Política

ADA COLAU

ALCALDABLE DE BARCELONA EN COMÚ

“Hi ha corrupció i és estructural; són fets provats”

“CIU acumula casos molt greus, i no em crec que Trias, mà dreta de Pujol i alt càrrec del partit durant moltíssim temps, no en sabés res”

“Ha entès que cal canviar les maneres de fer política i s'ha volgut sumar a un canvi liderat per la ciutadania”

“La posició de Barcelona no la decidirem nosaltres; és la ciutadania que ha de poder parlar”

“MÀFIA”
“No pot ser que per denunciar i anomenar les coses pel seu nom et diguin que insultes”
MARINA DE LUXE
“Potser no es pot fer enrere, però sí millorar per fer el projecte més ciutadà i menys elitista”
ICV AL GOVERN
“Es va limitar a les polítiques socials, i les va fer bé, però es va despreocupar del model econòmic”
PERSONALISME
“BComú no és possible només per mi, sinó per milers de persones fent un esforç titànic”
LA PAPERETA
“Molts no coneixien el nom de la candidatura, i en canvi la meva cara la coneixia tothom”
GUÀRDIA URBANA
“Cal revisar protocols i reorientar el model cap a un més de proximitat”
ANTIAVALOTS
“Progressivament s'ha d'anar cap a la seva dissolució, ja
hi ha els dels Mossos”
CAN VIES
“ Cal recuperar el diàleg, no només amb Can Vies, sinó amb el conjunt del barri”
TURISME
“O el fem sostenible o correm el risc de reproduir el model de la bombolla immobiliària”
SOBIRANISME
“Estem amb el dret a decidir, però el 24 no es decideix la independència, sinó el model de ciutat”

Trobem un forat en l'agenda d'Ada Colau per fer l'entrevista abans d'un míting al Carmel, a la terrassa d'un bar esquifit. La primera pregunta la fa un veí que s'hi atansa. Que si legalitzarà la marihuana, li diu. Ella somriu, es disculpa, “és que m'estan entrevistant”, i el remet a l'acte que començarà en tres quarts d'hora. Ell diu que s'hi passarà.

El govern municipal de CiU és la màfia, com ha dit?
Tenim una percepció ciutadana àmpliament compartida que hi ha hagut una connivència entre poder econòmic i elit política, i amb CiU ha estat prou evident, perquè acumula molts casos de corrupció molt greus, estructurals, com el cas Pujol o el cas Millet, que tenen a veure amb el finançament del partit o amb persones que l'han dirigit durant anys. I no em crec, i crec que la major part de la població tampoc, que Xavier Trias, que ha estat mà dreta de Pujol i alt càrrec del partit durant moltíssim temps, no sabés res de tot això. Estem denunciant una forma de governar on s'apropien els recursos públics per interessos privats o partidistes, i que a més això de vegades es fa amb tolerància o en connivència amb organitzacions criminals com pot ser la màfia russa. El cas Crespo és un cas provat i sota investigació policial, Antifrau ha denunciat el possible blanqueig de capitals al port de Barcelona, i així en sumem unes quantes.
Cita també casos no jutjats. I la presumpció d'innocència?
No acusaria mai ningú en concret d'un fet delictiu sense cap prova. Però que hi ha corrupció i no són fets aïllats sinó casos estructurals són fets provats. I en un míting o una declaració, per simplificar pots usar paraules contundents que després podries matisar, però el mal funcionament general de les institucions és una de les causes que hi hagi una distància tan gran amb la ciutadania i un nivell d'abstenció tan escandalós. El que no pot ser és que per denunciar i anomenar les coses pel seu nom et diguin que insultes. És la realitat que és insultant.Però que hi hagi corrupció generalitzada i no s'hagi reaccionat per aturar-ho sí que escandalitza.
Vostè cobrava un sou a l'Observatori DESC, una entitat sufragada amb diners de l'Ajuntament de Barcelona.
I d'altres entitats.
Entre elles, una amb “pràctiques mafioses”, segons vostè. Això no li generava cap dilema?
No, i em sorprèn molt quan, per exemple, des de CiU es parla dels diners públics com si fossin seus. Jo crec en l'estat de dret, l'estat del benestar i la política de subvencions. El que s'ha de demanar és transparència i criteris clars. L'Observatori DESC, que té una llarga trajectòria en cooperació i acció social i opera amb absoluta transparència, ha optat a diferents convocatòries, com milers d'entitats socials.
L'altre dia Teresa Forcades va dir que no hi ha cap país democràtic a Europa.
Va dir això?
Sí. Que no hi ha cap país amb una constitució democràtica.
Vaja. Són paraules grosses.
Ho subscriu? Vostè era amb ella a l'escenari.
Sí, però no em vaig quedar amb aquesta frase. No, jo no diria això. La democràcia sempre és imperfecta, per definició. Però a Europa, i a l'Estat espanyol molt més, tenim una democràcia de molt baixa intensitat i molt millorable. Però clar que tenim democràcia, i va costar molt aconseguir-la. Crec que és una ofensa a la gent que va patir la dictadura, als nostres pares i avis, dir que no en tenim. Però és molt millorable, i ho ha de ser molt més que votar cada quatre anys.
Joan Herrera diu que ara tenen “una oportunitat com mai” per guanyar, però ICV ha governat a Barcelona durant tres dècades.
Amb ICV jo mateixa he estat crítica des de l'activisme social quan ha estat al govern. Això no vol dir que ho hagi fet tot malament. La principal crítica que li faria a ICV és que assumint la seva posició de partit minoritari, subordinat, en governs amb majoria sempre del PSC, es va limitar a fer polítiques socials. I les va fer força bé: la majoria de les entitats socials et diran que Ricard Gomà va fer molt bona tasca. Però es va despreocupar del model econòmic de la ciutat.
És el que també fan ara, assumir el rol de partit minoritari?
No som una entesa entre sigles com aquells governs. El que més valoro d'ICV és que ha fet la reflexió que efectivament cal canviar les formes de fer política i s'ha volgut sumar a un canvi liderat per la ciutadania. BComú és una iniciativa que sorgeix d'espais molt amplis i gent molt diversa i que fa una interpel·lació general a canviar la manera de fer política i generar un espai on qualsevol hi pot participar, vingui d'on vingui, si comparteix objectius i pràctiques concretes.
Entre les formes de política que veig que de moment no han pogut canviar, hi ha la del personalisme.
És veritat, es pot millorar molt, però no tot està a les nostres mans. Vivim en una societat mediàtica, on tenir un bon comunicador i un bon portaveu ajuda molt perquè un projecte es visualitzi, en política i en altres camps. La clau és que la gestió sigui col·lectiva i democràtica, i BComú no seria possible només per la meva persona; l'estan fent possible milers de persones sense esperar cap reconeixement i fent un esforç titànic.
Però calia posar la seva cara a la papereta?
Segons les enquestes, sí. Hem tingut moltes dificultats: som una candidatura nova i com que ens van robar el nom, vam haver de canviar-lo, amb molt poc temps per donar-lo a conèixer. Vam fer la prova i vam preguntar-ho a molta gent. Molts no coneixien el nom, i en canvi la meva cara la coneixia tothom.
Si algú vol votar Colau i no troba la foto de Colau al col·legi electoral, no sabrà com fer-ho?
Això ha estat una decisió col·lectiva en la qual no he participat, com en totes les que m'afecten directament. Jo estic al servei d'un projecte col·lectiu i l'organització va valorar que hi havia gran dificultat per identificar el nom de la candidatura, i que en canvi tothom coneixia la meva cara i el meu nom.
Què queda per fer a la Guàrdia Urbana?
Revisar protocols que no hagin funcionat prou bé, sobretot pensant en el propi cos, on hi ha milers d'agents honestos que deixen la pell per Barcelona. Ens hem reunit amb agents que creuen que s'han de millorar algunes coses, i les problemàtiques es concentren en unitats concretes, sobretot en els antiavalots i les unitats nocturnes, i també a Ciutat Vella. A banda del cas més conegut de Ciutat morta, hi ha hagut diverses condemnes a agents, per tortures i també per tràfic de drogues, prostitució il·legal, etc. El que no és raonable és que uns agents condemnats per tortures no haguessin estat expulsats del cos, fins al punt d'haver aconseguit una pensió vitalícia.
Trias ha anunciat que Afers Interns sortirà de la cadena policial i dependrà directament de l'Ajuntament. Hi està d'acord?
Puc estar-hi d'acord, però el més important és incorporar mecanismes de transparència i algun tipus d'observatori amb experts independents del cos que ajudi a vetllar per les bones pràctiques. I cal reorientar el model cap a un de més de proximitat, per detectar les problemàtiques en origen i intervenir a través de la mediació, perquè les intervencions repressives hagin de ser mínimes.
Cal dissoldre els antiavalots?
Sí, progressivament s'ha d'anar cap a la seva dissolució, ja que ja hi ha els Mossos. No és habitual que una ciutat tingui uns antiavalots com els de Barcelona.
Què s'ha de fer amb Can Vies?
Recuperar el diàleg, no només amb Can Vies, sinó amb el conjunt del barri. L'intent de resolució per la via violenta d'intentar destruir l'edifici va ser una mala decisió que va incendiar el barri. El millor és recuperar el diàleg per veure com les activitats que s'hi feien poden mantenir-se i alhora que això sigui conciliable amb les intervencions urbanístiques que s'hagin de fer.
I amb el turisme, què fem?
Governar-lo per fer que sigui sostenible. Si no, correm el perill de reproduir el model de la bombolla immobiliària.
I això com es fa?
Regulant. Per exemple, a Ciutat Vella està clar que hem arribat més enllà dels límits sostenibles, i no només pels problemes de convivència a la Barceloneta. És especulació immobiliària, comerços de proximitat que tanquen... Es tracta de comptar amb tots els actors, i primer de tot amb els veïns dels barris més afectats, que feia molts anys que estaven avisant, i fer una moratòria per fer un bon cens i inspeccions exhaustives de tots els allotjaments i posar-hi ordre, pensant també en redistribuir millor els beneficis. S'ha d'invertir la taxa turística en compensar els desequilibris generats pel turisme i promoure bones pràctiques en empreses del sector.
Diu que l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) s'ha de decidir amb una consulta ciutadana. Sona a subterfugi.
Al contrari. És la proposta més valenta i concreta que sortirà a la campanya sobre aquest tema.
Sí? Una consulta sobre l'AMI?
Sí. Nosaltres som una candidatura municipalista, i el 24 de maig no es decideix la independència, sinó el model de ciutat que volem. Però hem estat i estarem sempre al costat d'un procés ciutadà que em sembla exemplar, i des d'aquest compromís amb el principi democràtic del dret a decidir, i tenint en compte que les eleccions són municipals i no catalanes, hem dit que farem el que calgui perquè es pugui decidir quina és la posició de Barcelona sobre la independència. Però això no ho decidirem nosaltres, és la ciutadania la que ha de poder parlar.
Com pensa frenar projectes ja aprovats, com la Marina de luxe o l'ampliació de la Maquinista?
Cada cas s'ha de veure un a un, i hi ha coses que no es poden desfer, evidentment. Però, per exemple, el projecte de la pista d'esquí, que és un despropòsit i del qual no s'ha fet res encara, ens podem comprometre que no es faci. En el cas de la marina de luxe, el projecte es pot revisar per millorar-lo. Ja està aprovat, però es pot negociar amb el port perquè s'aixequi la tanca i es recuperi l'ús ciutadà del port, o perquè es faci un procés participatiu per decidir els usos de l'edifici de l'Imax.
Però la concessió de la marina de luxe no es pot revisar.
S'haurà de veure. Nosaltres no tenim accés als expedients. Ens hem compromès a revisar totes les concessions, i si veiem irregularitats en algun cas, actuar.
El cas d'aquesta adjudicació, Antifrau l'ha arxivat.
Fins que no arribem a l'administració i puguem veure si hi ha irregularitats o no, no podem veure què fer en cada cas. Evidentment, una llicència atorgada complint amb la legalitat no la pots revocar. Aleshores cal aplicar el sentit comú. Potser hi ha projectes que no es poden fer enrere però sí millorar-los. En el cas de la marina, per fer-lo més ciutadà i menys elitista.

La cara de la resposta als desnonaments

Ada Colau Ballano (41), inevitable els últims anys en les protestes antidesnonaments i els últims mesos també en els platós de televisió, ha estat el rostre de la resposta social al daltabaix hipotecari. Des del 2009, ha combinat la feina a l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Barcelona amb l'activisme a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, de la qual va renunciar a ser portaveu l'any passat, poc abans del bateig del projecte que ha quallat en la llista que ara lidera



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia