Ciència

MARC GÜELL

INVESTIGADOR PRINCIPAL DEL GRUP DE RECERCA EN BIOLOGIA SINTÈTICA DE LA UPF I PREMI NACIONAL DE RECERCA AL TALENT JOVE

“Em sorprendria molt quedar sense feina”

“La biologia sintètica és un camp amb molt potencial”

“Estem orgullosos perquè les teràpies avançades comencen a arribar, però hi ha milers de malalties rares sense cura”

“Com que la falta d’òrgans serà un dels grans problemes mèdics, intentem que el sistema immunitari dels porcs s’assembli al nostre perquè puguin esdevenir una font de trasplantaments”

Vocació d’inventor
Marc Güell és llicenciat en química per la Universitat Ramon Llull, enginyer tècnic de telecomunicacions per la Universitat Oberta de Catalunya i doctor en biomedicina per la Universitat Pompeu Fabra. Tres títols que li han permès acostar-se molt a la seva vocació infantil. “Sempre m’ha agradat molt construir coses. De petit volia ser inventor”, recorda.
Estem treballant en una mena de probiòtic enriquit per a la pell que combatrà l’acne

La Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació lliuraran en qüestió de dies el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove a Marc Güell, investigador principal del grup de recerca en biologia sintètica translacional del departament de ciències experimentals i de la salut de la Universitat Pompeu Fabra. Nascut a Olot el 1982, està especialitzat en edició gènica i biologia sintètica.

Em pot explicar en què consisteix?
És un camp nou dedicat, bàsicament, a fer enginyeria amb organismes vius. L’eina bàsica per fer modificacions és l’ADN, perquè és el llibre d’instruccions de la vida, i això és el que modifiquem per canviar un ésser viu.
Una de les línies d’investigació que més li valoren se centra a introduir grans canvis en el genoma.
L’enginyeria genètica ha avançat molt els darrers anys, però per fer canvis grossos en el genoma no era gaire eficient. Nosaltres ens hem especialitzat en això. Hem desenvolupat una tècnica de copiar i enganxar aplicable a gens sencers, eficient i amb finalitats terapèutiques.
Posi-me’n un exemple.
Ho apliquem a un tipus de distròfia muscular causada per la mutació d’un gen que dona problemes greus de mobilitat, i fins i tot pot causar la mort de joves. En experiments amb ratolins, estem usant aquesta tècnica per introduir una còpia correcta del gen.
I com s’ho fan?
Utilitzem diversos virus, com el de la sida, com si fossin una caixa, que utilitzem per posar-hi l’ADN i intentem que s’enganxi al lloc que toca del genoma. Al final, el virus no és res més que un paquet. Nosaltres hi traiem la part que fa el virus pròpiament i la substituïm pel contingut que hi volem afegir.
També aplica la biologia sintètica per humanitzar porcs com a font de trasplantaments...
Això va sorgir quan investigava a Boston i encara col·laboro amb ells. Es tracta de fer que augmenti la seva compatibilitat amb nosaltres per fer-los servir com a font de trasplantaments. Són porcs exteriorment normals, però, del seu genoma, n’hem extret gens porcins i els hem canviat per humans. Volem que el sistema immunitari s’assembli més al nostre perquè hi hagi menys rebuig.
En quina fase està el projecte?
És una aposta a llarg termini, però hem passat de tenir ronyons que duraven setmanes en models amb primats a ronyons que ja duren anys. I això vol dir que en humans encara funcionarien millor, perquè són ronyons humanitzats, no primatitzats. Fa bona pinta, però són assajos molt complexos, perquè les operacions són complicades i els seguiments en els micos són a molt llarg termini. Hi ha molts grups treballant en aquesta línia i crec que aviat veurem els primers assajos clínics amb humans.
No es plantegen problemes ètics o religiosos?
Aquest és un component molt important del projecte. Hem parlat amb molta gent de diferents orígens i, de fet, hem vist que en la majoria de religions el valor de la vida està per sobre de tot. Atès que estaríem parlant de fer aquests trasplantaments per evitar la mort, no hem trobat ningú que hi veiés un conflicte ètic gran, ni tan sols entre musulmans i jueus. La falta d’òrgans és un dels problemes mèdics més grans que tenim, perquè hi ha poca cosa a fer. Som els que som, cada cop envellim més, i la impressió d’òrgans en 3D encara és lluny. L’únic sistema realista ara mateix és fer ronyons de recanvi amb animals.
També investiguen aplicacions en el microbioma...
Cada bacteri que tenim a la pell és una cosa supersofisticada, amb molts sensors i gens. Són una plataforma interessant per perseguir el medicament perfecte, que només s’activa quan volem i actua on volem. Hem intentat fer una mena de probiòtics enriquits amb bacteris associats a estats saludables per desplaçar els associats a la malaltia i combatre l’acne. Ja estem en la fase clínica i d’aquí a uns anys podrien estar disponibles.
Amb tanta variabilitat de bacteris, hi deu haver també molta variabilitat entre individus. Potser encara més entre races. Hi pot haver una solució única per a tothom?
És una molt bona pregunta, que encara no hem pogut respondre, perquè encara tenim molts biaixos en els nostres estudis, començant pel color de la pell. Totes les proves les hem fet amb pell blanca, però sabem que altres productes dermatològics responen diferent en funció del color de la pell. De moment, pensem un producte per a tothom, però potser més endavant haurem de tendir cap a l’especialització.
L’han premiat com a talent jove. Com es veu d’aquí a deu anys?
Estic en un camp amb molt potencial i veig espai per créixer en aquest bon ecosistema. Espero que alguna d’aquestes teràpies que estem intentant desenvolupar funcioni i arribi allà on creiem que pot fer-ho. La veritat és que em sorprendria molt quedar sense feina, perquè som a la punta de l’iceberg. Estem contents que hagin arribat deu teràpies avançades, però tenim milers de malalties rares sense cura. Hi ha molta feina en l’horitzó.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un 16% de les malaltes de càncer de mama viu en situació de risc econòmic 

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols i alguns ruixats

Barcelona

El món de la cultura acull l’aturada amb sectors i comportaments dividits

barcelona

Tancament generalitzat d’escoles, instituts i la UdG

girona
la crònica

Sant Lluc, sense missa d’artistes

societat

La majoria dels malalts de dolor no van al metge especialitzat

Tractors a carreteres i a la frontera del Pirineu gironí

Ripoll/ Puigcerdà
LA CRÒNICA

“Puja dona, que avui tot s’hi val!”

Guardó per al barista de l’hotel Carlemany

girona