Societat

La crònica

JORDI CAMPS LINNELL

“«Qué bonito»”, “«Très jolie»”, “Que maco”

Plogui, nevi o faci sol, el Temps de Flors té l’èxit assegurat. Per molt capritxosa que es mostri la meteorologia, com ho demostra aquesta 68a edició marcada per la sequera que pateix el país i que ha fet que el festival s’adaptés a aquest fet, per evitar el malbaratament d’aigua, ha estat precisament la demandada pluja qui ha fet acte de presència de manera intermitent donant la benvinguda a la primera gran tongada de visitants.

Milers, vinguts d’arreu, de Girona, de la resta del país i de més enllà. La majoria, els més previnguts, amb paraigües i impermeables. “Qué bonito”, Très jolie” i “Que maco” eren les exclamacions més escoltades, deixant clar quines eren les tres nacionalitats més presents i entusiasmades a l’hora de contemplar els 126 muntatges florals que fan de Girona aquests dies la capital de la primavera.

Des de primera hora, des de l’estació de tren i fins a tocar la Devesa, on aparquen els busos, ja es formava un formiguer de gent desplaçant-se al Barri Vell, que és on es concentra la major part d’espais expositius. També els polítics hi eren, els quals tot i no poder inaugurar oficialment l’esdeveniment, perquè estem immersos en plena campanya electoral i aquest sempre ha estat un pacte no escrit, no es van voler perdre una passejada per l’entorn. Tot sigui per pol·linitzar l’electorat o ves si per prendre apunts, com el cas de Sílvia Paneque, que es va estar força estona conversant amistosament amb Marta Madrenas mentre feien la caminada juntes.

Si bé els més incondicionals ja van sortir divendres a fer un volt quan tot just es completaven els muntatges florals, majoritàriament gent de Girona que sap que el cap de setmana això és territori comanxe, res no va impedir que ahir durant la primera jornada de portes obertes es formessin les primeres llargues cues en llocs emblemàtics, com ara el claustre de la catedral i els Banys Àrabs (aquests, a estones acumulaven més d’una hora de cua). Les escales de la catedral també s’omplien de gent, aquest any inundades de flors i obtenint el beneplàcit de les crítiques, no com ens tenien acostumats últimament. El clam del públic enguany ha estat unànime: “Qué bonito”, “Très jolie”, “Que maco”.

Més divisió d’opinions té la proposta de l’antic Teatre Odeon, un dels nous espais per visitar i que és on fins fa poc hi havia els negocis Cromats Ensesa i la fusteria d’Armand Lladó. La representació floral de L’últim sopar té un punt entre barroca i crepuscular, que s’adiu amb el marc arquitectònic d’un edifici majestuós però ruïnós, on antigament els nostres avis havien ballat i ara sabem que no s’hi instal·larà un König i segurament el ressuscitarà un negoci que va sobre rodes, com no podia ser d’altra manera a la nostra ciutat.

Com dèiem, en aquesta edició molts dels muntatges porten implícit aquest missatge d’estalvi d’aigua i de respecte al medi ambient. Un dels més destacats és el que hi ha al soterrani de la catedral de Girona. Es tracta d’una proposta que denuncia la quantitat de plàstics que hi ha al mar i vol generar consciència en aquest sentit. Com sabem, mai plou al gust de tothom i aquest any tindrem aigua que regui les plantes ben bé fins a mitjans de setmana. Avui més, que ahir es va celebrar Eurovisió i alguns efectes això hauria de tenir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia