Medi ambient

Fa setanta anys de l'aiguat del 1940, i ningú no l'oblida

Zeba Produccions està elaborant, amb l'observador meteorològic Jordi Zapata, un documental amb testimonis de la tempesta

Diversos experts intenten explicar per què es va produir

Entre el 15 i el 18 d'octubre, bàsicament durant la nit de la vigília de Sant Lluc, es van acumular entre 500 i 2.000 litres per metre quadrat d'aigua, sobretot a les comarques de la Garrotxa, Osona, el Ripollès i la Catalunya del Nord. Va ser el famós aiguat de l'any 1940.

L'aiguat va ser excepcional, però les probabilitats que es torni a reproduir no són de 300 o 500 anys, tal com es pensava fins ara, sinó que, de fet, és força imprevisible determinar-ho.

Aquesta és una de les conclusions del documental que la productora Zeba Produccions està realitzant sota la coordinació de l'observador meteorològic de la Vall de Bianya Jordi Zapata, per encàrrec de l'Institut Municipal de Cultura de la Ciutat d'Olot amb motiu de la commemoració del setantè aniversari de l'aiguat.

Una altra de les conclusions importants és que l'aiguat va causar moltes destrosses per culpa de les barreres que va anar trobant l'aigua als diversos ponts del recorregut. Al molí del Collell, per exemple, es va endur tota una família que s'havia refugiat en una cabana que tenien en un punt elevat. L'aigua es va desviar i no va baixar pel riu. El molí va quedar intacte.

L'aiguat va afectar les conques del rius Tec, Tet i Aglí, a la Catalunya del Nord, i les de la Muga, el Ter i el Fluvià. Va causar més de 400 morts, 7 a Olot, 12 a la resta de la Garrotxa, 60 a Torelló (Osona) on va arrasar tot el poble –el Ges es va col·lapsar al pont d'entrada al poble–, etcètera. La zona més devastada va ser la de l'entorn del massís del Canigó, on hi va haver més de 200 morts. De fet, l'abast geogràfic i el grau d'afectació per zones són els aspectes més desconeguts de l'aiguat de l'any 40. La Catalunya del Nord va rebre molt més que no pas les zones de les conques sud-catalanes.

El documental de Zeba Pruduccions descriu l'aiguat com una tempesta gairebé sense aparell elèctric, no extraordinàriament contundent –de fet, la gent de l'època estava acostumada a les fortes tempestes pròpies del clima olotí– i que sobretot va ser molt potent la vigília de Sant Lluc, la nit del 17 al 18 d'octubre. Els danys es van produir aquella nit, fins al punt que a Olot, quan es va desfer el tap de les Tries, a l'últim tram del Fluvià a Olot –els testimonis recorden un gran espetec– les aigües van desaparèixer dels carrers. Van arribar fins a la plaça Clarà. Els veïns dels barris més elevats, com ara Sant Francesc, no es van assabentar dels estralls fins moltes hores després.

Un altre del aspectes que es destaca en el documental són els efectes negatius que l'aiguat va provocar en l'economia. A Olot, l'activitat industrial era molt important i moltes de les fàbriques eren al costat del riu per aprofitar l'aigua com a energia. Moltes van ser destruïdes. A la resta de conques fluvials, l'activitat industrial també era molt important, sobretot en les colònies del riu Ter al seu pas per les comarques del Ripollès i d'Osona.

I, finalment, Jordi Zapata i Zeba Produccions posen de relleu l'impacte paisatgístic de tot plegat. L'aiguat de l'any 40 va comportar la transformació del paisatge en diversos punts dels espais fluvials afectats. Al sector del Collell d'Olot, per exemple, va desaparèixer completament un meandre. El riu baixa pel dret des d'aleshores.

LA XIFRA

2.000
són els litres
d'aigua per metre quadrat que van caure durant els tres dies de l'aiguat en alguns indrets.

LA DATA

18.10.40
Durant la nit anterior
i la matinada del dia de Sant Lluc és quan es van acumular més litres.

El massís del Canigó, al centre del perquè de tot plegat

El massís del Canigó en té la culpa. És un massís de 2.800 metres d'altura molt pròxim al Mediterrani que condiciona el clima de la zona. Jordi Zapata explica que és una àrea on es troben les baixes pressions del front polar amb l'aire càlid del Mediterrani i, a la tardor i per l'orografia de la zona, es tornen a equilibrar les masses, i això és el que pot provocar aquestes tempestes tan actives. Zapata recorda que cada tardor es produeixen pluges severes i situacions extremes localitzades en algun punt del Mediterrani. “És una àrea molt activa i sorprenent i costa establir estadístiques”, diu. En aquest sentit, recorda que l'escassetat d'informació no juga a favor dels paleoclimatòlegs. Se sap que hi va haver un aiguat a la zona afectada pels volts de l'any 40 del segle XVI, i es té notícia dels aiguats de Sant Bartomeu del 1875. La part tècnica del documental ha estat realitzada per experts, el mateix Jordi Zapata, Martín Vida, Joan Barnadas, Llorenç Planagumà, Anna Ribas, Marià Barrendos i Francesc Mauri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia