Administracions

El petit és qui més rep

El món local reclama un nou sistema de finançament i menys intervencionisme de la resta d'administracions, sobretot de l'Estat

La cooperació i la mancomunació, solucions destacades en un debat de la Fundació Lluch

Barreja de sensacions i sensibilitats: des del pessimisme perquè les butxaques són buides fins a l'esperança de poder-se'n sortir amb solucions imaginatives. Aquest és l'ambient que es respirava ahir en la taula rodona organitzada per la Fundació Ernest Lluch a l'Ateneu Barcelonès sobre els municipis i els problemes amb què es troben les hisendes locals. Els dèficits tampoc són nous ni representen cap novetat, perquè els greuges fa anys que s'enumeren. Però en una situació de crisi econòmica enquistada, els que més directament veuen tremolar les seves finances són els petits de l'administració: els ajuntaments. Amb una baixada desproporcionada d'ingressos –basats sobretot en llicències d'obres i ICIO– i un sistema de finançament que no els afavoreix, la situació és complicada. L'alcaldessa de Tiana, Esther Pujol, va ser totalment explícita en aquest sentit, i va reconèixer que el seu consistori s'havia trobat en una situació tècnica de suspensió de pagaments. Com ella, molts altres alcaldes.

I és que, en l'acte d'ahir, els batlles de Tiana, Tarragona, Girona, Santpedor i Olesa de Montserrat van parlar en primera persona. Situacions molt diferents. Des del cas de Tiana fins al de Santpedor, que ha tingut superàvit durant vuit anys. La fórmula? Contenció fins i tot en temps de vaques grasses i no estirar més el braç que la màniga. La solució, van coincidir els ponents, ha d'incloure necessàriament dos conceptes. D'una banda, la racionalització de la despesa, sobretot en la mancomunació de serveis. És el cas de Tiana i Montgat, que, per exemple, treballen a complementar-se mútuament a través dels seus serveis de policia local.

L'altre gran os és el sistema de finançament i un escenari que no ajuda gens ni mica. Per què? Per l'excessiu intrusionisme d'altres administracions. Sobretot de l'Estat. En aquest sentit, el màxim responsable de Girona, Carles Puigdemont, va parlar obertament de deslleialtat institucional en l'última pujada de l'IBI aprovada pel govern de Mariano Rajoy. Una crítica compartida pels seus col·legues, que fins i tot van anar més enllà: “No sabem on som. Més ben dit: no sabem on ens porten”, va afirmar Salvador Prat, d'Olesa. Per ells, les constants interferències de l'Estat l'única cosa que fan és castigar contínuament els ajuntaments, unes administracions que, a més de ser les més petites, són les que més directament han de prestar els serveis. Això sense oblidar la necessària modificació de la llei d'hisendes locals.

En el torn de paraules, des de Vilanova de Prades, es va demanar respecte per als municipis petits, que representen poc més de l'1% de la població catalana, però que gestionen més de la meitat del territori.

LES FRASES

Els ajuntaments ens estrenyem el cinturó, però que no ens l'estrenyin tant que ens afogaran
Laura Vilagrà
alcaldessa de santpedor
És veritat que alguns ajuntaments han fet frivolitats durant els anys de bonança, però no tots n'hem fet
Fèlix Ballesteros
alcalde de tarragona

Esteve i l'ACM, contra les fusions

El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha tramès la seva oposició a la proposta de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) de fusionar municipis i de treure competències a les poblacions de menys de 20.000 habitants. La solució, per Esteve, és mancomunar serveis, i ha afegit que propostes d'aquest estil, venudes com a mesura d'estalvi, “no són justificables i es fan amb certa frivolitat”.

Esteve remarca dels alcaldes i regidors dels municipis mitjans, però sobretot dels petits, que “no hi hauria sistema que ho pogués pagar”. Segons ell, el camí que cal emprendre és ara mancomunar serveis.

Per la seva banda, des de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) s'ha qualificat d'invasió competencial la proposta de la FEMP i la rebutja perquè és contradictòria amb el model territorial de Catalunya, basat en les comarques. El secretari general de l'ACM, Marc Pifarré, recorda que la Generalitat és la que té competències sobre el disseny de l'estructura territorial i administrativa i que es treballa en la llei de governs locals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.