La Unió Europea avança cap a l’embargament del petroli rus
Alemanya cedeix i aixeca el veto a prohibir la importació de cru de Rússia, però demana un temps de transició
Brussel·les insta a continuar preparant plans de contingència per a possibles talls del subministrament
La Unió Europea (UE) afronta decisions existencials en matèria energètica, però ni les amenaces del Kremlin aconsegueixen per ara resoldre les divisions. Si bé hi ha consens sobre la necessitat d’independitzar-se energèticament de Rússia, les diferències són les protagonistes quan es tracta d’apuntar on més mal fa al Kremlin: els ingressos per les exportacions energètiques.
Els ministres europeus d’Energia es van reunir ahir de manera extraordinària a Brussel·les per buscar formes alternatives d’aprovisionament després que Gazprom tallés l’aixeta del gas a Polònia i Bulgària. Ara bé, la reunió estava marcada pel sisè paquet de sancions que la Comissió Europea està ultimant i que apunta a incloure un embargament del petroli rus, que dona al país uns 48.000 milions d’euros anuals, segons l’Eurostat.
En les últimes hores s’ha produït un pas fonamental per poder tirar endavant la prohibició d’importar cru rus. El sí d’Alemanya, fins ara reticent a les sancions energètiques, és un moviment essencial perquè qualsevol mesura tiri endavant a Brussel·les, però per ara no és suficient per l’oposició d’altres països, especialment d’Hongria.
El gest d’Alemanya no és casualitat: Berlín ha esperat a reduir del 35% al 12% les importacions de petroli rus per canviar de posició. Ara bé, el vicecanceller alemany, Robert Habeck, va avisar que l’embargament del petroli rus s’ha de fer amb una transició de “setmanes o mesos”. Ara, el principal obstacle per tirar endavant la mesura és Hongria.
En la roda de premsa posterior a la reunió, l’eurocomissària d’Energia va instar els Vint-i-set a continuar preparant plans de contingència per fer front a un possible tall “total” del subministrament rus, tot i considerar que és un escenari poc probable a curt termini. “Ara mateix no hi ha un risc immediat per a la seguretat de subministrament a Europa”, va indicar. Per Simson, el tall de Gazprom a Polònia i Bulgària marca un “punt d’inflexió” en la confrontació amb Rússia. “És un intent de dividir la UE”, va indicar. Mentre es debat si anar un pas més en les sancions energètiques, els països acceleren les estratègies per independitzar-se del gas i el petroli russos. Lituània ha començat a subministrar gas natural liquat a Polònia a través d’un nou gasoducte amb el qual vol substituir part del que ha deixat de rebre de Rússia. Bulgària inaugura una construcció que li permet ser un hub de distribució als Balcans i Itàlia, mentre que Eslovàquia importa gas dels EUA a través de Croàcia.
LES FRASES
Ajornen la rebaixa del preu del gas
RedaccióLa vicepresidenta tercera espanyola i ministra per a la Transició Energètica, Teresa Ribera, ha ajornat fins a la setmana que ve l’aprovació del mecanisme pactat amb la Comissió Europea per limitar el preu del gas a una mitjana de 50 euros i reduir així la factura de la llum. A l’arribada a la reunió extraordinària amb els seus homòlegs europeus a Brussel·les, Ribera va admetre que “probablement” no hi haurà prou temps perquè la Comissió Europea doni llum verd a la mesura i que aquesta pugui ser adoptada avui pel Consell de Ministres, tal com planejava el govern espanyol. “Estem ultimant els detalls. No és fàcil que tinguem temps de fer-ho demà”, va dir la vicepresidenta tercera, que confia que l’aval definitiu de Brussel·les al mecanisme arribi finalment la setmana vinent. Els governs d’Espanya i Portugal van anunciar la setmana passada un principi d’acord amb l’executiu comunitari per limitar el preu del gas en el mercat elèctric, un preu que se situaria en una mitjana de 50 euros/MWh. Aquesta xifra representa 20 euros més del límit de 30 euros plantejat inicialment pels dos estats ibèrics.
