Societat

Decidides contra la submissió

ACCIÓ ·

Dones de la societat civil a l’Orient Mitjà denuncien la violència masclista que hi ha a la regió i lluiten per posar fi a les lleis que l’avalen

Les entitats socials emparen les víctimes en vista de l’absència de suport estatal

“Un home va seguir-me fins a l’ascensor. Un cop dins, va començar a mirar-me des del cap fins als turmells mentre feia comentaris sexuals i premia el botó perquè jo no pogués marxar. Quan vaig córrer per sortir d’allà, va continuar cridant fent els mateixos comentaris. Els agents de seguretat no van fer-hi res.” Aquest és només un dels testimonis que desenes de dones kuwaitianes han publicat en condició d’anonimat a No seré silenciada –Lan Asket, en àrab–, una pàgina d’Instagram que vol posar fi a les agressions contra les dones a Kuwait. “No sé explicar el que sentia, però era una cosa que necessitava fer”, diu a El Punt Avui Shayma Shamo, la doctora de 28 anys que va obrir la pàgina. “Havia vist vídeos de dones denunciant agressions i vaig sentir que era el moment de fer-ho. Només d’obrir-la, vaig començar a rebre missatges. Aquella nit no vaig dormir”, recorda.

Rebre tocaments en espais públics i no denunciar per por a represàlies és una queixa habitual a la pàgina, que aviat va aplegar 12.000 seguidors. El projecte ha tingut impacte al país: membres del Parlament kuwaitià han trigat menys de dues setmanes a proposar lleis que frenin les agressions masclistes, mentre que els mitjans de comunicació, tant a Kuwait com a la resta de l’Orient Mitjà, s’han fet ressò d’una proposta que és part de la creixent exigència global per eradicar la violència contra les dones, però també les lleis que les discriminen.

El codi penal d’aquest país de 4 milions d’habitants, encaixat entre l’Iraq i el golf Pèrsic, preveu sentències reduïdes per als homes que hagin assassinat dones si aquestes han comès un adulteri. A l’Iran, la legislació criminalitza les dones que protesten contra l’obligació de dur hijab i no hi ha mesures contra la violència domèstica. A l’Aràbia Saudita, les autoritats han reformat el sistema de tutela masculina, però les activistes adverteixen que els homes encara tenen dret de vet sobre les noves llibertats de les dones.

Pensions desiguals

“Una nova legislació no servirà de res si la gent té les mateixes idees”, opina Shamo. A Kuwait, explica, parlar d’agressions sexuals és tabú, però també ho és que les dones s’adrecin a una comissaria. Tampoc es fa pedagogia sobre el que és una agressió sexual: “Ho aprenem a través de l’experiència. A la pàgina n’hi ha que expliquen agressions de quan tenien 8 o 9 anys.”

El nou comitè del Parlament kuwaitià dedicat a impulsar els drets de les dones va ser notícia, el desembre passat, per estar format només per homes. Mentrestant, al carrer, les kuwaitianes i les estrangeres lluiten conjuntament per la protecció de la dona. Hi ha projectes de la societat civil que intenten fer dels autobusos públics un lloc més segur. Les dones immigrants, que en molts casos es dediquen a feines domèstiques i que suposen un significatiu percentatge de la població a Kuwait, són les que més empren aquest mitjà de transport i havien protestat per les agressions que hi rebien.

Mona Hijazi, resident a Majdel Slim, un poble del sud del Líban, veu improbable que una pàgina com No seré silenciada pugui funcionar on ella viu: “Les dones encara no tenen el coratge d’explicar a les seves persones properes les agressions que reben. La vida social de la dona es veuria afectada negativament. A tothom li importa la seva reputació”, hi afegeix. Aquesta professora, que participa en projectes socials que intenten impulsar el paper de la dona, denuncia la desigualtat de gènere present en les pensions, “que només s’entreguen als pares, i no a les mares”. També cita el matrimoni prematur: “La pobresa n’és el principal motiu. Les famílies casen les filles per estalviar-se diners.” La proliferació d’armes en possessió de ciutadans corrents, assegura, suposa també una amenaça constant per a les dones del territori.

L’hostilitat contra les dones al Líban va en augment i així ho mostra el telèfon d’ajuda d’Abaad. Aquesta organització en defensa dels drets de la dona ha rebut, el 2020, un total de 4.127 trucades, tres cops més que el 2019. “El confinament i la crisi econòmica han exacerbat la violència contra les dones, especialment en l’àmbit domèstic”, assegura Zeinab Mortada, membre del col·lectiu. El tancament fa que les dones agredides se sentin més soles, sense una xarxa a què recórrer, el que fa que “la violència sigui un desenllaç inevitable”. Moltes dones, diu Mortada, “denuncien agressions per primera vegada”.

La societat civil s’ha organitzat en vista de l’absència de suport per part de les autoritats. A Abaad ofereixen refugi temporal a les dones “en situació de risc” i allà se les prepara per a una nova vida de forma autònoma. “Sense capacitats econòmiques, no poden abandonar els agressors. I això fa que el cicle de violència persisteixi i s’agreugi”, explica Mortada. Les peticions de suport financer, assegura, estan augmentant.

LES FRASES

Les noves lleis seran inútils si la gent té les mateixes idees
Shayma Shamo
doctora i creadora de la pàgina WEB ‘No seré silenciada’
Les dones encara no gosen explicar les agressions que reben
Mona Hijazi
professora i activista al Líban
Sense recursos econòmics, les dones no poden deixar els agressors
Zeinab Mortada
membre DEL TELÈFON D’AJUDA ABAAD


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més de 100.000 contagis des de Setmana Santa, un 21% més que en tot el mes de març

Madrid

Demanen entre un any i mig i tres de presó per a deu encausades durant la vaga del 8-M de 2019 a Manresa

Manresa

El fundador de l’ONG NASCO Feeding Minds, Ousman Umar, rep el Premi Fundació Princesa de Girona Social 2021

Girona

La Diputació de Barcelona digitalitzarà el 35% dels aparells del servei de teleassistència durant els pròxims tres anys

barcelona

L’oci nocturn demana poder donar usos culturals a les sales, explotar l’horari de tarda i fer activitats al carrer

Barcelona

El jutge del cas Villarejo imputa a Brufau i Fainé per l’espionatge al president de Sacyr

Madrid

Conferències a l’Hospital d’Olot

Olot

Vergés evita pronunciar-se sobre el Procicat: “Vull ser curosa perquè estem especulant amb les expectatives de la gent”

Terrassa

Un estudi mostra que el 13% de la població té una signatura epigenètica que la predisposa a tenir una Covid-19 greu

Barcelona