Sempre els Balcans

Es pot dir que el segle XX, a Europa, neix i mor als Balcans. El 1914, amb l’assassinat a Sarajevo de l’hereu al tron de l’imperi austrohongarès –l’espurna que va encendre la metxa de la Primera Guerra Mundial–, i els anys noranta, amb el dessagnament i l’esquinçament de la desapareguda Iugoslàvia.

Els Balcans i la tempestuosa relació amb Europa sempre tornen, també ara, amb les pressions del president francès, Emmanuel Macron, per tancar la porta de la UE a Macedònia del Nord i a Albània, en considerar que no compleixen els estàndards polítics i econòmics per ingressar al club. Macron no és l’únic que mira al sud-est amb desconfiança. També els alemanys van desitjar en algun moment que Grècia abandonés l’euro, mentre que la mateixa Comissió Europea manté Bulgària i Romania sota vigilància des del minut u de la seva adhesió, ara farà tretze anys.

Tan a prop i tan lluny alhora, els Balcans són un món desconegut i complex, una cruïlla del temps per on han transitat grans imperis de l’antiguitat i de l’edat moderna i que ha patit l’impacte de les dues grans conflagracions mundials i la divisió de la guerra freda. No és fàcil situar-se en una regió convulsa que suporta sobre les seves espatlles tot el pes de la història, que arrossega conflictes ancestrals i que navega sempre a cavall de l’orient i l’occident. Per això és tan d’agrair el qui fa l’esforç d’acostar-se a aquest racó d’Europa per intentar entendre’l i, de retruc, explicar-lo als que vivim, ignorant-ho tot, a l’altre extrem del Mediterrani. És aquesta, la de trobar un fil enmig del laberint, la sensació que he tingut llegint el llibre La otra Grecia. Viaje a Salónica, Macedonia y los Balcanes del sur (La Línea del Horizonte) que acaba de publicar Marta Monedero, periodista i companya durant molts anys d’aquest diari. Amb una prosa clara i amena, Monedero descriu el seu recorregut per una peça del gran mosaic balcànic acompanyada de personatges locals que l’ajuden a descobrir la cara oculta dels llocs que trepitja, “allò que no surt als diaris”. El que fa Monedero és literatura i també periodisme, un gran reportatge que, seguint la petjada grega, romana, bizantina, otomana, jueva... arriba fins al malestar actual, al desconcert que compartim els europeus en l’inici d’una nova dècada, davant d’un món que s’ha fet imprevisible. Un sentiment que barreja nostàlgia, derrota i por i que tan bé resumia un dels testimonis, macedoni, del llibre: “A Iugoslàvia vivíem millor, els Balcans eren estables, tot i que també vam ser el polvorí d’Europa. Però ara no som res.”