Societat

D'interès turístic i comercial

Avui és el primer diumenge que obre La Roca Village de la Roca del Vallès, un del centenar de municipis turístics que hi ha a Catalunya La majoria de pobles que volen ser-ho és per tenir més llibertat horària comercial

Hi ha botiguers que no estan disposats a obrir els dies festius

Primer diumenge obert al complex comercial La Roca Village. Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi emès una resolució a favor de la declaració de la Roca del Vallès com a municipi turístic, els comerços d'aquest outlet, pol d'atracció turística, ja poden obrir els diumenges i festius, igual que les botigues d'algunes zones del centre del municipi. Així conclou un controvertit procés engegat el novembre del 2010, quan l'Ajuntament de la Roca del Vallès va iniciar els tràmits per ser considerat municipi turístic. Amb quin argument? Els tres milions de visitants que La Roca Village rep cada any.

La resolució del TSJC no ha sorprès gens l'associació Comerç La Roca (COR), que ha anat seguint de prop les intencions de La Roca Village, col·laborador (no soci) d'aquesta associació. Amb tot, el punt de vista dels comerciants del centre del poble és clar: “No és que no ens sentim municipi turístic, és que no ho som, per molt que políticament es vulgui intentar”, comenta Josep Fradera, president de COR. Segons ell, la majoria dels establiments que representa la seva associació no veu bé obrir els diumenges i festius: “Som botigues familiars, amb un 80% o 90% de productes de primera necessitat, i no veiem ni un turista.” De fet, i d'acord amb la llei vigent, certes botigues del poble més petites de 150 metres quadrats ja podien obrir el diumenge. “Fins ara no hi havia la voluntat de fer-ho, això ja ho diu tot”, afegeix Fradera.

Ser considerat municipi turístic és, sobretot, una estratègia comercial: les botigues queden excloses de l'horari comercial general i només han de tancar obligatòriament el 25 de desembre i l'1 de gener (vegeu gràfic), d'acord amb la llei 3/2014 de 19 de febrer, en vigor des del 25 de febrer passat. Per tant, poden obrir tots els diumenges i festius. Entre els primers municipis a demanar-ho hi va haver Maçanet de la Selva. “Teníem dues sortides: fer un mercat el diumenge o ser municipi turístic”, diu Josep Arús, president de la Unió de Comerciants. “Aquí hi ha molta segona residència i el cap de setmana treballem molt, tothom vol obrir”, subratlla Arús, que té present que a Maçanet hi ha Residencial Park, la urbanització més gran de la demarcació gironina.

Turistes i patrimoni

Un dels dos requisits per ser considerat municipi turístic és, precisament, que la mitjana ponderada anual de població turística sigui superior al nombre de residents, i el nombre d'allotjaments turístics i segones residències, superior al nombre d'habitatges de residència primària, segons recull l'article 18 de la Llei 13/2002 de turisme de Catalunya. Un dels casos més il·lustratius és Salou, que arriba a multiplicar gairebé per deu la seva població. Dels 26.638 veïns empadronats que té actualment, passa a més de 200.000 habitants en les èpoques de màxima afluència de visitants.

L'altra condició legal per ser municipi turístic, sumatòria a l'anterior o no, és que el terme municipal inclogui una àrea territorial que tingui la qualificació de recurs turístic essencial. Collbató, a tocar del massís de Montserrat, no va dubtar ni un moment a agafar-se a aquest supòsit i està en tràmits per demanar la consideració de municipi turístic. “Som un poble petit, situat en un lloc pintoresc i tenim un recurs important com les Coves del Salnitre. Per la nostra ubicació no podem tenir molta indústria i una de les sortides més plausibles és el turisme”, opina Ramon Ferrer, regidor d'aquesta àrea a Collbató. Tenint en compte que el cap de setmana és quan més oportunitat de fer calaix té el petit comerç del poble, i que aquest ja està avesat a obrir els festius, ser municipi turístic significaria també una manera de tenir “un model turístic més modern i estructurat”.

Per a una època o zona

Dels 947 municipis catalans, un centenar (aproximadament un 10%) tenen consideració de turístics. La sol·licitud per ser-ho, que l'Ajuntament ha d'adreçar a la Direcció General de Comerç de Catalunya, a efectes d'horaris comercials, es pot demanar per a la totalitat del municipi o bé per a una part, per a una època de l'any o per a una franja horària d'obertura diària. En qualsevol cas, el període de vigència no pot ser superior a vuit anys, prorrogables successivament.

Una de les últimes ciutats que ho va sol·licitar, només per a uns mesos i per a una zona autoritzada, és Figueres. Els comerços més cèntrics d'aquesta ciutat –oficialment turística des de l'1 de juliol de 2012– poden obrir tots els diumenges i festius entre el diumenge de Rams i el 31 de desembre. En aquests quasi dos anys es fa un primer balanç i, segons els comerciants, que aclareixen que sobretot va ser una decisió de l'Ajuntament, la repercussió econòmica ha estat escassa.

Isabel Butxaca, propietària de Rambla 29, un cèntric comerç de bosses de mà i complements de Figueres, no creu en la possibilitat d'obrir els diumenges. “Si veiéssim que les botigues estan plenes de gom a gom... Però si un dissabte ja no es treballa el que s'ha de treballar, per què hem d'obrir el diumenge?”, es pregunta. Per a una botiga com la seva, implantada a la capital de l'Alt Empordà des de 1940, treballar els festius vol dir agafar més personal: “És una despesa que el comerç minorista no ens podem permetre”, a diferència de les grans cadenes, les úniques que obren, i encara no totes. Segons Butxaca, el problema de Figueres no són els visitants, que hi són, molts d'ells atrets pel Museu Dalí, sinó el magre poder adquisitiu que tenen.

On els comerciants tampoc no estan gaire convençuts dels beneficis de ser municipi turístic és a Tremp, catalogat com a tal des del 2 de novembre de 1994, el mateix any que sorgia la normativa reguladora d'horaris comercials a Catalunya que contemplava la possibilitat de deixar-ne al marge els municipis turístics. Segons Teresa Montanuy, regidora de Promoció Local de Tremp, fa vint anys l'Ajuntament ja va fer la sol·licitud “amb l'objectiu que el comerç no estigués sotmès als horaris comercials” i poder aprofitar millor els dies de més afluència de visitants.

Però la realitat dels comerciants de Tremp, un dels municipis turístics més veterans, és força més complexa. Un dels seus botiguers, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, assegura que no obre els festius perquè no hi ha tradició de fer-ho i perquè això l'obligaria a viure permanentment darrere el taulell o a tancar un altre dia de la setmana per respectar el descans setmanal. Més enllà dels horaris comercials, el botiguer lamenta el poc esforç que l'administració fa per protegir el petit comerç català, que “ja es pot donar per liquidat i sentenciat”, diu fent referència al nou supermercat que Mercadona preveu obrir a Tremp a mitjan 2015.

Més finançament

Tenint en compte que una trentena de municipis catalans concentren entre un 70% i un 80% del turisme total rebut, és lògic pensar que els municipis turístics tenen unes necessitats de finançament específiques, fins ara no resoltes. Ernest Ruiz, economista i autor de la tesi doctoral Estratègies de finançament dels municipis turístics i competitivitat: el cas dels municipis catalans, ha calculat que el municipi turístic destina dues terceres parts de la despesa total a serveis amb alta vinculació al turisme (seguretat ciutadana, urbanisme, sanejament i distribució d'aigua, recollida d'escombraries...) i això vol dir reduir els diners invertits en altres partides, com ara educació i protecció social.

Una altra dada que cal tenir en compte és que els diners que reben els municipis per transferència de l'Estat espanyol són d'acord amb la població de dret (habitants empadronats) i no dels visitants. Segons Ruiz, una de les solucions, seria “redefinir l'aportació de l'Estat, introduint alguna correcció per aconseguir més finançament per als municipis turístics”, la qual cosa podria suposar en l'actualitat uns 30 euros per habitant i any.

LES FRASES

No és que no ens sentim municipi turístic, és que no ho som, per molt que s'intenti ser-ho
Josep Fradera
president de l'associació comerç la roca de la roca del vallès
Aquí hi ha molta segona residència i els caps de setmana treballem molt, tothom vol obrir
Josep Arús
pres. de la unió de comerciants de maçanet de la selva

L'aval dels agents econòmics

Per determinar si un municipi pot ser considerat turístic, primer cal que l'Ajuntament en qüestió presenti una proposta motivada, aprovada pel ple, a la qual ha d'adjuntar diversos informes, entre ells el de la cambra de comerç de l'àmbit territorial afectat. També s'ha de presentar un informe de les entitats patronals més representatives del sector del comerç i de les associacions de comerciants detallistes més significatives del municipi, un informe de les agrupacions més representatives de consumidors i usuaris de l'àmbit territorial afectat i un informe de les organitzacions sindicals més rellevants de la zona, a més d'un informe del consell comarcal. La proposta es considera aprovada si no s'ha dictat resolució expressa en un termini de tres mesos a partir de la seva presentació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia