Una supervivent política
Liz Truss és una supervivent política. Ha passat de l’esquerra radical i dels liberaldemòcrates, partit del centre, a ser la representant de la dreta i de les idees de Thatcher del Partit Conservador, partidària del lliure mercat, de la mínima intervenció de l’estat a l’economia i de reduir al mínim els ajuts socials. També ha passat de fer campanya per seguir a la Unió Europea (UE) en el referèndum de 2016 a ser la més favorable al Brexit de tots.
Mary Elizabeth Truss (Oxford, Anglaterra, 1975) prové d’una família d’esquerres radical que durant els anys vuitanta va estar en les manifestacions contra Thatcher i contra la monarquia i eren membres de la Campanya pel Desarmament Nuclear. És la gran de quatre germans i una única noia. El seu pare és professor emèrit de matemàtica pura a la Universitat de Leeds i la seva mare, infermera. El seu pare no s’ha involucrat en la seva carrera política perquè està en contra de les idees tories. La seva mare, sí.
Per la carrera del seu pare van viure a Oxford, a Paisley, Escòcia, al Canadà i, finalment, a Leeds, al nord d’Anglaterra. Sempre va estudiar en escoles públiques. Durant la campanya va criticar les baixes expectatives que tenien els estudiants de la seva escola de Leeds, en contraposició a l’educació privilegiada que va tenir Rishi Sunak, el seu rival. Excompanys i exprofessors se li van tira a sobre recordant-li que és la millor escola pública de Leeds. A la universitat va ser la presidenta del Partit Liberaldemòcrata i en el congrés del partit de 1995 va demanar l’abolició de la monarquia en un discurs del que després es va penedir.
Al congrés conservador de 1997 va conèixer Hugh O’Leary, comptable i militant tory, amb qui es va casar i va tenir dues filles que ara tenen 16 i 14 anys. Una relació extramatrimonial amb un altre polític tory va estar a punt de costar-li el matrimoni i la carrera política, però va ser elegida diputada el 2010, tot i que els seus col·legues la van voler vetar. Va ser secretària d’estat d’Educació i ministra de Medi Ambient, Alimentació i Afers Rurals al govern de David Cameron (2010-2016) i ministra de Justícia (primera dona a ocupar el càrrec) i secretària d’estat de Finances al govern de Theresa May (2016-2019). A les primàries de 2019 va donar suport a Johnson, que va guanyar i la va recompensar nomenant-la ministra de Comerç Internacional, primer, i d’Afers Exteriors, després, al seu govern. Representa la línia continuista de Johnson.
