JORDI CUADRAS
PRESIDENT DEL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ
“No renunciarem a tenir un món més just”
“El Fons Català ha d’estar en aquests països treballant quan el focus marxa”
“Compleixen més els ens locals i ens toca més insistir a les administracions superiors”
“Hem de guanyar contacte al territori”
Estrena el càrrec.
Nascut a Igualada (1987). És el cap de l’oposició pel PSC a Igualada en un segon mandat a l’Ajuntament. Presideix la nova junta, en què els membres no perceben cap retribució, i són representants segons els resultats de les eleccions municipals. El PSC és el partit amb més representació, seguit d’ERC, Junts, grups independents, la CUP i els comuns.
Fa unes setmanes, des del 7 de novembre, que és al capdavant del Fons Català de Cooperació afrontant les campanyes d’emergència i els reptes del nou mandat.
Vivim en un caos permanent de guerres i crisis humanitàries.
Cada cop més tenim una societat líquida, que té les seves conseqüències a l’hora de percebre els conflictes a escala internacional. Tenim situacions de pobresa, conflictes bèl·lics o desastres naturals encadenats que capten l’atenció dels mitjans. La guerra d’Ucraïna va quedar tapada pel terratrèmol del Marroc i aquest, pel conflicte de Gaza. El Fons Català ha d’estar en aquests països en crisi treballant quan el focus marxa.
Continuar sobre el terreny i obrir nous fronts són els reptes?
Tenim una seixantena de projectes en marxa de manera simultània per actuar a iniciativa dels ajuntaments que són socis. Són polítiques de cooperació, algunes que fa molts anys que duren, en aquests països de l’anomenat Sud global, l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. Les campanyes excepcionals d’emergència, com ara Ucraïna, la del Marroc i ara Gaza, busquen els recursos dels ajuntaments i la ciutadania per actuar i fer projectes que no teníem previstos ni pautats.
Combinar i prioritzar els projectes no deu ser fàcil.
En cooperació internacional és important la constància i els petits grans de sorra dels projectes de llarg termini. Fa anys que treballem per a la recuperació del riu Lempa, un dels més llargs de l’Amèrica Central, contaminat pel sector cafeter, i perjudicant comunitats que afecten tres països diferents. És una feina d’anys però és l’única manera de deixar pòsit i transformar la vida de la gent. El Fons Català treballa en contacte amb les entitats i els governs locals amb oficines a l’Amèrica Central i a l’Àfrica, al Senegal.
Les finances locals estan sota mínims. Us toca persistir perquè siguin solidaris?
El compromís d’arribar a destinar el 0,7% es va establir als anys noranta tant dels ajuntaments com l’Estat espanyol i les comunitat autònomes. Compleixen més els ens locals que les administracions superiors, a qui seguim convencent i demanant que facin passos. Dels 310 ajuntaments socis no tots hi arriben, però n’hi ha molts que compleixen amb el 0,5%. És una feina d’anar ampliant les aportacions de solidaritat a còpia d’anys.
Presideix el mandat del 40è aniversari. Es pot celebrar res enmig d’un món ple de desigualtats?
Els que hi som tenim la responsabilitat i l’esperança que el món pot ser millor. Això és el que ens uneix a tots, no renunciem a treballar per un món més just i igualitari. Sabem que el repte és enorme i l’èxit seria que el Fons Català no existís, però mentrestant som necessaris.
El ciutadà desconeix què es gasta el seu Ajuntament en cooperació.
Un dels reptes és donar a conèixer el que fem Catalunya endins, a les entitats locals que treballen a cada municipi perquè vegin que és una eina útil. Treballem Catalunya enfora, on actuem, però hem de guanyar contacte amb el territori per fer xarxa per ajudar els països del Sud global.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
