Política

Homenatge 83 anys després

Un acte a Perpinyà evoca els 841 republicans enterrats en una fossa

Es compten 2.838 morts en aquest èxode

Han hagut de passar 83 anys perquè se’ls reti un homenatge de dignificació. Va ser ahir, coincidint amb la data en què es té constància del primer enterrament en una fossa comuna al cementiri de l’Oest de Perpinyà d’exiliats republicans que fugien de les tropes franquistes el 1939. Des d’aquell moment i fins al 1942, s’hi van dipositar les restes de 841 persones mortes en hospitals després d’arribar als camps d’internament de les platges d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès. A l’acte, amb un centenar d’assistents, s’hi va desplegar una pancarta memorial on hi ha el nom de cadascuna d’elles.

Va ser un desgreuge, que a més intentava esquivar les actuals autoritats locals de la ultradreta de Rassemblement National, que els ha dificultat accedir al registre dels cementiris municipals. De manera confidencial, els historiadors organitzadors, Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor, van donar cita al matí al monòlit del cementiri que recorda els morts durant l’èxode i que el comitè departamental d’ERC va erigir el 15 d’octubre del 1944, en el quart aniversari de l’afusellament del president Companys.

En aquest punt es van fer els parlaments reclamant una dignificació de la memòria d’aquestes víctimes i es va interpretar una peça musical. A l’homenatge hi assistien l’exconseller de Cultura a l’exili Lluís Puig i l’expresident de la Generalitat Quim Torra. Després, el grup es va dirigir a la fossa comuna on es va penjar la pancarta i es va fer una ofrena floral. L’acte tenia l’adhesió d’una vintena d’entitats i institucions d’història i memòria democràtica, entre aquestes l’Associació Cultural Xarxa Cebrianenca i el Col·lectiu de Joves del Rosselló, hereus dels homenatges al president Companys. “Podem confirmar que a Perpinyà hi ha una de les fosses comunes més grans causades per la Guerra Civil espanyola, i segurament la més gran de les causades per l’exili del 1939”, va assenyalar Jordi Oliva abans de recordar que uns altres 598 cossos “s’haurien pogut inhumar als cementiris de Sant Martí i el Vernet, sense descartar el de Sant Jaume ni tampoc aquest mateix de l’Oest”. Des que aquest equip d’historiadors va començar les seves recerques sobre el terreny l’estiu passat ja ha comptabilitzat 2.838 víctimes mortals de l’exili republicà. Una primera llista de 1.685 noms es va publicar al setmanari La República el gener del 2001. “És cabdal que la recerca científica tingui un retorn social com a homenatge i reconeixement a aquestes víctimes”, va desitjar Núria Riudor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona