Política

El TC avala la competència del Suprem per jutjar el govern

Nega l’empara a l’exconsellera Meritxell Borràs, que considera vulnerat el seu dret a ser jutjada pel jutge predeterminat per llei, és a dir, al TSJC

La justícia belga sí que ho va entendre en el cas de l’exconseller Puig

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat “per unanimitat” el primer recurs contra la sentència condemnatòria als independentistes catalans –el de l’exconsellera de Governació Meritxell Borràs–, en una resolució en què avala la competència del Tribunal Suprem per jutjar els líders polítics i socials catalans per l’1-O. El tribunal de garanties només va avançar ahir la resolució i els arguments es difondran en els pròxims dies. Així, nega l’empara a l’exconsellera Borràs i manté la seva condemna a un any i vuit mesos d’inhabilitació per a càrrecs públics i a pagar una multa de 60.000 euros per un delicte de desobediència.

Tancades les portes als tribunals espanyols, ara Borràs podria demanar empara al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), on volen arribar els nou presos polítics, quan el TC no retingui més les seves causes, com han denunciat diversos cops.

El de Borràs és el primer dels onze recursos d’empara que té previst resoldre el tribunal abans de l’estiu, segons EFE. Borràs –defensada per la penalista Judit Gené– i la resta d’independentistes des del primer moment van demanar ser jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en considerar que són aforats i que aquest òrgan és el competent per jutjar els fets de la tardor del 2017, ja que van passar a Catalunya. Inicialment, la fiscalia va dirigir les querelles contra la mesa del Parlament i el govern al TSJC. Però amb la declaració d’independència, suspesa, el 30 d’octubre del 2017 la fiscalia va presentar les querelles contra la diputació permanent de la mesa i el govern al Tribunal Suprem, adduint que hi havia accions a l’estranger i els efectes podrien ser per a tot l’Estat espanyol. Davant aquesta interpretació tan extensiva de la llei, tots els independentistes catalans denuncien que se’ls ha vulnerat el dret a ser jutjats pel jutge predeterminat per la llei.

Ara, però, en la primera resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Cándido Conde-Pumpido, el TC avala la competència de la sala penal del Suprem. En un comunicat, el TC subratlla que la competència és del Suprem en el cas dels independentistes catalans “per la seva condició d’aforats i perquè una part dels fets van ser comesos a l’estranger”. Hi afegeix que la competència del Suprem “té una inqüestionable base legal explícita per estendre’s als responsables per connexitat amb els delictes que van ser jutjats”. I finalment, precisa que el magistrat Antonio Narváez –denunciat pels independentistes catalans per les seves declaracions contra l’1-O– no ha participat en la deliberació en abstenir-se dels recursos.

La negativa donada ara a Borràs serà la mateixa per als altres condemnats. A més, s’espera conèixer el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional per si es pot interpretar una resposta a la justícia belga, que recentment va avalar que no s’entregui a Espanya l’exconseller de Cultura Lluís Puig, que va marxar a Brussel·les, i per al qual el jutge del Suprem Pablo Llarena va dictar una euroordre de detenció per jutjar-lo per malversació en la causa independentista. I és que el Tribunal d’Apel·lacions de Brussel·les va resoldre, el 7 de gener passat, que el Suprem no és l’òrgan competent per sol·licitar l’entrega de l’exconseller, tal com va dir el jutge de primera instància belga. “Segon tribunal d’una tercera euroordre: no hi ha extradició”, celebrava la defensa de Puig. A més, el tribunal hi afegia que estava en perill la seva presumpció d’innocència.

En el recurs de l’exconsellera Borràs, la penalista Judit Gené manifesta que el Suprem “fa una interpretació exorbitant del principi d’ubiqüitat” per tal d’assumir la causa catalana, a més de trencar la seva doctrina, amb una resolució del 2014 que fixa que les causes s’han de jutjar en el territori on succeeixen els fets.

Ordinadors i llengua

Gené precisa que la fiscalia en la querella situava fets “hipotètics”, i que amb això en va tenir prou el Suprem i va fer una “àmplia” interpretació de les seves competències. I sosté que, al final, en la sentència el Suprem “no situa cap acció dels acusats a l’estranger”.

L’advocada detalla que a l’estranger se situa una campanya per la independència de Catalunya, que al final no es va fer, i que en la sentència s’indica que a l’estranger hi havia allotjades webs de l’1-O. Gené exigeix rigor, que tothom sap el “funcionament global” d’internet, i alhora alerta que l’Audiencia Nacional i el Suprem podrien declarar-se competents de qualsevol fet en què “un aforat usi internet”. Retreu al Suprem que hauria d’haver vetllat per les garanties judicials de Borràs, amb un judici proper al seu domicili, i “on es podria haver expressat en la seva llengua, el català”, a banda de poder tenir la doble instància judicial. Pel TC, res s’ha vulnerat.

LES FRASES

1
any i vuit mesos
d’inhabilitació i multa de 60.000 euros és la pena per desobediència per a l’exconsellera Borràs.
La competència del Tribunal Suprem té una inqüestionable base legal explícita
Tribunal Constitucional
comunicat
El Suprem fa una exorbitant interpretació de la competència. No hi ha actes a l’estranger
Judit Gené
advocada. Recurs borràs


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia