Política

JOSEP CAPARRÓS GARCIA

ALCALDE DE LA RÀPITA (ERC)

“La creació de sòl industrial acabarà d’equilibrar la balança econòmica”

L’alcalde, que aspira a un tercer mandat, explica que s’ha acabat el temps d’eixugar mancances i que ara és l’hora de transformar la Ràpita

Es compromet amb noves fórmules per facilitar l’accés a l’habitatge i amb l’atracció d’empreses

El projecte ‘Ròtula Delta’, a banda de la part nord-est del municipi, també canviarà el territori
Volem aprofitar totes les eines que tinguem a l’abast per generar habitatge i facilitar-hi l’accés
El parc de Garbí s’acabarà convertint, si tot va bé, en un centre d’activitat nàutica

Josep Caparrós, d’ERC, és l’alcalde de la Ràpita des del 2015, i en l’últim mandat el seu govern ha gaudit d’una majoria absoluta aclaparadora. En repassa els condicionants, els objectius assolits i els reptes de futur.

Quin balanç fa del seu segon mandat com a alcalde?
En aquests quatre anys han passat moltíssimes coses. No ha sigut un mandat ordinari en què s’hagi pogut treballar de forma planificada. Vam començar havent de gestionar temporals com el Glòria i el Filomena; hem tingut l’hecatombe de la pandèmia, que va afectar també la gestió municipal, i quan ens pensàvem que ho havíem superat tot, ve la crisi econòmica i social derivada de la guerra d’Ucraïna i et trobes que no arriben els materials per executar projectes o que els preus s’incrementen. Ha sigut un mandat complex.
S’han pogut complir els objectius de l’equip de govern?
Durant la pandèmia es van deixar en standby actuacions que teníem programades per donar resposta a la ciutadania, tant als més vulnerables com a les empreses més afectades, però en el tram final del mandat hem tirat endavant molts projectes planificats, com el Centre d’Economia Blava a l’edifici reformat de les duanes, la reforma integral de la piscina o la millora de la via pública. Tot i les circumstàncies, el balanç és positiu, perquè s’ha fet molta feina i s’ha estat al costat de la gent.
Per què es torna a presentar a la reelecció, per al que seria un tercer mandat d’alcalde?
Perquè encara tinc ganes, il·lusió i força; el suport de la secció local d’Esquerra i un conjunt de projectes per desenvolupar, que agafaran l’esplendor en el proper mandat i que la Ràpita necessita per abordar el futur immediat.
Fins a quin punt el Centre d’Economia Blava pot ajudar a reimpulsar tota l’activitat marítima com a senyal d’identitat de la Ràpita?
Els propers anys són estratègics. Fa vuit anys que governem la Ràpita, que han servit per resoldre les mancances històriques que ens vam trobar el 2015. Hem rehabilitat l’Auditori Municipal Sixto Mir, l’espai per a entitats, l’espai per a joves; hem millorat instal·lacions esportives. Hem posat la Ràpita al nivell que li pertoca. I ara estem en el moment de transformar la Ràpita. El Centre d’Economia Blava serà la seu també del Hub EcoBlava Terres de l’Ebre, una unió d’empreses i institucions amb vocació territorial i nacional. Tenim les millors condicions i els millors actors, perquè també tenim l’IRTA, l’Institut d’Estudis Aqüícoles i Ambientals; som el port nàutic més important des de Castelló fins a Tarragona i tenim drassanes, empreses de serveis nàutics i el principal sector pesquer del país, així com el sector aqüícola més productiu. Parlem de reconvertir la Ràpita.
El mateix impuls el poden donar el projecte ‘Ròtula Delta’ o la Via Verda a un altre sector consolidat com el turístic?
El Ròtula Delta és l’espai que acabarà sent el punt d’unió del passeig marítim, de la nova carretera de la Ràpita al Poble Nou, que està impulsant la Diputació i del qual ja té el projecte redactat; de la Via Verda que ara acaba a Tortosa i que acabarà a la Ràpita, de manera que el Ròtula Delta en serà el quilòmetre zero, i dels carrils bici del Delta. El Ròtula Delta, a part de canviar el municipi, també transformarà el territori, perquè unirà el Parc Natural dels Ports amb el Parc Natural del Delta, el Trabucador i les vinyes de la Terra Alta.
Com explicaria el ‘Ròtula Delta’ a algú de fora?
És un projecte de transformació urbanística i funcional de la part nord-est del municipi. És un projecte que hi farà confluir diferents elements i infraestructures importants, incloent-hi la recuperació patrimonial del canal Carles III i el Museu de la Mar de l’Ebre.
Quins altres sectors caldria potenciar a la Ràpita i quines possibilitats hi veu?
Hi ha dos grans oportunitats. D’una banda, si bé som la capital turística de les Terres de l’Ebre i tenim una restauració molt consolidada, hem de treballar pel sector comercial. A mi m’agrada dir que tenim el millor centre comercial a cel obert, i cal potenciar els comerços petits de proximitat amb valor afegit. Des de l’Ajuntament intentem estar-hi al costat i impulsar campanyes d’incentiu, com ara la injecció de 20.000 euros amb el Jo compro a casa. I d’altra banda, una de les assignatures pendents és el desenvolupament industrial. Vam subhastar una parcel·la municipal de 6.000 metres quadrats i una empresa rapitenca com Congelats Marcos s’hi instal·larà per tornar al poble i per créixer. Serà una empresa referent dins del sector de l’alimentació i també de l’economia blava. Però tenim deures pendents i passen per desenvolupar el polígon el Salt. Estem en la fase de redacció del projecte de reparcel·lació i urbanització per dotar-nos de sòl industrial que ens permeti atreure inversions industrials. Això acabaria d’equilibrar la balança econòmica del nostre poble.
Ajudaria a no dependre tant del turisme?
Liderem el sector turístic al territori, i volem continuar sent port d’escala de creuers i port base de xàrters, i promocionant i gestionant bé espais ambientals o acompanyant el sector de la restauració i la gastronomia, però pel que fa al sòl industrial, és cert que durant massa anys s’ha fet massa poca cosa. Per això és vital que ens hi posem i en generem.
A la Ràpita hi ha el problema recurrent de l’excés de pisos buits i la falta d’accessibilitat a l’habitatge. Quina diagnosi en fa i quines solucions hi veu, atenent també el nou pla d’habitatge aprovat pel consistori?
És un dels temes estructurals per a nosaltres. És imprescindible que la gent que ho vulgui, i especialment la gent jove, pugui viure a la Ràpita. Des de fa uns anys ja estem treballant de manera intensa en les polítiques d’habitatge i per això hem elaborat aquest pla d’habitatge municipal, per ordenar el que tenim i crear política d’habitatge, treballant amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i amb l’Incasòl. Volem aprofitar totes les eines a l’abast dels ajuntaments. Tenim un situació molt concreta derivada del boom de la construcció. Alguns d’aquests immobles estan acabats i s’han d’aprofitar per a lloguer i per a lloguer social. I les promocions d’habitatge que no estan acabades de construir, hem de treballar per reaprofitar-les. Pot ser per voluntat dels promotors. Per això hem fet una modificació transitòria del POUM que els permeti tenir llicència per acabar de construir en el marc del POUM aprovat el 2014. Però també hem de poder impulsar promocions nosaltres com a Ajuntament, a través de les eines de l’administració, perquè s’acabin convertint en habitatge públic. Cal continuar treballant, perquè tenir una casa permet construir una vida.
Per tant, hi ha l’opció que l’Ajuntament faci de promotor?
Estem treballant amb el Departament de Territori per veure quines fórmules ens ho permetrien. A partir de convocatòries de l’Incasòl i d’instruments de l’Agència de l’Habitatge, l’objectiu és donar sortida a aquestes promocions inacabades, perquè no pot ser que tinguem necessitat d’habitatge i que tinguem edificis inacabats.
En quin punt estan les obres de la nova piscina?
La piscina és un d’aquells projectes afectats per les circumstàncies del mandat, perquè no l’hem pogut desenvolupar en els terminis que ens hauria agradat. Però la bona notícia és que està en la fase final i, en les properes setmanes, la piscina renovada que els rapitencs i rapitenques mereixen serà una realitat. Tenia 25 anys i necessitava una renovació integral. Passarem a tenir una coberta moderna telescòpica, amb la qual es guanyarà confort, i a funcionar amb una caldera de biomassa. Hi haurà un nou vas que permetrà oferir nous serveis de natació per a nadons o aiguagim. És una adaptació al segle XXI.
Quin és el futur de la zona de locals del parc de Garbí, ara que l’Ajuntament ja no n’és concessionari?
És un futur esperançador. Després de moltes converses amb Ports de la Generalitat i amb una empresa inversora, en les properes setmanes es podria confirmar que aquesta empresa podrà invertir en un nou equipament. Això permetrà regenerar aquella zona i oferir un conjunt de serveis a la ciutadania en unes instal·lacions immillorables.
Parlem de locals d’oci?
El que s’està treballant és una nova concessió a llarg termini. El 2024 s’acabava la concessió a l’Ajuntament i això en els últims anys era una limitació, ja que no hi havia cap empresa que es plantegés invertir. Finalment s’ha trobat la fórmula adequada, de manera que Ports l’atorgarà en concessió directament a un tercer, amb un nou termini que probablement serà de 25 o 30 anys. Si tot el tràmit administratiu va bé, ja que ara mateix l’oferta està en exposició pública, els locals del parc de Garbí s’acabaran convertint en un centre d’activitat nàutica, incloent-hi un servei de bar, i reaprofitarem una ubicació estratègica.
Tenen pendent aplicar el resultat d’una de les consultes populars que ha promogut el seu govern: la reforma de l’avinguda dels Esports.
És un dels pocs projectes del programa electoral del 2019 que no hem pogut executar perquè, tot i redactar el projecte de remodelació arquitectònica de l’avinguda, cal treure primer la parada central dels autobusos, i estem pendents que la Generalitat faci una nova estació en una nova ubicació. El Departament de Territori li ha donat ara recentment un nou impuls, cosa que no havia fet abans, i en el proper mandat serà imprescindible poder-ho executar.
Hi ha un judici pendent contra vostè i contra Albert Salvadó per l’1 d’octubre. Què n’espera?
No em treu la son. Estic imputat des del setembre del 2017. No és cap novetat que hàgim d’estar pendents del que marquen els jutjats. La novetat és que finalment no serem jutjats pel jutjat penal de Tortosa, sinó per l’Audiència Provincial de Tarragona, ja que l’Advocacia de l’Estat, sorprenentment, en el meu cas demana la pena màxima d’inhabilitació pel delicte de prevaricació. Estem pendents de la data en què puguem anar a explicar al jutge el que vam fer l’1 d’octubre i que tornaríem a fer: defensar la democràcia i els drets dels rapitencs i les rapitenques. I això mai no hauria de ser delicte.
Quina Ràpita s’imagina?
Veig un poble que es projecta cap al futur amb ambició, sent conscient de les seves possibilitats i de les seves mancances, convertint-les en oportunitats. Veig un poble amb un futur econòmic diversificat i una societat cohesionada. Com fem els rapitencs, tots a l’una per aconseguir els objectius que entre tots i totes ens marquem.
Si no té majoria absoluta, amb qui pactarà aquests objectius?
Treballarem per obtenir els millors resultats en les eleccions i perquè la Ràpita tingui el govern més fort i més cohesionat possible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia