Vaga a contracor

No agradava a ningú la vaga indefinida dels mestres balears contra el tractament integrat de llengües (TIL): ni als pares, ni als alumnes i ni tan sols als mateixos impulsors de l'aturada. Però si hi havia algú més amoïnat pels efectes de la protesta eren els alumnes de segon de batxillerat, que veien com el temps passava i ells no avançaven en la preparació per a la temuda selectivitat.

Aquest era el cas de la dotzena d'estudiants de l'institut Josep Maria Llompart, de Palma, que ahir comentaven la jugada asseguts al voltant de l'institut, amb els llibres a la falda, mentre els seus companys de cursos inferiors traginaven pancartes verdes amunt i avall. “Nosaltres respectem la vaga i l'entenem, però ens va fatal per a la selectivitat”, lamentava una noia. “Els hauríem de donar les gràcies, als professors, replicava una companya: estan perdent diners i no ho fan per ells, sinó per nosaltres, però és clar...” “Ens ajuden per una banda, però ens perjudica per l'altra, i d'aquí a uns mesos anirem molt ofegats”, resumia un altre estudiant.

“Estem molt preocupats pels alumnes de segon de batxillerat”, admetia Maria Pau Sureda, professora de l'institut Josep Maria Llompart, que explicava que la qüestió s'ha tractat en una reunió conjunta de l'associació de pares i mares i dels professors, en què aquests últims van proposar fer classes als alumnes de segon de batxillerat i de quart d'ESO en horari extraescolar per no perjudicar-los i, alhora, respectar l'esperit de la vaga. Abans de suspendre la vaga, es plantejaven obrir, excepcionalment, les aules els dimecres a les tres de la tarda i els dissabtes, però alguns alumnes no ho veien clar: “Molts de nosaltres tenim activitats extraescolars a aquelles hores i n'hi ha alguns que treballem els dissabtes.”

El director de l'institut, Xavier Granados Coll, tocava ferro perquè els comitès de vaga i el govern es posin d'acord “al més aviat possible” i que els efectes acadèmics de l'aturada siguin els “mínims”. “Ara tenim el suport dels pares, però ja comencem a estar nerviosos tots: professors, alumnes i, especialment, els pares dels estudiants de segon de batxillerat.” “Ens estan sotmetent a una prova molt dura de resistència mental: els professors estem a favor de la vaga i contra el decret del trilingüisme, però, alhora, patim pels alumnes i volem fer la nostra feina, que és el que ens agrada”, afegia el director.

Fins ahir, la col·laboració entre professors i pares va ser exemplar. Aquesta setmana i l'anterior es van posar d'acord per decretar dijous i divendres com a “dia d'aules buides”. És a dir, que els alumnes no anaven a l'institut i els professors treballaven i s'estalviaven dos dies de pèrdua de sou. “Avui [ahir per al lector] només han vingut quinze dels 1.200 alumnes que tenim”,
explicava Granados.

La solidaritat entre mestres i pares ha estat, precisament, una de les qüestions més controvertides dels últims dies. La consellera d'Ensenyament, Joana Maria Camps, va advertir dijous, després de l'enèsima reunió amb l'assemblea de docents i els sindicats, que els ensenyants que acudeixin al seu lloc de feina tenen l'obligació d'avançar temari “encara que només hi hagi un alumne a classe”. El govern està estudiant, paral·lelament, la possibilitat d'allargar uns dies més el curs escolar, fins al 30 de juny.

L'altre cavall de batalla en la pugna entre el govern de José Ramón Bauzá i els contraris al TIL és si hi ha la possibilitat real d'aplicar un pla que preveu que un terç de les classes es facin en anglès. L'executiu ho veu viable, fa bandera de l'anglès i obvia que el TIL imposa un 33% de classes en castellà. Els docents asseguren que, a hores d'ara, no hi ha prou mestres preparats per fer docència en anglès ni els alumnes tindrien prou nivell per seguir-los. “A l'institut Joan Alcover de Palma han fet una prova que demostra que el 80% dels alumnes no poden seguir les classes en anglès –assenyala Granados–: imposar el TIL voldrà dir més fracàs escolar.”