Política

NOEMÍ LLAURADÓ I SANS

PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA (ERC)

“Les batalles de campanar queden molt lluny; ara pensem en gran”

“Tarragona i Reus estan en una bona línia de treball conjunt en la fase de projectar-nos com a territori, i la Diputació fa de còmplice perquè continuïn sumant”

“És un dels projectes que pot ajudar al desenvolupament econòmic i social, encaixa en el sector turístic”

La Savinosa és sòl urbà i en això es basa el projecte, però som sensibles envers l’impacte ambiental
Al territori som molt bons en recerca, però no tant en la transferència, i hi hem d’apostar

Noemí Llauradó es va convertir el 2019 en la primera dona A accedir a la presidència de la Diputació de Tarragona gràcies a l’acord del seu partit, ERC, amb Junts. Li faria il·lusió repetir, però tot dependrà del que passi a les eleccions municipals del mes de maig, en què és l’alcaldable dels republicans a l’ajuntament de Reus.

Quin balanç fa d’una legislatura molt accidentada?
Positiu, malgrat totes les vicissituds que hem hagut de patir, començant pels greus incendis de la Ribera d’Ebre, després els temporals Glòria i Filomena, l’accident d’Iqoxe, el tancament per la covid... Per tant, vam haver de gestionar, sobretot, urgències, sense deixar d’atendre el nostre principal destinatari, els ajuntaments de pobles petits, als quals els fan falta molts recursos. Fent teletreball vam ser capaços de fer un pla de xoc, mobilitzant deu milions d’euros, a més de continuar amb el pla d’acció municipal i els seus 85 milions. Hem ajudat també les entitats socials i esportives, i les petites empreses i autònoms de l’àmbit cultural, molt perjudicat per la pandèmia. I sempre intentant garantir l’equilibri territorial, garantint els serveis independentment de la mida dels municipis: bones connexions viàries, bones connexions digitals fent arribar la fibra òptica a gran part del territori, accés a l’educació i els serveis i suport a l’habitatge a tots els pobles, sobretot els d’interior.
Es fa el necessari per evitar el despoblament?
És un tema que ens ocupa i ens preocupa, i sabem que, a més de la diputació i els municipis, s’hi han d’implicar la Generalitat, l’Estati Europa. Les nostres línies van en el sentit d’assegurar l’accés als serveis públics bàsics, com ara l’educació i la sanitat, però també a l’oci i al comerç, fomentant els locals públics multiservei als pobles.
Pel que fa a la transició energètica, la gran aposta de la Diputació és la Vall de l’Hidrogen de Catalunya?
No vam dubtar ni un moment que hi havíem de ser des del principi. Hi vam ser i hi som per sumar, per contribuir al desenvolupament econòmic i social del territori. Tot i que va néixer aquí, ara ja és un projecte de país. Hem de fer la transformació verda tant sí com no, i a la nostra zona tenim un nucli industrial molt important que cal descarbonitzar i ha de trobar vies per fer-ho, i una opció important és l’hidrogen verd. El més important és abordar la qüestió de l’hidrogen en tota la seva cadena, sense deixar altres vies de descarbonització. Una bona notícia és que aquí es constituirà un centre de descarbonització que serà un revulsiu per a la transició energètica. Cal ser conscients que el nostre progrés no pot hipotecar els recursos de les futures generacions.
I a una escala més local, en què es basa aquesta transició energètica?
Tenim unes línies de subvenció, amb sis milions d’euros, per ajudar els municipis i les entitats del sector ambiental en aquesta transformació. Un dels projectes més consolidats i engrescadors és la xarxa de calderes de biomassa, que encaixa molt bé amb l’economia circular, ajudant a tenir uns boscos més nets i prevenir els incendis, implicant-hi empreses i persones del tercer sector i aconseguint més sostenibilitat, no només ambiental, sinó també econòmica. També fomentem que els municipis s’aboquin a la recollida selectiva i a les energies sostenibles. La diputació ha de fer de taca d’oli, contagiant la resta d’administracions.
Un projecte de territori és la Regió del Coneixement amb la Universitat Rovira i Virgili. Com està? Se’n recullen fruits?
No s’ha aturat en cap moment, ni durant la pandèmia. Es tracta que ens puguem identificar amb el principal valor que tenim, el talent i el coneixement de la nostra gent. Hem fet un pas endavant perquè hi hem introduït el teixit productiu, que és qui més s’ha de beneficiar de la transmissió del coneixement que busquem i tingui un impacte en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. És clau la transferència del coneixement que es genera a la universitat a la societat i al teixit productiu. Som molts bons en recerca, però no tant en la transferència, i hem de fer una aposta clara en aquest sentit.
Què aportarà el Hard Rock, al qual la Diputació ja s’ha mostrat favorable?
Creiem que com a institució ens n’hem de quedar una mica al marge, però sí que vam fer una declaració per deixar clar que és un dels projectes que pot ajudar al desenvolupament econòmic i social, com n’hi ha d’altres. El Hard Rock encaixa en el sector turístic, que per a nosaltres és primordial i aporta bona part del PIB de la demarcació, amb molta gent que en viu. El nostre territori s’ha sabut diversificar i no posar tots els ous en una mateixa cistella. Tenir una economia diversificada ens fa més resilients.
Fins a quin punt serà clau per a la vertebració del territori la futura estació intermodal del Camp?
Tenim unes infraestructures clau en el nostre territori, tenim sort: l’aeroport, el port de Tarragona i tindrem aquesta estació intermodal a l’encreuament de la via ferroviària ordinària i el corredor mediterrani que ens connecta amb l’alta velocitat, a més del tramvia del Camp, que també ajudarà a vertebrar el territori. La mobilitat és clau per a la gent del territori, i ha de ser col·lectiva, pública i sostenible, de manera que la nostra aposta és el tren. Que hi hagi una estació central ben connectada, també amb la capital del país, és clau per al desenvolupament econòmic i social i per a una millor mobilitat de les persones que hi vivim. L’aeroport de Reus en sortirà beneficiat, amb més línies aèries interessades, així com un port de Tarragona actualment en plena embranzida, sobretot en logística. Tampoc no hem d’oblidar les connexions dins del nostre territori, cap al Baix Penedès i cap a les Terres de l’Ebre.
Precisament, hi ha el perill que les Terres de l’Ebre quedin més lluny d’aquesta centralitat reforçada del Camp de Tarragona? Què es fa per impedir-ho?
Les Terres de l’Ebre formen part del nostre àmbit i hi invertim tot els diners que són al nostre abast perquè es puguin desenvolupar. Estan en un moment dolç, sobretot en el camp turístic, i nosaltres hi hem apostat amb les vies verdes, amb el pla d’acció municipal, en cultura i festes i reforçant la seu de la Diputació a les Terres de l’Ebre. També s’hi han implantat empreses importants.
Un dels projectes que s’ha desencallat per fi és el de l’antic preventori de la Savinosa, de titularitat de la Diputació. Quina és l’aposta?
Apostem perquè sigui un hub educatiu i cultural, ja que el nostre és un territori creatiu, i hem d’ajudar que surti més talent. Per això apostem en aquesta finca per la creació cultural i l’educació, traslladant-hi el Conservatori de Música i l’Escola d’Art i Disseny, a més dels serveis públics culturals propis de la Diputació. Creiem que la cultura és transformadora i un motor econòmic i social.
Han sorgit força veus que voldrien menys presència humana i més protecció natural en aquest indret de gran riquesa i bellesa al costat de la ciutat de Tarragona...
Tenim molta sensibilitat envers l’impacte ambiental, i el primer que vam fer van ser estudis de com preservar tot aquest ecosistema. El planejament de Tarragona el preveu com a zona d’equipaments públics, per tant sòl urbà consolidat, i el que fem és fer una proposta segons aquesta planificació i posant-hi equipaments públics perquè sigui un espai per a la ciutadania. El primer que es veurà serà el camí de ronda, per gaudir a peu i en bicicleta.
Per desencallar el projecte de la Savinosa han calgut acords entre administracions i, per tant, entre colors polítics. Un dels papers de la Diputació ha de ser el de buscar consensos? Costa trobar-ne?
És del que fem més bandera. L’aconseguim a nivell intern, amb molts acords amb l’oposició i potser sent l’única administració que acostuma a aprovar propostes per unanimitat. Per damunt de diferències polítiques hi ha el fet de millorar la vida de les persones. Quan posem damunt la taula els beneficis, és més fàcil arribar a acords, com el cas de la Savinosa, amb l’ajuntament, el govern català i l’espanyol, i que pot ser la llavor d’un acord de govern encara més ampli a la Diputació.
I buscar acords, també, entre Reus i Tarragona, massa sovint d’esquena una de l’altra i restant potencial al territori, no?
Jo crec que les dues ciutats demostren que tenen moltes sinergies, i la Diputació fa de còmplice perquè continuïn sumant. Estan en una bona línia de treball conjunt, fent de motor del Camp de Tarragona. Les lluites de campanars ja queden molt lluny, és un discurs dels vuitanta, les generacions actuals ja no el tenim, pensem en gran, sumant i aportant des de tot arreu. Estem en la fase de projectar-nos com a territori, de la riquesa i la diversitat. Com va dir Eudald Carbonell en la lliçó inaugural d’aquest curs de la URV, una societat competitiva no és la que competeix, sinó la que coopera.
Té ganes de repetir com a presidenta de la Diputació?
La designació és indirecta, i abans hem de guanyar-nos la confiança dels nostres municipis, per la qual cosa encara queden uns mesos en què cal continuar treballant. Després veurem com queda el repartiment de forces posterior a les municipals. Evidentment m’agradaria que la presidència continués sent republicana i molts dels projectes que duem a terme són de llarg recorregut i els voldríem veure culminar des de dins. Personalment, és un honor presidir la Diputació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia