Els partits escalfen la maquinària de precampanya per les eleccions catalanes

Més o menys obertament, els partits catalans han acabat llegint els resultats de diumenge com una presa de pols a la ciutadania imprescindible per afrontar la precampanya electoral per les catalanes que ja s'obre. Amb tots els matisos que demana interpretar unes eleccions europees en clau nacional, CiU hi veu la prova que s'inicia «un nou canvi polític» i prepara l'estratègia per deixar-se endur discretament pels vents que sembla que li bufen a favor. L'objectiu: aconseguir una victòria prou àmplia per governar als comicis al Parlament i permetre a Artur Mas comprovar la validesa de l'expressió que la tercera és la bona. El PP, amb Alícia Sánchez-Camacho al capdavant, també va donar el tret de sortida a la precampanya. Els populars perfilen accions específiques amb el repte d'aixecar el cap a Catalunya i desfer-se de la llosa de les campanyes antinacionalistes catalanes que el PP ha atiat els últims anys per treure rèdit electoral a altres territoris de l'Estat.

El PSC, que s'ha negat en rodó a fer una mirada catalana a les europees, admetia ja ahir el desgast que la crisi i la dilatada negociació del finançament han pogut tenir en la seva davallada de 7 punts respecte al 2004. També ERC és molt conscient del pes que la gestió del tripartit –cíclicament qüestionat per la militància– té sobre el seu electorat i, abans de l'estiu, traçarà el full de ruta de la seva precampanya per frenar la pèrdua de vots i assegurar un resultat digne a Joan Puigcercós en les primeres eleccions catalanes en què es presentarà com a candidat. Tot plegat, amb el repte d'encaixar des de dins del govern el resultat del finançament i la sentència del TC i sense deixar de patir, a més, la feixuga digestió que segueix tota lluita intestina, mentre Joan Carretero perfila la candidatura de Reagrupament. Qui va parlar més clar ahir, però, va ser el líder d'ICV, Joan Saura, que arrossega com un llast la incomoditat que ha generat entre els seus la gestió a Interior. Saura va demanar a socialistes i republicans «una reflexió al si del govern» per analitzar el com i el perquè dels resultats de les europees.

CiU, que s'enfronta al repte de mantenir la mobilització dels seus votants tradicionals, va llançar més sorra sobre el tripartit culpant-lo de l'elevada abstenció que es va registrar a Catalunya, del 62,4%. El secretari general de la federació, Josep Antoni Durant i Lleida, va atribuir la baixa participació a la «desafecció» que provoca el fet que el partit més votat no pugui governar. CiU, que preveu guanyar un escó a l'eurocambra per a Salvador Sedó quan s'apliqui el Tractat de Lisboa i l'Estat disposi de 4 diputats més, engegarà amb força la precampanya a partir del setembre sobre dos grans pilars: l'impuls del projecte de la Casa Gran i una estratègia basada en el treball de la militància de base. La federació aspira a convertir Mas en president i esquivar de retruc el debat intern que s'obriria si, davant d'un escenari a priori favorable, els socis del tripartit tornen a sumar.