Administracions

ADMINISTRACIONS

Castell i Platja d’Aro estrena topònim i escut

Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró és el nou topònim oficial del municipi baix-empordanès, feixuc d’encabir en un titular de premsa però adaptat a la normativa recomanada per l’Institut d’Estudis Catalans, que no acceptava el guionet de Castell-Platja d’Aro. El ple municipal l’ha aprovat per unanimitat, amb l’afegitó de S’Agaró, que permet donar visibilitat al tercer gran nucli poblacional del terme.

El ple també va donar llum verd al nou escut municipal, l’altre expedient que s’ha anat treballant aquest mandat en paral·lel des de l’executiu local que, de fet, ja feia mesos que havia anat desplegant el topònim nou en la imatge corporativa i publicacions.

Respecte a l’escut, l’alcalde, Maurici Jiménez, ha reconegut la feina feta per l’historiador local Pere Barreda, que, el 2021, va elevar una primera proposta, bastida sobre els consells de l’expert heraldista Armand de Fluvià, a la comissió heràldica de la Generalitat. Després de pràcticament dos anys de debat per polir-la, s’hi manté la major part d’aquell primer esbós d’escut, caironat –un quadrat que reposa sobre un dels vèrtexs– amb els quatre pals de gules sobre or de la senyera al peu –la part inferior–, un element que sempre ha aparegut des que es va concedir jurisdicció reial a la població, el 1698. Una faixa ondada d’atzur rivetejada de plata –figura que en heràldica representa rius i que faria referència al Ridaura, clau en els topònims de la Vall d’Aro–, separa la part inferior de la superior, amb dos quarters amb els colors dels metalls d’atzur, a l’esquerra, per reforçar-ne el caràcter marítim, i l’or, per la capitalitat històrica de Castell d’Aro, amb un castell obert d’atzur –que substituiria la torre de l’escut emprat des de la dècada del 1930 fins ara– i representaria millor el castell històric de Benedormiens.

Focs per fanals

El gran canvi, però, figura al primer quarter d’atzur, on els tres fanals o farons proposats el 2021 han estat substituïts per tres focs, vinculables igualment amb l’origen hipotètic de l’etimologia de Fenals d’Aro, nucli litoral però bastit a certa alçada i distància del mar, on durant l’edat mitjana i fins a l’abolició del corsarisme els senyals de foc i fum eren un element clau per alertar dels desembarcaments de pirates o ràtzies que atemorien la població costanera amb saquejos periòdics. També s’hi manté, a banda, el timbrat superior d’una corona de vila, la que pertoca per a un municipi de més de 10.000 habitants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia