d’avançats estaven els preparatius”.

L’independentisme va respondre a les detencions amb protestes a diversos municipis de Catalunya i amb indignació per part dels representants polítics.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar explicacions per carta al cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, i ha considerat “intolerable” que es vulgui criminalitzar l’independentisme i se l’acusi de “moviment rebel i terrorista”.

L’executiu espanyol ha respost que a l’Estat hi ha separació de poders i ha afirmat que el poder judicial actua amb “autonomia i independència”. De fet, Sánchez va instar Torra a condemnar “qualsevol mena de potencial ús de la violència” per part de grups vinculats amb l’independentisme.

Segons Sánchez, és una forma “fàcil” d’esvair “dubtes” sobre un hipotètic vincle “entre l’independentisme i qualsevol classe d’acció radical violenta”.

Les detencions de dilluns per suposats delictes de terrorisme no són les primeres que fa la Guàrdia Civil a membres dels CDR. L’abril del 2018, i també per ordre de l’Audiència Nacional, es va detenir l’activista de Viladecans Tamara Carrasco i es va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, d’Esplugues de Llobregat. Aquest últim, però, va poder fugir a Bèlgica, mentre Tamara Carrasco era obligada a romandre permanentment al seu terme municipal.

Mesos després, al novembre, l’Audiència va retirar les acusacions de terrorisme i va remetre les actuacions als jutjats catalans, que encara segueixen el seu tràmit per desordres públics. Tamara ja pot sortir de Viladecans, però l’Adrià encara segueix a Bèlgica. A tots dos se’ls acusa d’incitar a través de les assemblees dels CDR a cometre desordres públics i a bloquejar vies de comunicació.

D’altra banda, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d’aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torrent reitera que no prohibirà cap debat i insta el PSOE a fer-s’ho mirar

barcelona

El Tsunami valora que els talls no violents interpel·len Europa

barcelona

El TS reafirma que ser elegit a Europa no dona immunitat

Madrid

L’‘impeachment’, en directe

Washington

Esperant proposta

barcelona

El Parlament desestima que Torra comparegui pels CDR

barcelona

El PNB perd un escó pel PP i Sánchez depèn més d’ERC

madrid

L’oposició a Evo Morales nomena una presidenta interina per a Bolívia

Buenos Aires

Arrimadas s’entreveu com a líder però al març

madrid