Medi ambient

Sentiment d’abandonament total a Sant Aniol de Finestres

L’alcalde afirma que els cossos de vigilància, sobretot els Agents Rurals, “passen olímpicament” d’una tasca que ells no poden assumir

Diu que aquesta situació és especialment punyent a l’espai forestal

L’alcalde diu que la situació s’ha agreujat durant els últims anys

L’alcalde de Sant Aniol de Finestres, Francesc Oliveras (JuntsxCat), ha afirmat que se sent totalment abandonat pels cossos de vigilància i seguretat en tots els àmbits i per l’administració superior en general. Oliveras ha explicat que el seu Ajuntament ha de governar i fer polítiques que afecten un municipi de 48 quilòmetres quadrats, però, pel volum de població, encara no 341 habitants, no pot tenir policia local, ni vigilants. “Tenim pocs habitants i, per tant, molt pocs recursos. L’administració passa de nosaltres, els centres de comandament passen olímpicament”, ha sentenciat, apuntant sobretot al cos dels Agents Rurals, atenent al fet que Sant Aniol té molt d’espai de bosc i natural.

Francesc Oliveras ha explicat que fa vint anys que està a l’alcaldia de Sant Aniol de Finestres i que, aquesta situació que descriu s’ha agreujat durant els últims cinc anys. “No es pot aguantar més”, ha indicat, I hi ha afegit que no li serveix l’excusa de la falta de recursos i la situació que es viu durant els últims mesos.

L’alcalde ha posat l’accent en els permisos que l’administració concedeix per a la gestió forestal del territori. En aquest sentit, ha lamentat que ho faci, segons ell, sense comptar ni amb els ajuntaments, ni amb la gent del territori, cosa que els genera problemes de control de les destrosses que es produeixen. “Els grans propietaris forestals viuen fora del territori on tenen els boscos i cedeixen la gestió d’aquests a negociants i a maltractadors del territori. Aquestes propietats immenses estan fora del nucli, a la rodalia i, algunes, són d’altres municipis veïns, però limiten amb el nostre”, ha descrit.

Oliveras ha incidit també en la problemàtica del manteniment de les vies públiques. “L’Ajuntament té molts camins i pistes públics i ells ho destrossen tot amb la maquinària pesant que hi fan passar i se’n van sense arreglar res i sense que nosaltres hi puguem fer res”, ha detallat, tot recordant que, en el seu cas, no tenen prou recursos per fer manteniment. “Lamentablement, no hi ha cap mitjà per lluitar contra tot això. No tenim mitjans i qui els té no ho vol fer”, ha denunciat

I encara ha insistit: “Si ens queixem, passem per burros, incultes o inútils. Tota la vida hem treballat pel nostre territori i els tècnics el gestionen sense posar-hi els peus… Que s’ho facin mirar”, ha indicat.

L’alcalde insisteix que fa molts anys que es queixa en aquest sentit i que no ha aconseguit res. “Al final m’he cansat que només ens necessiten per a les eleccions”, ha dit tot afegint-hi: “Soc convergent i tota la vida ho seré, encara que es diguin 50.000 noms, és un sentiment com el del Barça. El partit, però, tampoc no ha escoltat cap alcalde, però si no fos alcalde ja hauria desaparegut.”

LES XIFRES

320
pobles
de menys de 500 habitants hi ha a Catalunya, 174 dels quals agrupats a l’associació de micropobles
80.000
habitants
recullen en total els micropobles del país, cosa que representa un 1,2 per cent de la població total
35%
és la proporció
del territori que gestionen els municipis de menys de 500 habitants de Catalunya

Als Agents Rurals no els consta cap queixa

El problema de manca de vigilància pels Agents Rurals no consta en aquest cos, que actua de policia mediambiental i que té encomanat el control dels espais naturals del país. Ho ha afirmat un portaveu, que ha remarcat que les queixes de l’alcalde de Sant Aniol es produeixen en un context de davallada de l’activitat forestal. Les mateixes fonts han destacat que els treballs d’aprofitament forestals han anat a la baixa des dels anys vuitanta del segle passat, a causa del baix rendiment d’aquesta activitat i de variables del mercat internacional de la fusta.

En els darrers anys els boscos han augmentat en superfície i en existències, per l’abandonament progressiu de l’activitat agrària i ramadera. Els aprofitaments anuals de fusta i llenya en l’actualitat representen només el 28% del creixement total del bosc. Segons les dades de l’Observatori Forestal Català, el país té 1,5 milions d’hectàrees forestals privades (76,4%) i 485 de públiques (23,6%). Segons les dades d’aquest observatori, entre el 1988 i el 2018, la mitjana de l’aprofitament forestal s’ha situat a l’entorn dels 500 quilos per metre cúbic, quant a les coníferes (sobretot pi roig i blanc), i dels 150 quilos per metre cúbic quant als planifolis, amb predomini de l’alzina. En el primer cas, s’han registrat pics de 700 i 800 quilos per metre cúbic el 1996, 2006 i 2016 respectivament i de 750, el 2018. L’ocupació en el sector ha baixat dels 68.888 treballadors (assalariats i autònoms) de l’any 2000 als 30.928 de l’any passat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia