Urbanisme preserva les hortes del Catllar i limita el creixement del poble al voltant del nucli històric

Ha aprovat un POUM que desautoritza fer de les urbanitzacions un contínuum urbà

«El nucli del Catllar presenta implantacions des de molt antic, en diverses onades d'ocupació, però ha preservat durant segles, fins i tot en època d'industrialització, la plana al voltant del riu, que encara és verge, de manera que validarem com a fórmula de creixement que no es passi de la carretera cap a la zona de les hortes», raona el director general d'Urbanisme, Pere Solà. Per això la comissió ha introduït algunes correccions en el text aprovat provisionalment per l'Ajuntament i l'obligarà a fer «alguna renúncia de créixer en alguns espais determinats», per tal de limitar «l'aposta de desenvolupament al voltant del nucli urbà». Amb això, tot i que ara s'autoritza la construcció de fins a 2.400 habitatges –600 més que en l'anterior pla general, que en preveia fins a 1.800–, s'ubiquen en el terreny «de manera molt més sostenible», segons Solà. Això sí, ha qualificat molts dels sòls com a «urbanitzables no delimitats», cosa que farà que, si en el seu dia es volen desenvolupar, «el consistori ho haurà de justificar».

No més urbanitzacions

El pla, que recull el pas de la línia del tren d'alta velocitat, i una antiga via fèrria en desús –que el govern es planteja recuperar–, també posa èmfasi en les 56 urbanitzacions «de baixa intensitat» que hi ha oficialment repartides pel terme. Solà reconeix que l'Ajuntament «ja les ha ordenades i tenen els serveis indispensables», però recorda que «no formen part de la vida local; són més a prop de la Secuita i els Pallaresos, i lluny del centre». El consistori proposava ara «reconèixer-les en el marc general i dotar-les amb nous accessos perquè formessin un contínuum urbà sense interrupcions», una solució que no ha autoritzat la Generalitat: «Hem estat prudents i hem dit que sí a actuacions en accessos i equipaments d'interès públic, però no a un major grau d'edificació entre urbanitzacions, de manera que algunes de previstes com a urbanitzables a la carretera dels Pallaresos quedaran en no urbanitzables», explica Solà. Amb el nou pla, el terme, de 26 km² i on viuen uns 3.900 habitants, queda dividit en 250 hectàrees de sòl urbà, 150 d'urbanitzable i 32.900 de no urbanitzable, amb diversos graus de protecció.

Indrets per protegir

El pla aprovat pel govern també assenyala alguns «espais d'interès paisatgístic i ambiental» per protegir especialment, sobretot entre l'embassament del Catllar i el límit del terme. Igualment, es planteja la reducció de l'àmbit industrial previst per tal que no s'estengui cap a la llera del riu Gaià. A més, també es vol salvaguardar la visita del castell i el pou de gel, per la qual cosa es proposa compensar el propietari d'uns terrenys adjacents ara urbanitzables per uns altres en un altre sector urbanitzable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona