Societat

Societat

Benvingut a casa meva

Refugees Welcome posa en contacte persones amb una habitació lliure amb refugiats

“Vivia molt bé sola, però no estic acostumada a veure problemes al costat i no fer-hi res”, diu l’Assun, que comparteix pis amb en José

Són una mica l’excepció que confirma la regla. El programa Refugees Welcome ( Benvinguts Refugiats ) promou que persones refugiades puguin viure en cases de persones autòctones compartint lloguer i despeses per promoure el que en diuen “una integració real”. Per prevenir problemes de convivència, s’acostuma a fer un procés de tria molt acurat i es busca que les dues persones tinguin coses en comú. S’intenta trobar perfils afins. Queden per fer cafès i tertúlia. L’objectiu és que es vagin coneixent abans de prendre la decisió d’anar a viure junts en un procés que pot durar un mes i mig. Però la necessitat d’habitatge és tan gran que a vegades no hi ha temps. I aquest és el cas d’aquesta metgessa jubilada que viu a Sant Cugat del Vallès i un jove veneçolà de 28 anys. Són l’Assun i en José. “No va ser un amor a primera vista –bromeja l’Assun–. Senzillament jo tinc una habitació lliure i ell havia de deixar el pis compartit de Cepaim , l’entitat que el va acollir sis mesos.” Ell se la mira i assenteix amb el cap.

Després de criar tres filles i de jubilar-se als 60 anys d’una feina a la salut pública que sempre l’havia apassionada però que va arribar el moment que va considerar que no podia fer en condicions, l’Assun comparteix els espais comuns de casa seva amb una persona que fa menys d’un any que va demanar protecció internacional quan va arribar a Madrid. Ell (que demana que li diguem José) paga un petit lloguer. Pactes? Han vist que no tenen cap gran incompatibilitat, han acordat que cadascú continuarà fent la seva vida i que el temps que coincideixin a casa no faran sorolls que puguin molestar l’altre. En José ha de seguir les seves formacions –estudia català i vol millorar l’anglès, és informàtic i ha fet cursos d’especialització a Barcelona i en vol fer més per trobar feina– i l’Assun és l’exemple de les jubilades amb agenda plena d’activitats.

Els primers dies de convivència han visitat amics d’ella i amics d’ell, han fet tràmits a l’ajuntament de Sant Cugat, han buscat si pot fer català al municipi per estalviar-se anar a Barcelona... I la metgessa es preocupa per la salut del jove: li escalfa una tassa de brou natural per veure si se li alleuja el mal de gola. La vigília en José i els companys de català van anar a l’Observatori Fabra i amb la pluja van acabar xops com un ànec.

Abans de finalitzar la primera fase de sis mesos del programa estatal d’acollida, en José, que va decidir marxar del seu país, entre altres motius, “per les amenaces de col·lectius armats per haver participat en marxes contra el govern”, ja va buscar pis. Impossible. Va ser llavors quan es va apuntar a Refugees Welcome. “Vivia molt bé sola, però no estic acostumada a veure problemes al meu costat i no fer-hi res”, justifica l’Assun per oferir-se a acollir una persona refugiada. Va anar de voluntària a Grècia; és vincle d’en Sekou, un refugiat de la Costa d’Ivori –l’acompanya a fer tràmits i altres necessitats– i ara encara busca una entitat on fer voluntariat, si pot ser, amb persones amb problemes de salut mental.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia