Schengen s'esquerda
Circulació
Àustria, Txèquia, Hongria, Eslovàquia i Holanda fan com Alemanya i restableixen els controls fronterers per l'arribada de refugiats
La UE, incapaç de pactar quotes obligatòries per repartir-se 160.000 demandants d'asil
Schengen s'esquerda. La pèssima gestió de la crisi dels refugiats ha fet reaparèixer, en només unes poques hores, els controls fronterers que la Unió Europea va trigar deu anys a eliminar. La jugada d'Angela Merkel de suspendre la lliure circulació per forçar els governs de l'est d'Europa i del Bàltic a acceptar les quotes obligatòries de Brussel·les per repartir 160.000 demandants d'asil va provocar ahir un efecte dominó: Àustria, la República Txeca, Hongria, Eslovàquia i els Països Baixos també van tancar les seves fronteres o van restablir-hi els controls policials, i Polònia i Bèlgica van amenaçar de fer el mateix.
Primer va ser l'euro i ara Schengen: les dues últimes crisis europees (la del Grexit i el drama dels refugiats de les darreres setmanes) han posat en perill dues de les fites més pràctiques i visibles de la integració europea. I la cancellera alemanya està seguint exactament la mateixa estratègia: si abans de l'estiu amenaçava els grecs amb l'expulsió de l'euro, ara avisa els europeus de l'est que l'Europa sense fronteres pot tenir els dies comptats. Sense asil comú, no hi pot haver Schengen, sense quotes obligatòries i solidaritat compartida, la lliure circulació està en perill. Segons els nous càlculs del govern de Merkel, Alemanya podria acabar acollint aquest 2015 un milió de refugiats.
Tot i l'ultimàtum alemany, el club de Visegrad, que formen hongaresos, txecs, eslovacs i polonesos, continua negant-se que Brussel·les li digui quants refugiats ha d'acceptar. Per això, en la reunió d'ahir a Brussel·les, els ministres de l'Interior dels Vint-i-vuit van ser incapaços de pactar un repartiment segons quotes obligatòries. L'objectiu és acollir en total 160.000 demandants d'asil, però no detallen quin és el compromís concret de cada estat membre. La negociació es complica i s'allargarà almenys fins a l'octubre (els ministres es tornaran a reunir el dia 8 i els primers ministres i presidents de govern ho faran el 15, tot i que no es descarta la convocatòria d'una cimera extraordinària).
“Les quotes no són la solució, hem d'ajudar els països més afectats per aquesta onada d'immigrants, que ja no són Grècia i Itàlia, sinó Àustria i Hongria”, es va mantenir ferm el ministre de l'Interior eslovac, Robert Kalinak. “Hongria ha de ser part de la solució i no part del problema, nosaltres volem ajudar els hongaresos però no es deixen i Europa val més que el senyor Orban!”, li va respondre el seu homòleg luxemburguès, Jean Asselborn. Des del 2013, la UE ha suspès Schengen en set ocasions, però aquesta és la primera vegada que ho fa per la pressió migratòria. El govern austríac va desplegar ahir 2.000 soldats a la frontera. “Si Alemanya aplica controls fronterers, Àustria ha d'aplicar controls de fronteres reforçats, i ho farem ara”, va anunciar el seu vicecanceller, Reinhold Mitterlehner. Hongria va anunciar que només tramitarà peticions d'asil de ciutadans sirians amb documentació i a partir d'avui castigarà amb penes de presó els que entrin al país de forma irregular.
LES FRASES
L'Estat espanyol rebrà finalment 35.000 refugiats
El govern espanyol ha passat de boicotejar les quotes de refugiats a acceptar-les sense ni tan sols discutir-ne les xifres. I, finalment, aquest 2015 haurà d'acollir fins a 35.000 demandants d'asil, segons els càlculs del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz: als 2.759 que ja va acceptar el juliol passat i als 14.931 que li toquen per la quota del 12% de Brussel·les, caldrà afegir-hi les 17.000 sol·licituds d'asil que el ministre espanyol preveu rebre fins a finals d'any directament, al marge d'Europa (només en el que portem d'any, 3.500 sirians han fet la petició a la frontera de Melilla).
El que sí que van acordar ahir els Vint-i-vuit va ser l'enduriment de la persecució de les màfies i dels traficants de persones al Mediterrani passant a la segona fase de l'operació militar Eunavfor Med que van llançar el mes de juny: els vaixells i avions militars europeus que fins ara només recollien informació ara podran detenir per la força els traficants de refugiats, tot i que només podran actuar en aigües internacionals (perquè per fer-ho en territori de Líbia cal un mandat de les Nacions Unides).
El govern de Mariano Rajoy participarà amb 250 militars i amb l'enviament d'un vaixell de guerra amb un helicòpter en aquesta segona fase de l'operació.
