Societat

ROBERT PARERA

FORJADOR QUART

“La competència de l'Àsia ha matat la forja”

“Aquest és un ofici que s'està perdent, ningú pot viure fent tan sols artesania”

“Necessitem el suport de les institucions perquè els joves s'hi vulguin dedicar”

Preu d'una reixa.
En Robert Parera és artesà per afecció i, sigui per tossuderia sigui per romanticisme, ha d'afrontar situacions com que un client li demani per què el preu d'una reixa treballada amb caps de drac fets a mà val el que val

Té el carnet de mestre artesà forjador i des de fa més de trenta anys la seva passió pel ferro l'ha portat a engegar una empresa pròpia i formar aprenents. Avui és conscient que la competència arribada de l'Àsia, sobretot la de la Xina i l'Índia, i de l'est d'Europa, posa en greu perill un ofici que està lluitant per sobreviure.

Encara treballen amb el martell i l'enclusa?
Així és com ho fan els ferrers tradicionals, però no es pensin que és el més habitual, avui la competència que ve d'orient, sobretot de la Xina, l'Índia i l'est d'Europa, està matant un sector que no pot competir en preus, només s'ha veure a quant es paguen les hores i molt sovint el client no s'atura a valorar la qualitat. La invasió de producte barat que va començar el 2000 ho ha arrasat tot i així hi ha hagut moltes petites empreses de les Guilleries, Osona o el Gironès que no ho han pogut resistir i han hagut de tancar. Els puc assegurar que avui no hi ha ningú que pugui viure tan sols fent artesania.
Ho presenta molt negre.
Els explicaré un cas real que em va passar a mi. Hi va haver un temps que nosaltres treballàvem molt per França, però va arribar un dia que el client que ens feia els encàrrecs ens va dir que havia fet contactes amb Romania, que allà tot li sortia a meitat de preu, i nosaltres vam perdre aquella comanda.
I com se'n van sortir?
Per una banda, reduint despeses, ha de comptar que hi va haver un moment que jo podia donar feina a més de deu persones i avui estic sol amb un noi que ha fet formació professional i li agrada molt l'ofici, i, per l'altra, treballant en altres àmbits com la serralleria, l'inoxidable, la xapa corten o l'automatisme en portes. Tinc clar que cada dia hi ha menys gent que s'hi vol dedicar, entre altres coses perquè un ofici com el nostre no té el suport d'unes institucions, que sí li donen a França.
Què vol dir?
Cada any fem una trobada d'artesans serrallers a Arles, al Vallespir, ens reunim entre quaranta i cinquanta i fem balanç de com està la situació al continent. Doncs bé, ens expliquen que a França el govern inverteix diners perquè no es perdi l'ofici, la qual cosa vol dir que aquesta és una disciplina que no tan sols s'ensenya a les escoles de formació professional, sinó que els aprenents tenen a l'abast un circuit europeu de tallers, a França, a Alemanya, a Holanda, on poden conèixer les diverses tècniques i això els serveix per poder competir al mercat. El meu amic Bruno Vidal, que té un taller al Soler, al Rosselló, se'n surt sense complicacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia