Ossos poc fiables

Hem d'aclarir que la mà que apareix al costat dels papers originals d'Oumarou Diarra no és la seva, sinó la imatge de referència d'una persona de 19 anys extreta de l'atles de Greulich i Pyle, majoritàriament utilitzat en les proves de determinació d'edat. Al doctor Aguado, especialista en radiodiagnòstic de l'hospital Príncep d'Astúries, se li va acudir posar aquesta imatge al costat de la d'un jove que havia requerit els seus serveis per traumatisme i va resultar que totes dues, amb l'os absolutament soldat i els cartílags de creixement tancats, s'adeien a la perfecció. La realitat, però, és que el noi no tenia 19 anys, ni tan sols 18, com es va derivar de la comparació amb l'estàndard, sinó justament 16 anys i vuit mesos en el moment de realitzar la radiografia. I no és l'únic episodi detectat amb un marge d'error tan considerable. Aguado va presentar fins a dotze exemples igualment reveladors a les jornades de treball sobre la situació dels menors estrangers no acompanyats organitzades a finals del 2010 pel Defensor del Poble.

I això que als seus pacients els importava ben poc que una prova contradigués la seva data de naixement. En canvi, per a altres éssers humans, la incertesa i l'equivocació tècnica comporta conseqüències sovint irreparables.

Vegem-ho amb casos també documentats a les jornades. K arriba a Playa de las Américas (Tenerife). Se li fa un examen radiològic que demostra “edat òssia d'un mascle no inferior als 18 anys”. És traslladat a la península on se li detecta “maduració òssia compatible amb edat al voltant dels 17”. El fiscal ordena el seu ingrés a protecció de menors de Madrid, que no té cap intenció d'acollir-lo, ja que l'envia a una clínica privada a passar noves i més completes radiografies que confirmen l'“edat probable de 17 anys”. Així i tot, l'entitat decideix el cessament de la tutela d'acord amb el primer informe emès a les Canàries i inicia una intensa disputa judicial que es resol a favor del menor. No cal ni imaginar quina mena de protecció haurà rebut d'un sistema que, des del primer dia, gasta esforços i diners per desfer-se'n.

Pitjor sort va tenir la nigeriana F.J., que va ser interceptada a Motril. El servei de radiodiagnòstic de l'hospital San Cecilio de Granada va concloure: “Edat òssia de 18 anys, segons els criteris de Greulich i Pyle per a mascles de raça blanca a la costa est dels EUA.” Partint d'una base tan ajustada a la seva morfologia, la Subdelegació del Govern espanyol va resoldre la seva devolució a Nigèria i, mentre no es feia efectiva, se la va enviar al centre d'internament d'estrangers de Màlaga, on va donar a conèixer a una associació que visita immigrants la seva minoria d'edat. Es va interposar recurs d'alçada contra la Delegació del Govern d'Andalusia, es va sol·licitar la suspensió del retorn forçat, i se'n va informar al Defensor del Poble, que va demanar exàmens complementaris de la noia, però la resposta, vet-ho aquí, es va produir just després de la seva expulsió.

Un munt de despropòsits pretesament científics amb cobertura pretesament legal demostren una fiabilitat, si més no, dubtosa de les anomenades proves dels ossos i que vulneren de totes totes el dret d'empara dels menors acompanyats reconegut per la convenció sobre els Drets de la Infància de Nacions Unides el 1989.