Infraestructures i serveis

Mobilitat

Recosir la xarxa de metro de Barcelona

Amb el tram central de l’L9 reprès i l’imminent inici de l’extensió de l’L8 fins a Gràcia, Territori aposta per allargar l’L4 des de La Pau fins a La Sagrera

Volen prioritzar enllaços nous entre línies existents en una transició del model radial cap al de “malla”

L’extensió de l’L4 ha d’acabar d’endreçar la xarxa de metro al voltant de la Sagrera

La Generalitat ha posat fil a l’agulla per reprendre l’expansió de la xarxa de metro a Barcelona i, després de reactivar el tram central pendent de perforar a l’L9, l’estiu passat, i començar els preparatius per allargar l’L8 i connectar les línies de FGC Llobregat-Anoia i Vallès, ha accelerat tràmits per connectar l’extrem sud de l’L4, al barri de la Pau, estratègic perquè enllaçarà tot el litoral de la ciutat i el 22@ amb la futura estació del TAV a la Sagrera, i també amb el gran intercanviador que conformen les línies L1, L5, L9 i Rodalies a La Sagrera-Meridiana, una demanda estimada de 15 milions de passatgers a l’any.

El Departament de Territori tenia diverses ampliacions sobre la taula pendents encara del pla director d’infraestructures (PDI) 2001-2010. El secretari de Mobilitat, Marc Sanglas, admet que hi aposten pel “gran potencial d’intermodalitat” que ofereix amb una inversió relativament petita, d’uns 130 milions d’euros. La interconnexió entre les línies existents ha estat, a banda de la disponibilitat pressupostària, un criteri prioritari a l’hora de decidir quines de les obres es tiren endavant. “Com més forma de malla tingui la xarxa, millor, sentencia Sanglas.

Una obra ja mig avançada

Territori ha publicat els estudis informatius i d’impacte ambiental del tram de la línia groga per completar el procés d’informació pública i poder encarregar els projectes i obres. El traçat des de l’actual estació terminal de La Pau –al districte de Sant Martí– s’allargarà amb tres noves parades (a la zona industrial del carrer Santander, Sagrera-TAV i La Sagrera-Meridiana), gairebé tres quilòmetres de què només cal construir menys de la meitat, 1,3 km.

I és que una part del tram, el de les dues Sagreres, de fet, ja està en servei des del juny del 2010. Hi discorren els trens de les línies L9 i L10, una decisió adoptada per prosseguir amb més comoditat les obres d’aquesta darrera línia fins a Lesseps, però amb una provisionalitat que ja fa més d’una dècada que dura.

Però per això, arran de la represa de les obres en el tram central pendent de l’L9 entre La Sagrera i Zona Universitària, l’estiu passat, cal començar a endreçar tot el gran nus ferroviari subterrani amb l’L4, a més d’altres túnels auxiliars d’interconnexió amb els tallers i cotxeres que TMB té a l’anomenat Triangle Ferroviari. I també és un moment idoni mentre encara no hagin conclòs els treballs en superfície de l’estació d’alta velocitat d’Adif a la Sagrera, que hauria d’entrar en servei entre el 2026 i el 2027, segons les darreres previsions.

Tot i tractar-se només d’excavar 1,3 km de túnel nou, però, el projecte ha d’encaixar amb la cua de maniobres existent ara mateix a La Pau, que prossegueix en direcció nord, i els terrenys de la zona industrial de Santander són especialment complexos. Hi ha diverses empreses químiques que poden haver contaminat el subsòl, i hi passen soterrades diverses línies elèctriques de mitjana i baixa tensió, de manera que els estudis recomanen que part del traçat s’hagi d’excavar a cel obert, entre pantalles de formigó, per estalviar riscos amb l’acció d’una tuneladora mecànica com les que han perforat la major part de l’L9 i l’L10.

Altres actuacions en progrés

En els plans del Departament per a la línia groga també figura treure a subhasta pública un altre projecte ambiciós: renovar el conjunt de la senyalització per 66 milions més. Però continuen sent xifres molt inferiors comparades amb el gran projecte d’enllestir l’L9, amb 925 milions d’euros en plena execució. Són molts diners, però necessaris per donar sentit a una ronda de dalt del suburbà barceloní on ja s’acumulaven 5.000 milions invertits i que no acaba de reeixir només pels extrems.

A Sagrera, l’L9 i l’L10 del nord afegeix tot just pressió des de Santa Coloma i Badalona a l’L1 i l’L5. I, pel sud, captarien molts més usuaris si rebessin demanda vallesana a Sarrià o des de Gràcia i el nord de l’L3 a Lesseps. Menció a part mereix la connexió amb l’aeroport, on el bitllet amb suplement (5,15 euros) continua empenyent els usuaris habituals cap a la vella línia de Rodalies, integrada dins de la zona 1. Per aquest motiu,i per rendibilitzar alhora els costos de manteniment d’estacions ara sense viatgers, el Departament ha apostat per connectar els dos extrems, una missió que continua sent complicada.

Descartada la tuneladora que va perforar des de Santa Coloma fins a Lesseps –la Besi, batejada així el 2003 a l’extrem del Besòs, i que roman sota terra inutilitzada i amb futur incert–, la tasca d’excavar els quatre quilòmetres pendents fins a Campus Nord s’ha fiat a la màquina bessona, la Llobri, que va reviure l’any passat després d’una costosa operació de posada a punt i Sanglas situa ja de camí cap a l’estació de Mandri, on hauria d’arribar aquest estiu, a un ritme d’uns 200 metres nous de túnel mensuals.

Un cop la tuneladora arribi al pou d’atac d’aquesta parada, estan previstes tasques de manteniment de l’escut –la part frontal giratòria que esmicola el terreny– per prosseguir cap a Lesseps amb vista a l’any vinent. Però, aleshores, encara restarà molta feina: dividir el túnel en dos nivells amb una llosa horitzontal contínua –tasca incompatible amb la tunelació–, estendre-hi les vies i la resta d’instal·lacions i finalitzar les estacions. L’any passat, la Generalitat situava en el 2028 el nou horitzó per posar en servei tot el tram, amb l’opció d’avançar calendari i anar habilitant algunes estacions més pel nord i pel sud. Però el secretari de Mobilitat, un any després i en espera del primer balanç tècnic, ja avança que el més pràctic “segurament, serà obrir tota la secció d’una tacada”.

L’altra actuació en curs per recosir la xarxa existent se centra en les línies integrades de FGC, amb l’extensió de l’L8 –el tram metropolità de la línia del Llobregat i l’Anoia– des del cul de sac actual a plaça Espanya fins a enllaçar amb la línia del Vallès i el servei urbà de l’L7 a Gràcia. Ja han començat els treballs previs per afrontar el gros d’una obra, que s’hauria d’adjudicar aviat, pressupostada en 320 milions més fins al 2030.

Més enllà de la interconnexió de línies, el projecte també generarà una correspondència interessant amb l’L5, a Hospital Clínic, i amb el tramvia de la Diagonal a Francesc Macià, un àmbit, el de l’Esquerra de l’Eixample, orfe històricament del servei de metro, limitat des de fa més de mig segle al pas de les dues línies transversals i mal connectat amb la zona alta.

Projectes encara sense data

El PDI vigent, 2021-2030, encara contempla altres extensions de la xarxa previstes ja fa dues dècades, com ara allargar la línia vermella (L1) pels dos extrems, de l’Hospital de Bellvitge fins al Prat, pel sud, i de Fondo cap a Badalona –Sant Crist, Pompeu Fabra i l’R1 de Rodalies–, pel nord, una actuació aquesta darrera que també es va encarregar projectar. Pel que fa a l’L2, no hi ha notícies sobre l’allargament, sota Montjuïc, cap a la Fira i l’aeroport, una obra pressupostada en 495 milions més anys enrere, però massa costosa.

Finalment, la planificació també contempla allargar l’L3 cap a Esplugues, Sant Joan Despí i Sant Feliu, des de Zona Universitària –1.274 milions que, ara mateix, només estan en estudi– i entre Trinitat Nova i Trinitat Vella –un recorregut curt i pressupostat en 81 milions–, més factible i que habilitaria un tercer enllaç amb l’L1 per connectar millor el Barcelonès Nord i Nou Barris, sense passar per la Sagrera.

Respecte de tots aquests plans, Sanglas també es mostra prudent i es decanta per “avançar en la redacció de nous estudis i projectes” que determinin els costos, per poder-los encaixar aleshores en el pressupost i la planificació plurianual del Departament.

LES XIFRES

130
milions
és el pressupost de l’obra pendent per connectar l’L4 entre La Pau i Sagrera, amb 1,3 km pendents.
15
milions
d’usuaris anuals podria atraure la línia, segons l’estimació dels estudis del perllongament.
1.245
milions
és el càlcul dels dos altres trams en execució a les línies L8, L9 i L10, fins al 2030.

Potenciar diversos intercanviadors

Entre els 160 milions que Territori ha mobilitzat recentment per a diverses obres, hi pesen els 66 esmentats per renovar la senyalització de la línia groga, però també els més de 30 en execució per a adaptar i suprimir barreres arquitectòniques en estacions d’enllaç, a Maragall (entre les línies L4 i L5) i a Plaça Espanya (entre l’L1 i l’L3). En la llista dels pendents d’adjudicar, n’hi ha quatre de centrals (els de Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia) i dues connexions de pes més amb la xarxa de Rodalies (al Clot i a Sants Estació). Totes aquestes connexions entre línies, a banda de la llunyania del transbordament, inclouen nombrosos trams d’escales que es resoldran instal·lant-hi ascensors i desnivells amb esglaons als passadissos que se salvaran amb rampes o accessos i vestíbuls nous. El mateix es farà a Ciutadella-Vila Olímpica i a La Pau, a l’L4, i les millores continuaran en altres connexions d’aquesta línia amb la resta de la xarxa, a Urquinaona (L1) i Verdaguer (L5).

En paral·lel, Territori manté el repte de començar a explotar, un cop disposi dels 10 trens encarregats a Alstom, la futura línia que enllaçarà Sant Andreu Comtal amb l’aeroport, aprofitant bona part del traçat existent fins a la vella T-2 i el túnel en obres fins a la T-1, on ja arriba l’L9. El servei dependrà de FGC, tot i que compartint vies d’ample ibèric d’Adif amb Renfe a Rodalies. Encara no s’ha definit, però, com es reorganitzaran els serveis per encabir-los als túnels passants de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya, al límit de capacitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

Els veïns de Domeny reclamen que el nou CAP no es faci en zona verda

GIRONA
SALUT

Salut confirma més de 200 casos de tos ferina a una dotzena d'escoles de Terrassa

Terrassa
educació

Sindicats i instituts afectats per la reordenació de l’FP protesten davant del Consorci d’Educació de Barcelona

barcelona
GIRONA

Les dessaladores mòbils són només una “solució d’urgència”, diuen els enginyers

GIRONA
societat

Oberta la convocatòria per reforçar la plantilla de Parcs i Jardins de Barcelona amb 75 noves places

barcelona
societat

Més de 160 al·legacions contra una planta de valorització de residus de formigó a les Borges Blanques

Les borgues blanques
GIRONA

Conveni entre Càritas i la Psicoxarxa per atendre persones vulnerables

GIRONA
GIRONA

El Consell Comarcal del Gironès amplia el projecte ‘Orienta’t’ fins a tres instituts

GIRONA
Administracions

Jordi Marqueño assumeix la gerència del Consell Comarcal del Maresme

mataró