Música

Crònica

música

Cantar a la memòria

Els concerts de Maria Arnal i Marcel Bagés es fan molt curts i les ganes de continuar s’allarguen massa. Així d’especials són els seus directes, en què aconsegueixen redimensionar les cançons de 45 cerebros y un corazón (2017); composicions personalitzades, que beuen de moltes fonts, però sobretot de la recuperació de la tradició oral, un folklore que el duet, des que va irrompre a escena fa un parell d’anys, ha continuat transformant, convertint l’antic en modern i essencialment vigent.

Visible i destacable és aquest creixement meteòric, des que actuaven en centres cívics –plataformes que cal reivindicar per ser escenaris de proximitat i de descoberta– fins a formar part del cartell del Primavera Sound.

Hi ha més pòsit, hi ha evolució des d’aquella recuperada i actualitzada cançó del batre , cant d’arrel tradicional valencià, amb què destacaven com a duet, fins a una novetat en els concerts com és la cançó “en procés” Big data , que crea un ambient electroacústic, en part pel minisintetitzador que manipula Maria Arnal mentre canta, amb certa ironia, a la memòria personal de les xarxes socials. En el concert de divendres al castell de Púbol, en el Festival Ítaca , Maria Arnal va indicar que era la cançó per treure els mòbils i posar-la a Stories d’Instagram. El creixement del duet també es nota en les presentacions: de veu delicada, gens fràgil, Maria Arna l es dirigeix poderosa davant d’un auditori expectant i sempre imponent.

Un entorn com el castell de Púbol contribueix a embellir els concerts a l’aire lliure i en especial els de formacions de cantant i guitarra, gairebé sempre asseguts però també dempeus com quan cal invocar a Brossa i el seu mantra energètic “la gent no s’adona del poder que té”. La gent és de les composicions que ressonen a actualitat igual que la jota infinita que simbolitza “les voltes infinites que els presos republicans havien de fer al pati”. Són cançons de lluita com Cançó de Marina Ginestà però també la que desenterra el silenci perquè la memòria no es faci oblit que es canta a 45 cerebros y un corazón; “joies de la desmemòria moderna”, diu la lletra. L’ímpetu vital d’Ovidi Montllor d’A la vida, el desig i la passió que crida Estellés a Mai no he desitjat cap cos com el teu, la cançó d’amor Tu que vienes a rondarme o la bellesa més trista cantada que és Ball del vetlatori són ja clàssics del seu repertori. En el concert van sorprendre, a més de Big data, amb una versió de Miénteme d’El Niño de Elche. A l’estiu, tornaran a l’Escala, al festival Portalblau (27 de juliol) i al Festival de Begur (17 d’agost).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia