Un projecte servirà per protegir i millorar el bosc de ribera del Ter a Girona, Salt, Bescanó i Jafre

Costarà un milió i l'executarà el Consorci Alba-Ter, amb una subvenció de la UE

Aquesta era la tercera vegada que es presentava el projecte al Life i, un cop s'ha aconseguit, ara s'hauran de redactar els projectes d'execució concrets, que es començarien a executar el 2011. En total, s'actuarà en 138 hectàrees: 12,6 a la Pilastra, 66,7 a les deveses i hortes de Salt i Girona, 29,6 a l'illa del Ter a Pedret i el bosc de Can Salvatella de Girona, i 30 a l'illa d'Avall de Jafre. La intenció és recuperar i millorar hàbitats típics de bosc de ribera mediterranis, com ara vernedes, salzedes i alberedes, que cada cop són més escassos per la pressió humana –tala, conreus, artificialització–, i les espècies al·lòctones que ocupen els seus espais. A més, també es volen crear basses temporals en alguns dels espais. El vicepresident del Consorci Alba-Ter, Ponç Feliu, ha remarcat que els espais escollits per al projecte són a la vora de nuclis de població i que això ajudarà en qüestions d'educació ambiental, una part també important del projecte: «Es tracta d'una iniciativa que forma part d'un projecte integral de recuperació de bosc de ribera a tot el curs del riu, i que és un exemple de suma d'esforços entre les diverses administracions.» La Unió Europea pagarà un 50% del cost del projecte, i la resta es finançarà a través del Consorci Alba-Ter i l'ACA, la Diputació i els ajuntaments de Bescanó, Salt i Girona.

De fet, totes les finques on s'actuarà són de titularitat pública, i tenen la particularitat que o bé són illes o bé havien format part del llit del riu abans que aquest modifiqués el seu curs, com en el cas de Jafre. Totes les actuacions que s'inclouran en el projecte hauran d'estar acabades abans de finalitzar el 2013.

Ecosistemes afavorits

La millora i recuperació d'hàbitats riparis afavorirà la presència de diverses espècies que han desaparegut del Ter o que han disminuït, i la seva recuperació és un dels objectius del projecte. Ocells que s'han desplaçat a altres zones, com ara els diferents tipus de martinet, el bernat pescaire o l'esplugabous, podrien tornar a criar a la llera del riu, i espècies com ara la llúdriga també disposaran així d'espais més adequats per desenvolupar-se. Rèptils com ara les tortugues d'estany i rierol, i espècies protegides de peixos com ara la bavosa de riu, el barb o el cranc autòcton, podrien ser potenciades, mentre que la creació de llacunes temporals beneficiarà sobretot amfibis com ara la reineta, el tritó o determinats tipus de gripaus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona