Concepció Mariné i Rosell

El 30 de setembre del 1933, L’Autonomista recollia que Concepció Mariné i Rosell i Maria Ferrer i Bosch demanaven beques per a matrícules i llibres, mostrant els inicis de la que va ser la gran professora i millor educadora que tothom a Girona coneixia com «la Mariné». Nascuda al barri de Pedret de Girona, va ser estudiant destacada al vell institut del carrer de la Força, a l’Escola Normal de magisteri, i després de superar temps difícils, una època dura amb privacions, mancances i sacrificis, es va llicenciar en la carrera de Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona. Com va escriure Enric Mirambell en la seva glosa: «Opositora brillant a Madrid. Superant, una darrere l’altra, difícils i disputades proves, fins a arribar a la càtedra d’institut i a la d’escola universitària del magisteri. Intel·ligent, estudiosa, fidel al treball, competent en la professió, lliurada en cos i ànima a la feina arreu on l’exercí. A la humil escola de l’encantador poblet de Falgars, als instituts d’Olot i de Girona, a l’Escola Universitària del Magisteri de Girona, i finalment a Barcelona. La Concepció Mariné era una professora exigent, però tenia tot el dret a ser-ho. Ho podia ser amb els seus alumnes perquè també ho era amb ella mateixa.» A la seva classe s’havia d’estar atent i s’havia de treballar i alguns dels seus alumnes, com Josep Cornellà, la recordaven puntual, preparada, que explicava meravellosament i s’esforçava per fer entendre els secrets de les assignatures: «I una qualitat molt important per un docent: l’entusiasme per la matèria que ella explicava i la capacitat per transmetre aquest apassionament.» Com ell van ser molts els gironins i les gironines que la recorden com una professora laboriosa i temuda, però alhora respectada, que amb constància i determinació va ser una de les primeres persones que els van obrir els ulls a la cultura.