Societat

Formentera, primer embat

L’arribada de pasteres a les Illes Balears, creixent des del 2019, és un desafiament per a les administracions

Formentera reclama ser declarada territori de primera línia de frontera exterior de la UE i més recursos tècnics i humans

L’arribada de migrants a les Balears és un repte entre administracions i posa a prova la sintonia mútua

Era un fet puntual abans, però des de fa cinc anys, les Illes Balears conviuen amb l’arribada de les pasteres del nord d’Àfrica, amb persones provinents del Magrib, més de la meitat, i de l’Àfrica subsahariana, el segon gran focus de procedència dels darrers anys. Dins la denominada ruta algeriana de la Mediterrània Occidental, Mallorca, Formentera i, en menor nombre, Eivissa són les illes que reben aquest tipus d’embarcacions amb migrants. Menorca, al nord de l’arxipèlag, no n’ha rebut directament cap. Formentera és la primera de totes les illes, la que queda més a prop geogràficament, i per la seva dimensió, una de les més vulnerables. La vicepresidenta primera, consellera de Mobilitat i Gestió Ambiental de Formentera, Verónica Castelló, explica: “L’any més crític, de canvi de tendència en l’arribada de pasteres, va ser el 2019, i les xifres d’enguany són similars a les dels anys passats. És una ruta consolidada. En els darrers anys estan arribant moltes pasteres, fa uns anys eren dues o tres en un any, ara en un dia potser n’arriben tres.” Castelló detalla que el Consell “no té cap competència en la gestió de les pasteres, tret de fer-nos càrrec dels menors no acompanyats que arriben a la costa”. Aquesta setmana el Consell de Formentera, en què arran de les darreres eleccions governa Sa Unió de Formentera –una coalició de caràcter conservador que també agrupa el PP–, ha aprovat una moció per demanar ajuda. Insten el govern espanyol i la Unió Europea a declarar Formentera territori de primera frontera de la Unió Europea per disposar de més mitjans tècnics i humans. En aquest sentit, Castelló detalla: “Tenim una policia que té 13 o 14 agents, és una plantilla curta, perquè fa deu anys era de 22 agents. I ens queda curta, i la de la Guàrdia Civil no sé si s’arriba als 28 agents de l’any passat, perquè s’ha retallat ja que davant les dificultats per trobar habitatge se’n van de l’illa. Per això demanem més mitjans.” I afegeix que també cal millorar el sistema integrat de vigilància exterior (SIVE) que gestiona la Guàrdia Civil ja que el radar d’Eivissa fa anys que no funciona, diu. “I el 2022 es va aprovar una moció del PP al Congrés per reclamar un radar a Formentera, però encara no ha arribat”, assenyala.

Una altra problemàtica és la gestió de les embarcacions que arriben, i demanen al govern espanyol que n’assumeixi el cost. La consellera de Gestió Ambiental de Formentera afirma: “Les hem anat retirant nosaltres i n’hi ha una trentena al punt de gestió de residus des cap de Barbaria, però se n’ha de fer càrrec el govern espanyol.” Són embarcacions petites que molts cops arriben a la costa sud de l’illa, la platja de Migjorn, o prop de l’altiplà de la Mola.

Acció coordinada

El director insular de l’administració general de l’Estat a les Pitiüses, Enrique Sánchez Navarrete, assegura que l’arribada de migrants a les Pitiüses els “ocupa, més que generar preocupació”. “És un repte, tenim un protocol que funciona. Hem de recordar que el fenomen puntual es va començar a viure a finals dels 80 i va créixer el 2019. Ara donem una resposta ràpida i eficaç. El 2018 o 2019 arribaven en dies concrets, més embarcacions alhora, aquest any arriben amb comptagotes, de forma dispersa”, afirma. Segons dades de les arribades de les quals la Guàrdia Civil ha informat la delegació del govern espanyol a les Illes, i que també ha passat als mitjans –vegeu el gràfic adjunt–, al conjunt de les Illes Balears el 2019 van arribar-hi 41 pasteres i 507 migrants; el 2021 es constata un salt important, amb 112 pasteres i 1.464 migrants, una xifra que, tot i anar augmentant posteriorment, es manté per sota de les 200 pasteres l’any i els 3.000 migrants anuals. I aquest any 2023, a totes les Illes han arribat 58 pasteres i són devers 980 les persones migrades que hi han arribat. En concret, a Formentera el 2023 hi han arribat 20 pasteres, amb 255 persones, i a Eivissa, quatre pasteres i 70 persones. “Unes xifres similars a les de l’any passat per l’època de l’any en què estem, ja que el gruix important d’arribades és de mitjans d’agost a mitjans del mes de novembre”, informa Sánchez Navarrete. “Si se’ls intercepta al mar, Salvament Marítim rescata els migrants, com sol passar a Mallorca, i si arriben a la costa, els primers a intervenir són la Guàrdia Civil i la policia local, i després se’ls trasllada a la policia espanyola, que en fa la identificació, i és Creu Roja qui els atén”, explica. Tots els migrants entren dins el procés de devolució als seus països d’origen, assegura Sánchez Navarrete, “sobretot si tenen conveni de devolució com Algèria i el Marroc, tots excepte els menors no acompanyats”. “I si no tenen identificació se’ls prenen les empremtes dactilars per continuar amb el circuit. Després de ser identificats, la policia espanyola ho notifica al país implicat, i posa en coneixement de l’autoritat judicial l’ordre d’expulsió, i en 72 hores ingressen a un centre d’internament d’estrangers (CIE) a la península”, explica. Sánchez Navarrete descarta que faci falta un CIE a Eivissa i Formentera o un centre d’atenció a persones vulnerables, diu, “donades les baixes xifres d’arribades de migrants”. “No és que ho minimitzi, però no calen.”

El director insular del govern espanyol a les Pitiüses assegura que el SIVE a Formentera està en tràmit administratiu: “És necessari, perquè el radar permet detectar embarcacions, però és una eina més, no la més essencial. Els migrants no venen per quedar-se, estan de pas cap a països francòfons. Se’ls detecta a tots.” Sobre la reclamació per la gestió de les pasteres, Sánchez assegura que des de fa més d’un any es fan destruccions certificades al port d’Eivissa, a la Savina a Formentera, i a Mallorca, “i les des cap de Barbaria també es faran”, diu.

Ruta inversa
Menorquins especialment, però també mallorquins i pitiüsos van emigraren a Algèria al segle XIX davant les dificultats econòmiques i la pujança d’Alger, sota domini francès. El documental de la investigadora Natxa Pomar ‘Algèria, Balears. Un viatge d’anada i tornada’ en parla. També al segle XX, les Pitiüses van viure moltes emigracions de republicans.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia