Baixen les peticions d'adopció internacional a la demarcació a favor de les nacionals

La crisi econòmica, les restriccions d'alguns països i l'increment del temps d'espera provoquen la caiguda de sol·licituds

La directora de l'Institut Català d'Acolliment i Adopció, Sílvia Casellas, ha explicat que el fort increment de les adopcions nacionals i la baixada de les internacionals no té una causa única, tot i que admet que la crisi econòmica hi ha tingut a veure. «És cert que l'adopció a l'estranger té un cost i la nacional és gratuïta», va explicar Casellas, tot i que no va concretar l'import concret que comporta el procés per adoptar fora de Catalunya ja que depèn dels tràmits a seguir a cada país. Tot i això, des d'alguns àmbits s'apunta que el cost pot rondar els 30.000 euros en algun cas.

Entre els motius que apunta la directora de l'ICA hi ha l'increment del temps d'espera per poder anar a buscar el nen o la nena al país d'origen. «Això crea una situació d'incertesa a les famílies, sobretot perquè en alguns casos les sol·licituds es van fer quan encara es tardava menys temps que ara», explica Casellas. El cas més destacat és el de la Xina, que abans amb pocs mesos resolia els expedients i que ara es pot allargar tres anys. També n'hi ha d'altres en què s'ha aturat el procés o que han incrementat els requisits.

LES XIFRES

Sol·licituds d'adopcions nacionals
Any 2006: 56
Any 2007: 64
Any 2008: 64
Any 2009 (*): 79
Nombre d'adopcions nacionals concedides
Any 2006: 24
Any 2007: 23
Any 2008: 22
Any 2009 (*): 22
Sol·licituds d'adopcions internacionals
Any 2006: 203
Any 2007: 159
Any 2008: 117
Any 2009 (*): 69
Nombre d'adopcions internacionals concedides
Any 2006: 111
Any 2007: 57
Any 2008: 83
Any 2009 (*): 52 (*) Les dades del 2009 són comptabilitzades fins al setembre

Un fenomen que s'estabilitza

Tant les ECAI com l'Institut Català d'Acolliment i Adopció coincideixen a destacar que, a banda de les circumstàncies del moment, amb la crisi econòmica i les restriccions d'alguns països, les dades també demostren que el fenomen de l'adopció internacional s'està estabilitzant. Asseguren que hi ha hagut uns anys d'efervescència inicial i ara s'està normalitzant. «Veníem d'uns anys amb un nombre de peticions desorbitades que ara estan baixant per estabilitzar-se», explica la directora de l'ICA. També hi coincideix Santi Llensa, de l'ECAI Associació Iniciativa per la Infància, autoritzada per treballar amb diversos països. «Veient el que ha passat en d'altres països, hi ha un moment de molta efervescència inicial, però que va baixant amb el pas dels anys», explica Llensa.

Baixant des del 2006

Les dades tant de les comarques gironines com d'àmbit català assenyalen que des del 2006 el nombre de sol·licituds per adoptar a l'estranger ha anat baixant. De fet, a Catalunya han passat de 2.493 a 624 en quatre anys. En canvi, les peticions per adoptar a Catalunya han anat pujant, fins acostar-se al nombre de sol·licituds internacionals. En concret, han passat de 344 a 566 dels 2006 al 2009.

Onze països amb problemes

La Generalitat adverteix a la pàgina web de l'ICA, que depèn del Departament d'Acció Social, que dels 27 països amb què l'Estat espanyol té un conveni de col·laboració, en onze hi ha o bé un termini d'espera molt elevat o bé s'han aturat les assignacions. En el primer cas, per exemple, hi ha la Xina, però també Nepal, Sri Lanka, Bolívia, Filipines i Mèxic. També adverteix que estan aturats els processos al Vietnam, Nicaragua i Kazakhstan, mentre que hi ha poques resolucions a El Salvador i l'Equador. També en el cas d'Ucraïna, s'adverteix que tots els menors que són susceptibles de ser adoptats tenen alguna malaltia.

En la mateixa web, també s'explica el procés a seguir a l'hora d'adoptar i es fan algunes recomanacions als futurs pares sobre diferents aspectes del procés. El primer que cal és obtenir un certificat d'idoneïtat, que atorga la Generalitat, i que valora diversos aspectes psicològics, econòmics i socials. Un cop es té aquest certificat, els pares poden escollir entre fer el procés a través d'una de les entitats col·laboradores d'adopció internacional (ECAI) autoritzades o bé fer-ho per lliure, tot i que en la majoria dels casos es recomana fer-ho amb una ECAI, a les quals se'ls autoritza per fer els tràmits amb uns països determinats.

Nova llei de la infància

La directora de l'Institut Català d'Acolliment i Adopció, Sílvia Casellas, ha explicat que la Generalitat treballa perquè el procés per adoptar un nen o una nena a Catalunya sigui millor. «Hi ajudarà molt el projecte de llei de la infància, que ha començat els tràmit parlamentari ara mateix i que esperem que s'aprovi amb el màxim consens en el termini de tres o quatre mesos», va explicar Casellas. Segons ha avançat la directora de l'ICA, aquesta llei ha de servir, entre altres qüestions, per agilitzar els tràmits, sobretot dels terminis perquè l'adopció sigui plena, i que ara volta els dos o tres anys. És a dir, en l'actualitat fins que no s'aconsegueix l'adopció plena, els pares biològics tenen opció a reclamar el fill i, per tant, això crea una inseguretat als pares adoptius. De moment, la Generalitat admet que s'han introduït pocs canvis en el procés i per tant continua sent llarg, entre quatre i sis anys.

Un dels motius que s'apunta des de les entitats col·laboradores d'adopció internacional (ECAI) perquè s'opta cada cop més per l'adopció nacional és que la diferència de terminis amb l'adopció internacional cada cop s'escurça més.

«Ens van dir que adoptant a Catalunya podíem tardar sis anys»

Meritxell Frigola i Jaume Feliu, de Bàscara, van anar a buscar el seu fill adoptiu, l'Aschalew, a Etiòpia, fa pocs mesos. Expliquen que des del primer moment van tenir clar que el país escollit seria africà, però que es van acabar de convèncer en la primera reunió amb la Generalitat per iniciar el procés d'adopció. «Ens van dir que adoptant aquí podríem tardar sis anys», diu la Meritxell. En el seu cas, des que es van decidir per Etiòpia, van tardar tres anys en total a tenir el nen a casa. A més, destaquen que aquest país en aquell moment era del que menys requisits demanava. «Si ens decidíem per l'Amèrica del Sud, per exemple, ens havíem de casar per l'Església», concretaven.

La parella assegura que de tot el procés els moments més durs van ser els últims mesos, quan havien d'esperar l'assignació de la criatura. «Sempre hem estat molt pacients, fins i tot a l'ECAI ens ho deien, però els últims mesos van ser difícils», explicava la Meritxell. Asseguren que no els preocupava excessivament la qüestió de les malalties que pogués tenir el nen. «Al capdavall, un nen d'aquí també pot tenir alguna malaltia», explica en Jaume.

Els pares diuen que, fora d'uns primers dies una mica sorprès, l'Aschalew s'adapta d'allò més bé a la seva nova família i la nova llar. «A nosaltres sí que ens ha canviat la vida: el canvi ha estat brutal. L'experiència és molt bona, però ara diem que no hi tornaríem. Tot i això, ens asseguren que això ho diuen tots els pares», fan broma. L'Aschalew mantindrà el nom d'origen per decisió dels pares: «Ho teníem clar que l'hi mantindríem i, a més, el seu nom té un significat molt bonic: el qui resisteix.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.