Cultura

Sota la influència de la Lluna

El Museu del Joguet celebra els 50 anys de l’expedició de l’‘Apol·lo XI’ amb una exposició de jocs i artefactes siderals

La conquesta de l’espai ha alimentat la indústria del joguet des dels anys cinquanta

La nit del 20 al 21 de juliol va fer cinquanta anys que Neil Armstrong va trepitjar la Lluna. Era la primera vegada, mentre no es demostri el contrari, que un ésser humà posava els peus al satèl·lit que ha inspirat més poemes i més lladrucs a l’aire, però com que ningú no hi ha tornat més, pel que sembla, la imaginació terrestre continua aferrada a aquella mica de pols cendrosa on va quedar marcada l’empremta d’una bota i, a falta de més dades, hi ha projectat tot de fantasies extraordinàries. Al capdavall, la missió de l’Apol·lo XI no feia sinó culminar la vella aspiració de conquerir l’espai, de colonitzar universos inconeguts i potser també de fer sentir l’espècie menys sola. El Museu del Joguet de Catalunya , a Figueres, commemora aquest estiu els cinquanta anys d’aquell esdeveniment excepcional amb Jugar amb la Lluna, una selecció de jocs i joguets relacionats amb aquella proesa del 1969 i, en general, amb l’atracció que tant abans com després ha exercit aquest cos celeste en la humanitat des de temps immemorials. Per aquest motiu l’exposició s’inaugura amb una sèrie de fotografies de la Lluna capturades a diferents llocs del planeta per Juan Carlos Casado, considerat un dels millors experts del món en l’obtenció d’aquesta classe d’imatges i president de l’Observatori Astronòmic d’Albanyà. Un altre dels àmbits principals està dedicat als jocs de construcció que l’empresa Lego ha dedicat a la saga Star Wars, la superproducció cinematogràfica que més ha contribuït a l’imaginari espacial des de 1977 (amb les reverències degudes a Georges Méliès i al seu coet ocular) i la que va impulsar la revolució més espectacular en el món dels joguets amb la implantació del negoci paral·lel del marxandatge.

La possibilitat d’arribar a la Lluna, però, havia fascinat molt abans escriptors com Jules Verne o H. G. Welles, i per descomptat Méliès, que va dirigir el seu Viatge a la Lluna el 1902, només sis anys abans que el nostre Segundo de Chomón concebés la seva particular Excursió a la Lluna. A partir de 1950, però, els avenços en els camps científic i tecnològic i, sobretot, la rivalitat entre la Unió Soviètica i els Estats Units en la seva cursa per conquerir l’espai en el context de la Guerra Freda van donar ales al món del joguet, que a rebuf de la indústria audiovisual, cada vegada més interessada per la ciència-ficció, va introduir en el mercat nombrosos artefactes relacionats amb el tema, des de coets i robots, a còmics, cromos i ginys inspirats en l’astronàutica. A més a més, la generalització del plàstic va permetre abaratir els costos dels joguets i crear-ne cada cop de més imaginatius. L’exposició, que estarà oberta fins a l’1 de setembre, es presenta amb un text de l’escriptor i especialista en ciència-ficció Sebastià Roig, que “A la Lluna (amb un cove)” evoca els anys en què la mainada exercia d’“astrònoms de balconada”, construint colònies intergalàctiques des de la galeria de casa, i vaticina que “la imaginació, per sort, és immune a la tirania de la llei de la gravetat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.