Política

Conflicte bèl·lic al pròxim orient

El món, pendent de la treva a Gaza

Les potències que formen el G-7, Hamàs, el papa Francesc i molts altres actors de la comunitat internacional s’havien manifestat a favor de l’extensió de l’alto el foc i en contra que la brutal campanya militar israeliana tornés avui contra la Franja de Gaza. Aquesta matinada arribava a la seva fi l’extensió de l’alto el foc que el govern israelià i el grup armat palestí havien pactat dilluns a la nit. Calia trobar els mecanismes diplomàtics per assegurar que el cessament d’hostilitats pogués renovar-se una altra vegada. Ahir a la nit, els esforços perquè això fos així eren intensos, amb Qatar i els Estats Units com a mediadors clau.

Aparentment, els principals elements en discussió a la taula de negociació eren els nous col·lectius de captius que podrien ser alliberats i la llargada de la nova extensió de l’alto el foc. Al tancament d’aquesta edició feia la sensació que Israel obria la porta per estendre l’absència de bombardejos fins diumenge a la nit. Però no més enllà. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i els seus aliats d’extrema dreta asseguren que les tones de plom cauran de nou sobre la Franja dilluns a la matinada. Indiquen, a més, que l’ofensiva avançarà cap al sud de l’enclavament palestí, atacant el territori que en principi havia de ser un lloc segur per a dos milions de persones.

Des de l’inici de l’alto el foc, l’ambició militar i venjativa de la plana major dels dirigents israelians es troba amb una pressió social interna que altera, ni que sigui durant uns dies, l’estratègia de l’exèrcit israelià a Gaza. La societat civil israeliana aposta per la continuació de l’alto el foc. Molts al país afirmen que matar un comandant de Hamàs a l’enclavament palestí no es comparable amb l’alegria de veure captius israelians tornant a casa. Caldrà veure si el reordenament de les prioritats del gruix del poble israelià es manté quan els ostatges més febles ja hagin pogut tornar a casa. Ahir a la nit, l’exèrcit israelià calculava que encara hi havia 159 ostatges a dins de la Franja. Hamàs no té el control sobre tots ells, i això és una dificultat a l’hora d’ubicar-los i de negociar-ne l’alliberament.

La pressió internacional perquè la guerra no torni a l’enclavament palestí –on des del 7 d’octubre han mort assassinades més de 15.000 persones, a banda de milers que continuen desaparegudes sota la runa– continua sent insuficient per parar els peus a l’estat d’Israel, un projecte occidental enmig de l’Orient Mitjà al qual els Estats Units protegeixen, si cal, a costa de la seva pròpia imatge.

Dos nens morts a Jenín

Les imatges ahir de soldats israelians obrin foc i aniquilant dos infants palestins a Jenín, a la Cisjordània ocupada, van ser una altra humiliació impune contra milions de persones del món àrab més enllà de les ultratjades fronteres dels Territoris Palestins. Un d’ells es deia Basil Suleiman Abu Al-Wafa i tenia 15 anys. L’altre, Adam Samer Al-Ghoul, en tenia només 9.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia