Societat

Prostitució ambulant al Segrià

Les prostitutes es desplacen a mesura que els pobles veïns imiten Lleida i en prohibeixen l'activitat

Fa quatre mesos que Lleida va començar a perseguir la prostitució de carrer a través d'una reforma de l'ordenança de civisme que es basa, com la de Barcelona, en la possibilitat d'aplicar multes de 300 a 3.000 euros als clients i a les prostitutes per un ús indegut de l'espai públic. La mesura ha estat efectiva a l'hora d'eradicar la prostitució en aquells punts que l'Ajuntament de Lleida considerava problemàtics: la carretera de Saragossa, als afores, els entorns del cementiri i en algun punt del centre històric. Però no ha eradicat el problema, malgrat preveure, sobre el paper, mesures per incentivar la reinserció social i laboral de les prostitutes. Les prostitutes s'han desplaçat a carreteres i polígons dels municipis veïns.

Alguns d'aquests pobles, en detectar el problema, han actuat de la mateixa manera que Lleida i han elaborat ordenances que castiguen l'exercici de la prostitució a la via pública o la contractació dels seus serveis. Ho han fet Torrefarrera i Alcarràs. I les prostitutes han tornat a canviar de poble. «Va ser immediat. Vam aprovar l'ordenança un dijous, vam enviar la policia local, i el dissabte ja no n'hem tornat a tenir cap», expliquen des de l'Ajuntament d'Alcarràs, que va aprovar l'ordenança fa tres setmanes.

Una part de les prostitutes són ara a Alcoletge i altres pobles dels voltants de l'horta de Lleida que encara no apliquen aquestes ordenances. Alguns alcaldes i regidors s'ho estan pensant. Des de fa unes setmanes les prostitutes es concentren en grup a la carretera C-13, en una bàscula de camions que, curiosament, usen habitualment els Mossos d'Esquadra per efectuar controls de càrrega als camions i d'alcoholèmia als conductors. Quan no hi ha els agents, hi ha les prostitutes.

Ara, algunes prostitutes han començat de nou a esperar els clients en alguns carrers del centre històric de Lleida. «Han tornat; ho han detectat els voluntaris contra la sida que treballen amb elles, i això prova l'error d'haver volgut atacar els efectes sense incidir en les causes del problema», diu la regidora d'ICV a la Paeria, Mercè Rivadulla.

Oposició a les multes

Els grups d'ICV i ERC van ser els únics que es van oposar a la introducció d'aquestes mesures sancionadores en l'ordenança de civisme de la ciutat, perquè van considerar que les sancions no solucionaven el problema i que la resposta hauria de ser una major actuació dels serveis socials, la integració laboral i la consecució d'un marc legal que doni cobertura legal, sanitària i de seguretat a les persones que exerceixen la prostitució de manera voluntària i allunyades de les màfies. Fora de l'Ajuntament, la CUP també va fer campanya en contra d'aquesta mesura.

La reforma de l'ordenança, però, es va aprovar a l'octubre amb els vots del PSC, CiU i el PP, i va entrar en vigor el 28 de febrer. La regidora de Seguretat Ciutadana, Sara Mestres (PSC), va reconèixer al seu moment que s'aplicava aquesta mesura en resposta a les demandes de diversos col·lectius veïnals.

El precedent immediat era l'ordenança de civisme que un any enrere va aprovar l'Ajuntament de Barcelona, i que inclou sancions econòmiques a les prostitutes i els clients que negociïn els serveis al carrer. El govern de Lleida hi va afegir un pla d'actuació integral que incloïa l'actuació dels serveis socials abans d'aplicar les sancions i un programa d'integració laboral al qual podien inscriure's les prostitutes sancionades.

El 14 d'abril, durant la junta de seguretat local, el govern municipal va fer el primer i de moment l'únic balanç de l'aplicació d'aquesta mesura: 47 expedients oberts en un mes i mig, que no es van arribar a transformar en sancions econòmiques perquè no hi va haver reincidència. A més, 19 dones es van mostrar interessades en una possible reinserció en el món laboral. Finalment, es va constatar la pràctica eradicació de la prostitució de carrer als llocs on s'havia fet habitual.

Altres poblacions han imitat ara la mesura, més enllà dels petits pobles dels voltants de Lleida. Des del mes d'abril, Reus treballa en la redacció d'una ordenança similar i, el mes de maig, la Jonquera en va aprovar una.

La Generalitat no hi intervé

El recorregut que fan les prostitutes pels carrers i polígons del voltants de Lleida a mesura que els municipis les expulsen, cap a d'altres poblacions que encara no ho han fet, és seguit de prop per la Generalitat, que de moment, però, no hi intervé. «Són els municipis els qui tenen competència en l'espai públic, i també en assistència social», diu el delegat del govern a les terres de Lleida, Miquel Pueyo. El delegat es va oferir als alcaldes del Segrià per atendre les queixes i demandes que generi aquesta situació, «però a hores d'ara no he rebut cap queixa», ha explicat Pueyo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
el temps
servei meteorològic de catalunya

Alguns xàfecs al nord-est

barcelona

El 8è Festival Internacional de Cinema de Begur amplia seccions i s’estén a les escoles

BEGUR

Lesmes creu que la visita de Reynders pot ajudar a desencallar la negociació per renovar el CGPJ

Madrid

Girona vol multiplicar per deu les zones verdes als barris on els residents no poden aparcar

GIRONA

La segona corona metropolitana tindrà 1.500 habitatges de lloguer social

Barcelona

Les grans ciutats van perdre residents durant el 2021 en favor dels municipis més petits

Barcelona

La Nit de la Recerca amplia activitats a Girona

Girona

Un audiovisual recrea en 3D l’evolució del castell de Montsoriu al llarg de quatre segles

ARBÚCIES

Primera nevada de la temporada a cotes mitjanes i altes

ALp