Política

anàlisi

De primàries i independents

La política catalana s'està desviant cap a dos temes que la majoria dels països del nostre entorn tenen àmpliament superats. D'una banda, les primàries del PSC a Barcelona i, de l'altra, els moviments dels nous consellers independents de la Generalitat. Fins ara, Mena i Mas-Colell no han promès res a ningú que vagi més enllà de bones voluntats per disminuir l'atur. I no ho fan perquè la situació financera de la Generalitat és fins i tot més delicada del que els van explicar. Tots dos faran servir els cent dies de gràcia, tot i que la setmana vinent hauran d'anar a donar explicacions al Parlament sobre els seus projectes.

El que sí que promet és Ferran Mascarell, el conseller independent que una part de CiU mira de reüll i una altra dels socialistes critica per haver fet el salt. Els dos partits continuen sense entendre la seva incorporació al govern d'Artur Mas. I encara menys que vulgui fitxar a Cultura Joan Pluma, home dur del socialisme gironí.

Tot plegat, és difícil de comprendre, però ens hauríem de preguntar: té autonomia, Mascarell? Podrà aplicar la política que cregui i tenir equip propi? Haurà de consultar-ho tot a CiU? Hem d'entendre que l'han captat perquè és “dels millors” i ha de fer el millor. En cas contrari, amb el nomenament dels independents, el que el govern haurà fet és una gran comèdia política. El que també pot esdevenir-ho són les primàries. A totes les democràcies el procés és convenient, higiènic, democràtic... Fer primàries, com nomenar independents, té més avantatges que inconvenients, sempre que no serveixi per amagar els problemes interns dels partits. Llavors, la pèrdua de temps és terrible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.