Societat

Cara i creu de les casernes

Pineda desmunta a la platja els últims vestigis de l’edifici de la Guàrdia Civil enderrocat fa vint anys

Calella no se’n surt amb la demanda de la cessió de l’immoble de l’N-II per fer-hi pisos socials

La majoria de comissaries del cos a la comarca del Maresme han passat a mans dels ajuntaments

Les deu famílies que hi vivien van haver de marxar a correcuita i no hi podrien tornar mai més

L’ús de les antigues casernes de la Guàrdia Civil a la comarca del Maresme ha tornat a l’actualitat. Fa pocs dies, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va intervenir a la platja dels Pins de Pineda de Mar per retirar els darrers vestigis del que havien estat les instal·lacions del cos policial al municipi. Una excavadora es va encarregar de fer aflorar els fonaments enterrats sota la sorra després que l’any passat un temporal en recuperés la memòria. De fet, durant molts anys ningú no va parar atenció a les pedres que s’amagaven a la platja, però que explicaven una història. Un primer temporal, els dies 16 i 17 d’octubre del 2003 –amb ràfegues de 95 km/h i pluges de fins a 50 l/m³–, es va endur la tanca de protecció i part del terreny que ocupava la caserna. Les deu famílies que hi vivien van haver de marxar a correcuita i allotjar-se en pensions i a la comissaria de Calella, el municipi del costat. No podrien tornar mai més als habitatges. Quatre cases de la dotzena que formaven part del complex policial van quedar descalçades i dues de les quals es van ensorrar dies després. La resta es van falcar, però van quedar molt malmeses. El mar s’havia menjat literalment 50 metres de platja. Els edificis van quedar abandonats i van ser ocupats diverses vegades per persones sense sostre. Des de l’Ajuntament es va aprofitar la situació per reclamar a la demarcació de Costes de l’Estat que s’encarregués de l’enderroc definitiu de les estructures perquè el municipi recuperés una zona verda davant de la platja. Les negociacions del llavors alcalde, Joan Morell, i del regidor d’Obres i Serveis, Josep Lluís Fillat, també exalcalde, van aconseguir que entressin les màquines i ho reduïssin tot a runa. Això sí, avançant els diners de l’actuació i sense que transcendís si finalment l’Estat va acabar pagant el que li corresponia.

El desplegament dels Mossos al Maresme va començar oficialment l’1 de novembre del 2002. Es va iniciar al nord de la comarca i no seria fins a un any després que es completaria a la resta del territori. La policia catalana assumia les tasques en matèria de seguretat ciutadana i d’ordre públic, que fins llavors havia fet la Guàrdia Civil. La nova situació obligava aquest cos policial a redimensionar la seva presència i a deixar sense servei tant les comissaries com els pisos construïts perquè hi visquessin els agents. Amb previsió i bona vista, molts dels ajuntaments que van confirmar que les comissaries locals de la Guàrdia Civil quedarien obsoletes van encetar el llarg camí per obtenir els edificis. Les negociacions amb el Ministeri de l’Interior –propietari, o només beneficiari, de les instal·lacions i dels terrenys que ocupaven– van ser més o menys difícils i costoses, però en els anys posteriors la gran majoria ho va aconseguir.

Com a principals exemples, val la pena recordar que l’any 2008, al Masnou, efectius de la mateixa Guàrdia Civil, amb el suport dels Mossos i la policia local, s’encarregarien de desallotjar els ocupes que malvivien a les instal·lacions de l’antiga caserna i, seguidament, es va enderrocar l’edifici. Al solar, s’hi acabaria aixecant una promoció de pisos socials.

A Arenys de Mar, dos anys abans, el 2006, l’Ajuntament acabaria comprant l’edifici per 593.000 euros, que pagaria a terminis, però cap dels projectes previstos inicialment veuria la llum. Tretze anys després, es veuria obligat a demolir l’edifici per facilitar la canalització del Bareu. Actualment, al solar, hi aparquen cotxes. D’altra banda, a Canet de Mar, la comissaria també la van tirar a terra el 2006, amb l’objectiu de recuperar la façana litoral i, en vista de la falta d’espais d’aparcament al municipi, als terrenys buits hi van habilitar un espai per deixar-hi una quarantena de vehicles. Finalment, en el cas de Mataró, la capital del Maresme va ser dels municipis més avançats i va enderrocar l’edifici de la plaça de l’Havana el 2002 per evitar ocupacions. No seria fins al 2007, però, que es traslladaria l’escola pública Anxaneta a un edifici de nova construcció.

El no a Calella

A Calella la primera comissaria de la Guàrdia Civil s’aixecava on ara hi ha el pàrquing del carrer Sant Joan, tocant a la carretera N-II. Les necessitats urbanístiques van obligar a traslladar l’edifici i a aixecar-ne un de nou on ara hi ha l’accés a l’autopista, en uns terrenys propietat del consistori. L’any 2013, l’alcaldessa Montserrat Candini va traslladar al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que concentrés l’activitat del cos policial a la comissaria de Blanes i que, un cop buit, cedís l’edifici de Calella a l’Ajuntament per a ús social. Argumentava que les instal·lacions estaven infrautilitzades i que a la ciutat li feien falta com a habitatges socials. Un any després, i en vista de la taxativa resposta que “l’immoble continua sent d’utilitat per a l’interès i l’exercici de les competències exclusives de la Guàrdia Civil”, l’alcaldessa va fer una nova proposta: cedir deu dels quinze pisos que té l’edifici i que, segons el padró, es trobaven desocupats, per a col·lectius en risc d’exclusió social i que havien perdut casa seva. La resposta va tornar a ser negativa. La de Calella i la de Premià de Mar són les dues úniques comissaries de la Guàrdia Civil en actiu al Maresme i aquesta excepcionalitat continua sent avui l’argument per negar cap cessió de l’immoble. “Parlem d’un espai plenament funcional i operatiu i amb un ús continuat per part dels agents que fa incompatible per llei qualsevol altre ús que s’hi vulgui donar”, afirmen fonts del cos policial. L’alcalde de Calella, Marc Buch, però, es nega a renunciar a recuperar l’immoble, convençut que se’n podria treure més profit si fos de l’Ajuntament. “Estem treballant per trobar-hi una sortida beneficiosa per a la ciutat”, assegura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Protesta contra la possible implantació d’una planta de biogàs

Camarles

Desnonen una família amb una filla de cinc anys a Tarragona

Tarragona

La unitat de drons dels Mossos a l’aeroport entrarà en servei aquest any

figueres
medi ambient

Barcelona triplicarà l’energia fotovoltaica en tres anys

barcelona
societat

Hortolans de Manresa, indignats pel tall d’aigua per regar

Manresa
SALUT

El Trueta incorpora un TAC que ofereix imatges durant la intervenció

GIRONA
Salut

Balcells assegura que l’assistència mèdica al Baix Segre està “garantida”

Lleida
GIRONA

Les infermeres d’atenció primària es reivindiquen en un congrés

GIRONA
salut

Reclamen mantenir l’actual hospital Sant Jaume de Mataró fins que no es faci el nou

Mataró