Agricultura
El valor de la terra
Administracions i pagesia s’han unit al nord del Maresme i la Selva Marítima amb l’ambiciós projecte de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
La preservació del territori, el conreu i promoció del producte de proximitat i la garantia d’un relleu generacional en el sector són els reptes principals d’un futur orientat a la sobirania alimentària
El riu Tordera com a eix geogràfic de referència i unió entre dues comarques i dues demarcacions. Encaixat entre el Montnegre i el Corredor i les platges del nord del Maresme i la Selva, dona forma a una extensió de més de 2.300 hectàrees de conreus, principalment d’horta. L’Espai Agrari de la Baixa Tordera engloba una de les zones agrícoles més importants del país i és el resultat d’unir el suport dels ajuntaments de Palafolls, Tordera, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Blanes, de la Diputació de Barcelona i dels representants del sector agrícola, que inclou tant les cooperatives com els treballadors i treballadores del camp. “No ha estat ni ràpid ni fàcil.” Parla el president de l’ens i alcalde de Palafolls, Francesc Alemany, un dels impulsors més entusiastes del projecte. “Les arrels de tot plegat cal buscar-les fa vint anys, quan els ajuntaments de la zona ja van veure clar que calia disposar d’un ens que garantís la protecció del seu espai agrari”, relata. En aquell moment ja van ser els mateixos protagonistes que ara, capitanejats per un Palafolls que en el seu planejament urbanístic del 2006 preveia una protecció especial de les zones agrícoles i ja incloïa un projecte de Parc Agrícola de la Baixa Tordera que s’ampliava a la resta de poblacions implicades. “Deu anys després, les cooperatives agràries de Tordera, Progrés-Garbí de Malgrat i Conca de la Tordera de Blanes i Palafolls fan el pas juntament amb la resta d’actors implicats per arribar a una iniciativa conjunta”, relata.
Primeres passes
El novembre del 2017 se signa la Carta per a la Gestió i el Desenvolupament de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. “Va ser una fita molt important, perquè comprometia tothom en un full de ruta concret que tenia com a principal objectiu enfortir la preservació, la millora i el desenvolupament d’aquest espai agrícola de gran valor dins i fora de la comarca”, explica Alemany. Amb la col·laboració i l’assessorament de la Diputació de Barcelona, el juny del 2021 naixia l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT) acompanyat d’un pla de gestió centrat en tres eixos: la preservació de l’espai, el conreu i la promoció del producte de proximitat com a sector econòmic de rellevància i la garantia d’un relleu generacional en una activitat que comença a envellir. “Ho havíem d’impulsar amb certa agilitat, perquè la mitjana d’edat de la nostra pagesia és de 52 anys i el temps per incloure gent jove en el sector constreny”, hi afegeix Alemany.
Espai periurbà
Des de la Diputació, la responsable de la Unitat de Suport als Espais Agraris, Sònia Callau, exposa que l’EABT afronta, igual que altres zones del país, un futur marcat per una ubicació a tocar de les poblacions i del seu creixement urbà, que pot posar en perill la seva existència. “Calen mecanismes que en preservin l’activitat, que els donin a conèixer i que ajudin a articular propostes econòmiques factibles”, assenyala. En aquest sentit, les dades són clares: l’espai agrícola entre el Maresme i la Selva ha perdut el 52% de la superfície agrària des dels anys cinquanta del segle passat, concretament, 2.572 hectàrees, una àrea equivalent a 3.600 camps de futbol. Malgrat que el model d’espai agrari és molt semblant al d’altres que ha dissenyat la Diputació, l’EABT destaca perquè uneix, a banda de la producció d’horta intensiva molt professionalitzada amb espai forestal, zones destinades a la pastura i a l’agricultura extensiva. El 60% de l’espai agrari de l’EABT és forestal i el terme municipal de Tordera n’engloba la major part. “Aquests projectes d’espais agraris són bàsics per garantir la pervivència d’una agricultura periurbana que manté el subministrament de productes de proximitat a tota l’àrea metropolitana, però que al mateix temps poden estar amenaçats pel creixement urbanístic”, manté Carrau, que insisteix també en la necessitat de trobar la fórmula “per facilitar l’accés a la terra a la gent que la vulgui treballar, perquè, si no hi ha relleu, no hi haurà sector.”
Des del sector agrari, acostumat a mirar-se amb cert recel les propostes que venen de les administracions, la creació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera ha estat un incentiu i un motiu de confiança en el futur. Xavier Castells, gerent de la Cooperativa Agrícola Progrés-Garbí de Malgrat, ho té clar. “Aquest és un camí que l’hem de fer plegats, perquè, si no cuidem l’agricultura que tenim més a prop, l’agricultura desapareix i, en conseqüència, també la producció d’aliments”, exposa, i reconeix que el procés per aconseguir l’ens “ha estat lent i feixuc”. “Fins ara s’ha fet molta feina de paperassa i poca de directa al camp, perquè no disposàvem del CIF ni de pressupost. Ara sembla que començarem a caminar”, assenyala Castells, que defineix el projecte com a “bona mesura, sobretot des dels ajuntaments, que són els que millor coneixen la realitat de cada poble”. En aquest sentit, Josep Soms, agricultor de la zona del pla de Grau de Malgrat, reivindica que va ser el sector “fa un grapat d’anys” el que va voler posar el focus en la necessitat de revitalitzar l’agricultura de proximitat de la zona del Maresme i la Selva. “Ho va vehicular a través de les cooperatives, que van acabar pressionant les administracions, inclosa la Diputació, perquè tot es comencés a moure”, recorda, i hi afegeix que el més important “és definir les actuacions amb el màxim consens possible de totes les parts implicades, sobretot escoltant el pagès i les seves necessitats”.
Primeres actuacions
A principis del maig passat, l’associació Espai Agrari de la Baixa Tordera va aprovar els nous estatuts, el pla d’actuacions de l’associació per a aquest 2023 i els reglaments de la nova marca EABT, de cessió d’ús del distintiu i la seva normativa específica. En concret, es van establir dotze actuacions a desenvolupar, “acordades amb la pagesia de la zona”, entre les quals destaquen la creació d’un sistema de previsió meteorològica per informar els agricultors i optimitzar la presa de decisions que minimitzin l’impacte de les situacions meteorològiques adverses; un estudi de senyalització que inclogui el disseny de les diferents tipologies de senyals i la proposta d’ubicació al territori; una campanya de promoció de la marca; la caracterització de les explotacions agràries de l’espai agrari; un estudi de la xarxa de reg i drenatge que determini les zones de recàrrega de l’aqüífer; la creació d’un banc de terres amb els sòls abandonats o en risc d’abandonament que tinguin potencial per ser conreats, i un pla de relleu agrari que incorpori també les especificitats de l’EABT.
Formació en agricultura ecològica i un obrador per fer venda directa
L’any 2020, la Diputació i els productors de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera van posar en marxa un cicle formatiu de grau mitjà en producció agroecològica que s’estudia a l’institut Ramon Turró de Malgrat de Mar. Els estudis s’adreçaven a persones d’entre 16 i 50 anys amb un itinerari formatiu dual de 2.000 hores lectives distribuïdes en dos cursos acadèmics i pràctiques en un centre de treball agrari. “L’objectiu era oferir una sortida professional amb un itinerari que inclou servei d’acompanyament, així com espais de col·laboració a càrrec de personal vinculat al’EABT”, recorda el tècnic de Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, que valora l’oferta com un primer pas per formar futurs pagesos a la zona “especialitzats en agricultura ecològica”. Un altre dels projectes col·lectius impulsats des de l’Ajuntament de Tordera, però que finalment s’habilitarà a Blanes, és el de la construcció d’un obrador compartit. La proposta tira endavant gràcies a un conveni amb la Fundació Emys en un local cedit pel consistori blanenc. Segons recorda el regidor d’Entorn Rural, Pagesia i Salut de Tordera, Xavier Pla, “vol ser un espai que puguin utilitzar els petits productors per elaborar-hi els productes sense necessitat de tenir obradors propis”. A més, des de l’Ajuntament de Blanes també indiquen que l’obrador permetrà dinamitzar el sector agrari potenciant la venda directa del producte de proximitat i donarà resposta a la demanda ciutadana creixent de consumir productes sostenibles i de proximitat. La Fundació Emys disposa del finançament del projecte PECT Girona, sistema alimentari sostenible, cofinançat en un 50% pel Fons de Desenvolupament Regional de la Unió Europea i en un 25% per la Diputació de Girona.
