Vallès Oriental

HISTÒRIES ELECTORALS

“Et senties interí, era impossible planificar”

Joan Gassó ha estat alcalde de Sant Fost en quatre etapes diferents

Joan Gassó ha estat alcalde de Sant Fost en quatre etapes diferents.

Quatre etapes –un parell de només uns mesos– on no hi va haver cap entrada o sortida motivades per una moció de censura. Gassó, que ara té 63 anys i està totalment desvinculat de la política, va accedir a l’alcaldia per primer cop el juliol de 1993. En les eleccions de 1995, Independents per Sant Fost (ISF) va aconseguir la victòria però amb només 3 dels 13 regidors d’un consistori amb set grups.

L’atomització es va traduir en inestabilitat. Entre 1995 i 1999, Gassó va ser alcalde en quatre moments del mandat més convuls de la història del municipi. Admet que va ser complex. “Et senties interí. Era impossible planificar els projectes que volies tirar endavant. Vam guanyar les eleccions i teníem l’obligació moral de formar govern”. Per això, va presentar tres vegades la seva renúncia per mirar de forçar l’oposició a formar un govern alternatiu. “Entenia que si el problema era jo, m’apartava. Però ningú volia governar”.

L’exalcalde va arribar a assignar carteres als regidors de les altres sis formacions però hi van anar renunciant. “Va ser deplorable, una situació nefasta per a Sant Fost”, assegura Gassó, que lamenta que les picabaralles “no eren per idees polítiques, eren per qüestions personals”.

La inestabilitat va propiciar que a Sant Fost hi hagi hagut 4 dels 22 alcaldes Guadiana. A més de Gassó van passar per l’alcaldia Antoni Font, Jaume Font i Àngel Costa, tots alcaldes en dos períodes. Alguns hi van estar molts pocs mesos i, en algun cas, només uns dies. Li passa a Antoni Font, batlle accidental després d’una de les dimissions de Gassó. Ho va ser per un període de només 23 dies: del 31 de desembre de 1997 fins al 22 de gener de 1998. Aleshores, Gassó va tornar a l’alcaldia, que ja no va deixar fins al 2008, quan va plegar.

El darrer any i mig d’aquell convuls mandat va ser força més tranquil. “Ens va permetre fer una gran transformació de l’Ajuntament i modernitzar-lo aplicant criteris empresarials”. Gassó entén que la gent del poble va valorar aquest canvi i els gairebé dos darrers anys de tranquil·litat en el tram final del mandat. Per això, l’any 1999, Independents Units per Sant Fost –van haver de modificar el nom perquè uns veïns de Mas Llombart van registrar l’original d’ISF– van aconseguir la majoria al ple amb 6 dels 13 regidors. Abans i durant aquell mandat va ser important el paper d’Enrique Jiménez, d’Iniciativa. “Va ser un gran company de viatge”, diu Gassó, que més endavant el va mantenir al govern tot i tenir ja majoria. Va arribar l’estabilitat. “Et senties tranquil i amb capacitat per poder fer un projecte a llarg termini”. Va repetir victòries el 2003 –amb majoria absoluta– i el 2007, on la perd. El 2008, va decidir plegar donant pas a Montserrat Sanmartí, deixant un acord lligat amb els regidors de CiU i ERC.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia