Política

SECTORS (I)

Urbanisme

Un model en discussió

Diversos experts reivindiquen la necessitat de redefinir o, si més no, actualitzar els paradigmes sobre els quals s'ha cimentat en els últims anys la transformació urbanística de Barcelona

El gran repte és articular una política homogènia en aquesta matèria que transcendeixi l'àmbit local i tingui un abast clarament metropolità

L'urbanisme és probablement una de les disciplines més decisives a l'hora de definir un model de ciutat. Un apriorisme que en el cas de Barcelona és especialment patent, donada la gran transcendència que han adquirit les polítiques urbanístiques en el procés de transformació general que ha experimentat la capital catalana en les últimes dècades. Després d'un mandat en què la ciutat ha pogut recordar el valuós llegat històric que va suposar la figura d'Ildefons Cerdà en la construcció d'aquesta urbs moderna que és Barcelona, diversos arquitectes i urbanistes exposen en aquest article quina és la seva visió sobre en què ha de millorar urbanísticament la ciutat en els propers anys.

El debat sobre el model Barcelona, doncs, està obert.

Oriol Bohigas

arquitecte

“En aquests moments la urgència més important que té Barcelona és la reordenació de l'àrea metropolitana. Actualment hi ha deu o dotze municipis, especialment de la primera corona, que ja es confonen amb l'entramat urbà de Barcelona, i s'hi han d'acabar integrant assumint, això sí, que s'ha de produir una descentralització política important que garanteixi la seva autonomia.”

Joan Antoni Solans

Arquitecte

“A Barcelona, quan 69 hectàrees forestals es classifiquen d'espais de regulació especial per a sectors amb major vinculació amb la trama urbana, i uns altres 55, per a espais de regulació especial per a equipaments i usos dotacionals; les zones escolars es qualifiquen per a hotels; les zones verdes, per a habitatges socials; les zones d'equipaments, per a zones residencials i comercials, i les infraestructures es financen augmentant les edificabilitats i els aprofitaments: no és que haguem esgotat el model Barcelona com diuen alguns, sinó que els que ens governen l'estan subvertint de soca-rel, per més que el que en resulta en diguin parc natural, respondre a l'interès general, fer política d'habitatge social o modernitzar les infraestructures. Quan això li passa a aquesta ciutat, és senyal que hem tocat fons i que cal fer, un cop més, foc nou.”

Jordi Bonet

president de la federació d'associacions de veïns de barcelona

“Des de la FAVB reclamem un urbanisme incloent i sostenible, que atengui a la diversitat social i funcional de les persones que hauran de fer-ne ús; que aposti per la cohesió social i el reequilibri territorial i que se situï al costat dels interessos de les persones i no de les grans corporacions. Considerem prioritària l'adopció de mesures dirigides a l'increment del sòl de titularitat municipal, així com la millora dels procediments de transparència i control de les operacions urbanístiques per evitar casos d'irregularitats i males pràctiques en la seva tramitació. Finalment, defensem la incorporació del facilitador veïnal en els processos urbanístics, com a figura pericial que realitzi un dictamen del procés de participació.”

Luis Alonso

arquitecte

“Com explico en el meu llibre 40 ideas para 100 proyectos, la “promiscuïtat funcional” és clau per al desenvolupament del futur pròxim. Calen edificis que comparteixin usos mixtos i múltiples, amb optimització de l'autèntica sostenibilitat econòmica, social i energètica. No podem continuar pensant en edificis o àrees unifuncionals. Han d'estar operatius el màxim número d'hores al dia i el màxim número de dies l'any. Cal utilitzar la sinergia entre les iniciatives pública i privada. Unir esforços i objectius, complementant els objectius, usos i necessitats dels dos sectors. La concessió administrativa i els drets de superfície són fonamentals en el futur pròxim. També s'ha d'apostar per la ciutat compacta, fugint de la ciutat dispersa que ha crescut les últimes dècades en forma de taca d'oli, insostenible econòmicament, socialment i energèticament. Fugir de la por escènica a l'edificació en alçada. També s'ha de potenciar l'ús del subsòl, com a recolzament a la compactació indicada.”

Oriol Clos

arquitecte en cap de l'ajuntament de barcelona

“S'han de continuar els processos oberts de transformació d'antics teixits industrials de Barcelona per acollir noves activitats productives integrades en el centre mixt i dens de la ciutat, com el Districte 22@ al Poblenou, i les grans operacions de remodelació urbana de les Glòries i Sagrera.

També s'ha de seguir treballant en el reconeixement de tots els barris, amb estudis dels seus centres històrics, l'aplicació de la llei de barris i les actuacions d'habitatge públic i d'equipaments complexos. S'ha de destacar la remodelació dels grans eixos de vialitat per posar-los al dia com a espais cívics i amables, de relació i identitat.

S'ha d'afrontar el repte del salt d'escala del pla director urbanístic de l'àrea metropolitana, definint polítiques d'estratègia productiva, habitatge, infraestructures i mobilitat i mediambientals, amb projectes de significació i ambició metropolitanes que ajudin a estructurar la dimensió de la ciutat real, de més de tres milions d'habitants.

Tots aquests objectius s'han de concretar en actuacions acotades en els temps i realistes, per afermar els plans de desenvolupament dels Tres Turons, el Paral·lel o la Sagrera, a Barcelona, o el pla Besòs, compartit amb els municipis veïns, per destacar-ne alguns entre molts d'altres que ja fa anys que es van desplegant.”

Jordi Borja

Director de l'Àrea Gestió de la Ciutat i Urbanisme, Universitat Oberta de Catalunya

“Cal recuperar l'urbanisme ciutadà i metropolità dels vuitanta. Prioritzant els espais públics i equipaments amb valor d'ús per a la ciutadania, no als gestos arquitectònics. Parc central de Nou Barris, sí; parc central del Poble Nou, no. El centre de la ciutat, Ciutat Vella i Eixample, s'ha de preservar com a element integrador i emblemàtic de la ciutat. Limitar la terciarització i la turistització. Assumir la població d'origen immigrant com a ciutadans. Els grans barris o districtes han de desenvolupar centralitats. La millor oferta econòmica és la qualitat de tota la ciutat. Només un urbanisme metropolità pot reduir les principals desigualtats territorials i socials.

No a les operacions d'enclavament, com la zona Fòrum.

No a l'arquitectura ostentosa i gratuïta.

No a les aberrants “normes de civisme”.

No als desnonaments.

No a la pobresa de la política pública d'habitatge.

No a la manca d'un govern metropolità democràtic.

No a la manca d'ambició europeomediterrànea (eix mediterrani).”

Vicente Guallart

director de l'institut d'arquitectura avançada de Catalunya (IAAC)

“Barcelona ha d'impulsar la re-generació de la ciutat en els propers anys.

L'urbanisme, més que resoldre projectes puntuals, ha de definir nous paradigmes per a la transformació d'un territori ja urbanitzat. Per tant, els projectes per desenvolupar, haurien de reforçar un model de ciutat fet de barris productius a baixa velocitat dins d'una ciutat de zero emissions connectada amb el món.

S'hauria d'impulsar la construcció d'edificis i illes autosuficients, reformes energètiques de barris, ecobarris híbrids, renaturalizació de l'espai públic i reinformació de la ciutat. Collserola és el parc central de l'àrea metropolitana que cal impulsar.

Barcelona, després d'inventar l'urbanisme fa 150 anys, i desenvolupar paradigmes cada 25 anys durant el segle XX, necessita un canvi de ritme per tornar a situar-se en un lloc central en el debat de la urbanitat global.”

Antoni Casamor

president de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

“A Barcelona, malgrat el que sembla, tot està per fer i tot és possible. Només hauran de canviar algunes prioritats: la política urbanística haurà de ser metropolitana, no municipal; la reactivació de la construcció d'habitatges serà la solució, no un luxe; projectar la ciutat al món serà una necessitat, no retòrica; el model urbà, basat en el paper protagonista dels espais públics, s'ha de mantenir i exportar. Els arquitectes, des de la seva sensibilitat, aportaran els nous valors que demana la societat: austeritat, utilitat, sobrietat, rigor, veracitat, sostenibilitat.”

Antonio Font

arquitecte i catedràtic d'urbanística de la universitat politècnica de catalunya

“En el marc de la necessària recuperació de la capacitat del sector públic en el govern dels processos urbanístics metropolitans, cal: la millora de l'actual situació de l'habitatge per als grups socials més febles o amb necessitats específiques, en tant que dret constitucional no resolt per a una part important de la nostra societat; també un ús més racional i eficient del sòl, evitant la dispersió espacial de les activitats i la inadequada transformació territorial, a través del foment del mixed d'usos compatibles i de les densitats adequades; finalment un transport públic més eficient, amb sistemes d'alta capacitat (ferrocarril i les seves modalitats urbanes) per disminuir la creixent motorització individual.”

Benedetta Tagliabue

ArquitectA

“Barcelona ha tingut una època urbanísticament meravellosa, en què ha fet un esforç creatiu fantàstic per inventar-se.

Últimament potser ha caigut la seva tensió creativa, i ara potser el seu urbanisme funciona amb el pilot automàtic posat.

Els polítics haurien de tornar a involucrar els creatius i professionals en aquest procés per inventar la ciutat dels propers anys”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.