Galeuscat pot prescindir del BNG, que torna a l'eurocambra

L'antiga coalició de nacionalistes bascos, catalans i gallecs que va aconseguir dos eurodiputats en les eleccions del 2004 ha resistit el trencament amb el BNG i ha quedat amb els mateixos escons que aleshores. En canvi, als gallecs, que anaven segons en la llista amb ERC, la jugada els ha sortit bé i el canvi de parella els permetrà disposar durant poc més d'un any de l'escó assolit per l'Europa dels Pobles-Verds. El BNG ha retrocedit de 40.000 vots i ha obtingut un 9,4% dels sufragis a Galícia, tres punts menys que el 2004. En qualsevol cas, podrà recuperar l'acta que va obtenir Camilo Nogueira l'any 1999 i tornarà a tenir representació al Parlament europeu, amb Ana Miranda. En un context de gran abstenció i de baixada generalitzada dels partits d'esquerres, els vots del BNG han esdevingut especialment valuosos per a Esquerra. Oriol Junqueras serà present a l'eurocambra durant uns 30 mesos. En la legislatura anterior ERC hi va estar uns tres anys, amb l'ara secretari de Política Lingüística del govern, Bernat Joan. Després l'escó l'ocuparan el BNG i, posteriorment, Aralar (set mesos) i Els Verds (sis mesos).

Tots els socis de CiU retrocedeixen

Per CiU, l'efecte col·lateral de la marxa dels gallecs era l'augment de les possibilitats que Unió Democràtica recuperés l'històric euroescó de Concepció Ferrer. Sense els gallecs, els socialcristians han quedat a les portes d'Estrasburg i hauran d'esperar la repesca: l'encara no assegurada entrada en vigor del Tractat de Lisboa –pendent de referèndum a Irlanda i de ratificacions en diversos estats– podria donar-los l'anhelat escó.

Totes les formacions que integraven la Coalició per Europa han retrocedit excepte CiU. A Euskadi, el PNB ha perdut set punts malgrat haver guanyat les eleccions, fet que li ha permès assegurar-se un eurodiputat. A Navarra, el PNB ha obtingut un 1,8% dels vots, un resultat lleugerament inferior al del 2004. Al País Valencià, el Bloc ha baixat dues dècimes i ha quedat al darrere d'Unió Progrés i Democràcia (UPD), de Rosa Díez, i a les Illes Balears, Unió Mallorquina, amb Unió Menorquina, ha obtingut un 3,80% dels vots, set dècimes per sota dels darrers comicis europeus. Fins i tot la Chunta Aragonesista, ha rebut una forta sotragada, ja que ha rebut 13.000 vots, la meitat que fa cinc anys. La llista de Ramon Tremosa ha esgarrapat un miler de vots a Madrid i suports testimonials a Cantàbria (344), Castella i Lleó (310), Castella-la Manxa (136), la Rioja (123), Extremadura (83) i Múrcia (76).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona