Els estrangers recorren als estalvis enviats al país d’origen per subsistir aquí

Com si fos el món al revés, alguns immigrants estan recorrent als estalvis que, fins fa poc, enviaven als seu país d’origen per poder subsistir a Catalunya. “Es posen en contacte amb els seus familiars i fan el procés invers al que estaven acostumats per poder arribar a final de mes després de la pujada dels preus dels aliments i de les quotes hipotecàries”, explica Javier García Bonomi, president de la Federació d’Entitats de Llatinoamericans a Catalunya (Fedelatina).

Això no passa desapercebut en els països d’origen i per això són cada vegada menys els que es plantegen el projecte migratori. El Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO va rebre, durant el primer semestre del 2008, menys consultes, tant pel que fa a permisos de treball com a reagrupament familiar, segons el secretari d’immigració del sindicat, Ghassan Saliba.

De l’obra al camp
Saliba també va destacar que en els dos últims catàlegs de professions per contractar immigrants en origen, la construcció ja no hi apareix. Per això, a Lleida “s’ha eliminat la limitació que existeix en el primer permís perquè els estrangers puguin participar en la campanya de la fruita”. També es continuen reclamant treballadors estrangers per a l’hostaleria o el servei domèstic.

Però les dificultats evidents per a un nombre important de compatriotes està provocant que molts immigrants amb el permís de treball o d’agrupament familiar concedit no completin els tràmits i ajornin el viatge a Catalunya.

Hi ha, però, excepcions. És el cas de la comunitat pakistanesa, que continua immigrant malgrat que molts perden la feina. “Tres de cada cinc pakistanesos que es dedicaven a la construcció no tenen feina i ara intenten recol·locar-se però ho tenen molt difícil perquè no dominen l’idioma”, assegura Javed Ilyas, president de l’Associació de Treballadors Pakistanesos.

Situació política
Ilyas creu que la crisi no farà venir menys compatriotes perquè “molts prefereixen la pobresa d’aquí que la del Pakistan i tampoc es pot obviar la situació política d’allà”.

Però mentre uns continuen apostant pel somni migratori, també hi ha qui tira d’estalvis per posar-hi fi amb la compra d’un bitllet d’avió de tornada. “N’hi ha menys, els que han arribat en els últims dos anys, perquè la resta ja té una vida aquí amb la seva família”, diu Bonomi.