Medi ambient

L’Escala acorda comprar el mas del paratge de Vilanera

L’Ajuntament i la propietat tenen un preacord per completar l’adquisició per 1.330.000 euros

Dilluns s’aprovarà en el ple municipal una modificació de crèdit que permeti fer l’operació

L’entesa amb la propietat està acordada tot i que no s’ha signat

L’Escala té un preacord amb la propietat per a la compra del mas de Vilanera, en una operació que quan es materialitzi convertirà definitivament tot el paratge en un espai públic. La decisió d’adquirir les edificacions del paratge, juntament amb els 2.700 metres quadrats que encara són privats, servirà per completar així el cercle d’un procés iniciat amb el compromís públic de fer-ho signat l’any 2009. Aleshores l’alcalde de la població era Estanis Puig i es va materialitzar en forma de declaració d’intencions, conjuntament amb el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar.

El preacord amb la propietat del mas i els 2.700 metres quadrats que l’envolten va confirmar-lo aquesta mateixa setmana a aquest diari l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga, que assegurar que hi havia “un preacord” per fer efectiva l’operació de compra pròximament. “Per això –va indicar– farem una modificació de crèdit que ens permetrà disposar dels diners per completar l’operació”. La compra s’ha acordat per 1.330.000 euros, una xifra que coincideix amb el total de la modificació de crèdit –canvi d’assignació d’una partida del pressupost– a què es donarà el vistiplau en el ple municipal de l’Ajuntament de l’Escala dilluns vinent. L’anterior pas en el procés data de l’any 2018, quan es va completar la compra de 36 hectàrees de terreny que envolten el mas. “No hauria tingut sentit la compra materialitzada l’any 2018 sense l’operació que ara estem en disposició de tancar”, va assegurar l’alcalde de l’Escala.

Paral·lelament a l’operació de compra, l’Escala està negociant amb la Generalitat per avançar en la viabilitat del procés de transformació futur de l’espai que permeti desenvolupar un projecte “lligat al desenvolupament sostenible, el medi ambient i la vinculació de l’espai al seu passat arqueològic”. “La Generalitat ha estat molt receptiva i tenim també un principi d’acord per desenvolupar el projecte”, va manifestar Puga.

Al llarg dels anys s’ha posat sobre la taula la transformació d’aquest espai en una mena de centre d’interpretació dels parcs naturals, gràcies al seu lloc privilegiat que li permet actuar com a paratge connector entre el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. De l’entesa entre Ajuntament i Generalitat n’ha de sortir el futur d’aquest espai públic que quedarà completat amb la compra del mas de Vilanera. L’alcalde de l’Escala, Víctor Puga, declina ara referir-se al destí final d’aquest espai: “Això correspondrà al següent pas.” Quan es va completar la compra de les 36 hectàrees de terreny circumdant al mas, l’any 2018 es parlava transformar l’espai en el centre d’interpretació que, més enllà de la protecció completa que suposa convertir-ho en espai de titularitat pública, “ajudaria a reivindicar-ho”. Ara, Puga, prefereix mantenir discretament el destí, ja sigui perquè caldrà dissenyar-lo conjuntament amb altres institucions o perquè caldrà un consens del territori.

La batalla per transformar el paratge de Vilanera en un espai protegit va iniciar-se el 2003, amb una pugna naturalista contra l’intent de convertir aquell espai en un camp de golf de 18 forats i 327 habitatges. Aquella lluita conservacionista que va desembocar en una resolució de la comissió jurídica assessora (maig del 2003) que ho avalava va transformar Vilanera en un símbol contra l’especulació urbanística. Posteriorment, la protecció al paratge li ha arribat a través del reconeixement com a connector biològic i, més recentment, com a espai d’especial protecció arqueològica (2016).

A final dels anys noranta del segle XX, una empresa especialitzada va efectuar uns sondejos i cinc rases al paratge de Vilanera amb voluntat d’explotar en el futur possibles jaciments. Aquelles prospeccions ja van servir per deixar evident que la potencialitat de l’espai era gran. En unes excavacions de fa uns quatre o cinc anys es va descobrir en el paratge una estructura funerària del neolític mitjà, fet que va provocar un augment de l’interès arqueològic de l’espai. Víctor Puga assenyalava que Vilanera té una especial atenció arqueològica: “L’Escala té projectes en marxa lligats a l’arqueologia amb la Universitat Pompeu Fabra, l’Autònoma i amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya, i amb els quals col·labora l’Ajuntament.”

LES XIFRES

19
anys
és el que ha durat el procés de protecció del paratge. L’any 2003 es va frenar la construcció d’un camp de golf
36
hectàrees
es van convertir-se en públiques l’any 2018 quan es van comprar per 180.000 euros
2.700
metres quadrats
és la superfície que es vol comprar ara, dins la qual hi ha el mas de Vilanera

Una edificació del segle XVI força ben conservada

Joan Puntí

El mas de Vilanera està força ben conservat. Es tracta d’un edifici rectangular amb la teulada que tomba pels quatre vessants. A la façana principal hi ha un portal amb arc de mig punt de grans dovelles i, a uns pocs metres de l’entrada, al sud-est de l’edifici, hi ha una torre defensiva de planta rectangular de dotze metres d’alt.

Malgrat que el mas és del segle XVI, entre els segles XVII i XIX s’hi van construir diverses edificacions annexes. Se sap que hi havia hagut uns tancats del segle XVII per a bestiar a ponent que ara estan derruïts.

Actualment, el paratge és un gran conjunt arqueològic amb una cronologia que va del segle VII aC a l’actualitat. En les excavacions arqueològiques de l’any 1999 es va trobar una necròpolis d’uns 5.000 m² que data d’entre els s. VIII i VI aC. S’ha trobat més de 50 estructures funeràries de tipologia diversa. Les darreres excavacions arqueològiques a la necròpolis de Vilanera confirmen que data del neolític mitjà, al voltant de l’any 4.500 aC.

En les excavacions de l’any 2018 van descobrir catorze noves tombes. Aquestes consistien en fosses excavades al subsol on s’havien dipositat les urnes amb les restes de la cremació, generalment envoltades d’altres peces ceràmiques.

Les fosses corresponen majoritàriament al període més recent, de la primera edat del ferro. També es va poder documentar alguna de les estructures funeràries més senzilles, que solen contenir una única urna ceràmica i que corresponen a l’ús previ d’aquesta necròpolis durant el bronze final.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia