Societat

Un hivern més incert que mai

La predicció meteorològica es complica per les conseqüències del canvi climàtic i els possibles efectes d'El Niño

Tot i això, diversos indicadors anuncien temperatures més altes del normal

Avui arriba el fred intens i entra el vent, amb ratxes de fins a 90 km/h

Avui està previst que baixin les temperatures de manera brusca i que el fred s'instal·li al nostre país durant uns quants dies, coincideixen a assenyalar els meteoròlegs. D'altra banda, s'ha alertat de forts vents i de mal estat de la mar per avui, demà i dilluns. Les ratxes de vent poden arribar als 90 km/h en zones de muntanya i les onades, a 2,5 m d'alçada a la Costa Brava.

Saber què passarà després d'aquest episodi ja és més complicat. Sempre ha estat difícil fer un pronòstic del temps a mitjà termini, però darrerament ho és encara més, opinen alguns dels experts en meteorologia de les comarques de Girona. La raó principal d'aquesta incertesa són els efectes del canvi climàtic, que estan fent desaparèixer les quatre estacions “de sempre”, limiten el calendari pràcticament a estiu i hivern i, consegüentment, posen en dubte els coneixements tradicionals. Per acabar-ho de complicar, aquest any es presenta la dificultat afegida del fenomen d'El Niño (es preveu que a causa de l'esclafament del planeta sigui molt més potent que l'últim, registrat l'hivern del 1997/1998), que influirà de manera més o menys decisiva en el temps dels pròxims mesos a bona part del món, tot i que aquí serà de forma indirecta. No és estrany, docs, que no hi hagi unanimitat en les respostes dels integrants de la Xarxa d'Observadors Meteorològics de Catalunya (XOM) quan els preguntem quin hivern tindrem a les comarques de Girona.

Neu i fred

Tots eviten ser contundents amb el seu pronòstic, amb una excepció: Josep Grabulosa, de Santa Pau, en Puet, conegut sobretot per haver popularitzat el mètode ancestral de preveure el temps de tot un any a partir del que “diuen” dotze clofolls de ceba la nit de Sant Silvestre. En Puet pronostica un hivern de molta fred i molta neu. L'observador santapauenc hi afegeix que les baixes temperatures i les nevades aniran precedides de força pluja a finals de tardor, almenys a la Garrotxa.

Enric Estragués, de Banyoles, no gosa concretar res, però confia en les estadístiques. Segons aquestes dades –referides al Pla de l'Estany–, després d'un estiu extremadament càlid ve un hivern molt fred. “Aquest estiu passat ha estat el més calorós de què es té coneixement al Pla de l'Estany; per tant, amb les estadístiques a la mà, tocaria un hivern extremadament fred”, adverteix. El contrast documentat a Banyoles va ser especialment fort els hiverns dels anys 1914 (es va arribar als 8,5 graus negatius), 1941 (-6), 1955 (- 13) i 1994 (- 6,5). L'excepció que confirmaria la regla es va registrar el 1984, quan després d'un estiu suau es va presentar igualment un hivern molt rigorós, en què a Banyoles es va arribar als 10 graus sota zero.

Temperatures suaus

Molt caut és Joan Solà, de Sant Pau de Segúries, amb mig segle d'experiència. “Cada cop és més difícil fer un pronòstic per més enllà d'uns quants dies”, afirma, però sí que té clar que El Niño “ho acabaran d'enredar”, encara que no indica en quin sentit.

També es refereix a aquest fenomen global un altre veterà, Josep Pasqual de l'Estartit. “El Niño provoca canvis arreu del món en les pressions. A la península Ibèrica hi arribaran vents de sud-oest que ocasionaran pluges al sud, i aquí podria ser que hi hagués temperatures més suaus del normal”, vaticina.

A la mateixa conclusió arriba Roger Geli, d'Espolla. “Si mirem les estadístiques –indica–, cada tres o quatre anys tenim una fredolada, i ara tocaria perquè l'última va ser el febrer del 2012, però El Niño segurament s'imposarà i ens portarà temperatures suaus.” Geli hi afegeix una altra raó per apostar per un hivern de poc fred: si al setembre i l'octubre les temperatures són normals, l'hivern sol ser càlid.

Enric Bassaganyes, de Setcases, s'inclina també per un hivern de temperatures suaus, però, per contra, no descarta que s'acabi pagant amb un hivern molt dur l'estiuet de Sant Martí extraordinari que hem tingut.

Des de l'alta muntanya, a Planoles, Jordi Bover recorre als mapes estacionals per a Europa que han elaborat les principals agències. Segons aquesta font, ens espera un hivern més sec del normal i temperatures per sobre de la mitjana. “En general aquests models són fiables, però també s'equivoquen de tant en tant”, es cura en salut. “Aquí dalt –explica Bover– el normal seria que tinguéssim les principals nevades a principis de primavera, quan vingui una llevantada.”

Si les formigues treballen molt, prepareu la bufanda

R. Estéban

Jordi Zapata, un observador de la Vall de Bianya amb molta experiència, ha recopilat alguns dels mètodes de predicció tradicionals basats en l'observació de la fauna, però adverteix que l'efectivitat d'aquests mètodes és difícil de comprovar de manera científica.

Segons aquests coneixements (d'un sentit comú innegable), una activitat més frenètica d'algunes espècies emmagatzemant aliments per a l'hivern ens indica que s'acosta un temps sever. Les formigues en serien un indicador: “Quan els formiguers són més alts o bé s'hi veu una activitat inusual durant dies, l'hivern serà cru o pot ploure molt.” La mateixa regla es pot aplicar –hi afegeix– als esquirols i les marmotes. El comportament d'uns determinats ocells també serveix de referència. Així, a la Garrotxa i altres comarques de muntanya, la presència de fredelugues i el pinsà mec anunciaria la proximitat d'una onada de fred. Això seria degut –raona Zapata– al fet que al centre d'Europa hi ha més gel o neu de l'habitual i aquestes espècies no hi troben aliment, una circumstància que les fa desplaçar al sud. És la mateixa explicació –però amb els termes a l'inrevés– per a la presència de la cigala en llocs on són poc habituals, i que indica que s'acosta una calorada important.

Sentir el temps

Molt menys complicat és predir el temps que farà a curt termini (alguns dies). En l'estadi anterior a l'arribada d'una línia de tempestes –explica l'observador garrotxí–, l'aire conté una major ionització a causa dels corrents verticals que arrosseguen els ions negatius de la superfície cap amunt. Això fa que la variació del potencial elèctric terrestre sigui molt elevada, cosa que afecta el sistema nerviós de molts organismes, com ara el de les persones sensibles. “Aquella expressió envers una persona excitada «Sembla que sentis el temps!» podria estar relacionada amb l'entrada de vents o tempestes o, simplement, canvis sobtats de temps.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia