Infraestructures i serveis

Lluita per les obres subterrànies

Foment no preveu executar les actuacions acordades

L'Hospitalet i Sant Feliu reclamen les obres per millorar seguretat i mobilitat

Sant Feliu té un dels passos a nivell més perillosos, amb un mort cada any

El 2005 el ministeri de Foment, la Generalitat i l'Ajuntament de l'Hospitalet van acordar construir túnels urbans per a les línies de Vilanova i Vilafranca al pas per aquesta ciutat. És a dir, que les vies que ara travessen l'Hospitalet, transcorren a l'aire lliure, fragmenten la ciutat en dos i creen soroll en el veïnat haurien de passar per sota terra. També es va acordar edificar l'estació de la Torrassa, un intercanviador entre les línies R2 i R4 de rodalies i les L1 i futura L9 de metro. L'acord es va revalidar al cap de dos anys però ara com ara no només no s'ha fet res sinó que el projecte no apareix en el pla d'infraestructures, transport i habitatge 2012-2024 del Ministeri de Foment.

Aquest pla “deixa com paper mullat” els acords que les tres administracions van signar per fer les vies subterrànies, denuncia l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín. “Ara ens trobem que una actuació convinguda i acordada des de fa anys per totes les administracions implicades, només pendent de la decisió política del govern espanyol de dotar-la econòmicament, és qüestionada per una de les parts”, es queixa. L'Ajuntament defensa que aquest projecte no només ha de beneficiar l'Hospitalet sinó que és “absolutament necessari” per millorar la mobilitat en la zona metropolitana. No és l'única exigència del consistori, que reclama que l'estació de Bellvitge també sigui subterrània. I que, si més no, mentre s'executa aquest projecte, també es millori l'accessibilitat de l'estació. El barri va quedar especialment afectat per les obres d'arribada del tren d'alta velocitat a Barcelona, però les compensacions no van incloure la millora de les instal·lacions ferroviàries.

Una altra actuació llargament reclamada és la de fer subterrani el pas a nivell de Sant Feliu de Llobregat, que és un dels més perillosos de la xarxa, per on passen cada dia 10.000 persones. Hi ha hagut, de mitjana, un mort a l'any atropellat per un tren, en molts casos, per la impaciència de molts vianants a causa del fet que el pas estigui tancat 50 minuts de cada hora. El municipi reclama des de l'any 1980 que es posi fi al funcionament d'aquest pas a nivell i que les vies es facin subterrànies per tal de posar fi a aquest perill, millorar la mobilitat i reduir els sorolls. El 2009 es va aprovar un projecte constructiu amb un pressupost de 120,8 milions, que hauria de finançar Foment, la Generalitat i l'Ajuntament. Però encara no hi ha hagut acord en el repartiment econòmic.

El Prat de Llobregat

L'estació intermodal, adjudicada i en suspens

R.M.B.

L'exterior de l'estació de Renfe del Prat ofereix un paisatge desolat d'ascensors que no funcionen i racons bruts sota una pèrgola deserta. El futur que s'havia dibuixat per a aquest espai era ben diferent, ja que el 2010 la Generalitat va adjudicar a Comsa, Dragados i FCC la construcció d'una estació intermodal per 69,7 milions. Aquesta estació preveia donar servei a 17 milions de passatgers, que l'havien d'usar d'intercanviador entre rodalies, tren d'alta velocitat, tren a l'aeroport, les línies de metro 1, 2 i 9 i els busos urbans i interurbans. El Prat encara no té metro ni parada d'alta velocitat i les obres no van començar mai.

L'Hospitalet de Llobregat

L'estació de metro Ernest Lluch, aturada des del 2011, s'obrirà d'aquí a dos anys

R.M.B.

El 2008 es va començar a construir l'estació de metro Ernest Lluch a la carretera de Collblanc, entre l'Hospitalet i Barcelona. Havia de servir d'intercanviador amb el tramvia i donar servei als veïns de la Porta Nord amb una estació nova entre les parades de Collblanc i Pubilla Cases. Però al cap de dos anys amb la carretera de Collblanc tallada, les obres es van aturar abruptament el 2011. La Generalitat ja hi havia despès 50 milions d'euros, i en faltaven 12 per invertir en les instal·lacions i el vestíbul. Però la situació econòmica va obligar a aturar les obres i elaborar un projecte econòmic que n'abaratís el cost. Les obres no han aparegut en els pressupostos del 2014, i l'Ajuntament de l'Hospitalet i el PP de les Corts han exigit a la Generalitat que les reprengui. L'última notícia que en té el consistori és que el Departament de Territori i Sostenibilitat, dirigit pel convergent Santi Vila, té previst que l'estació rutlli el 2016, cinc anys després del previst.

Castelldefels

L'R3 sud s'encalla en l'estudi informatiu

R.M.B.

Era un projecte molt ambiciós. L'R3 sud, hereva de part de l'L12, havia de connectar per tren Castelldefels i Cornellà i, d'allà, continuar fins a Barcelona. Havia de funcionar amb freqüència de metro tot i que l'obra l'havia d'assumir l'Estat. El traçat triat sortia de Platja de Castelldefels, continuava fins al centre de Castelldefels aprofitant el traçat de l'R2 i, d'allà, transitava subterràniament per Gavà, Viladecans, Sant Boi, Cornellà i Esplugues, fins a la Zona Universitària de Barcelona, on es construiria una estació que connectaria amb l'L3. El projecte estava valorat en 2.155 milions i mai va passar de l'exposició pública.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona