Arts escèniques

Crítica

dansa

On és la bèstia?

Si alguna força té el bosc salvatge és la seva qualitat de feréstec. Feia molt temps que Barcelona esperava el retorn de Wim Vandekeybus i la proposta, tot i que enèrgica, es perd per un excés de bonisme. Al bosc. la humanitat hi és més vulnerable que mai, sense xarxa on connectar-se, sense quasi electricitat, amb només l’asfalt com a rastre destructor (per la bona intenció d’apropar dos punts geogràfics i impulsar-hi una convivència). En aquestes latituds hi ha moltes situacions que no són raonables i que es legitimen per la llegenda, per un món fantasiós, un punt fosc, que ho fa tot abstracte, molt ballable,carregat d’intenció. A Traces, hi ha la bèstia ferotge que es revolta i hi ha el poble que fuig agafant una mena de carretera abandonada d’un no-lloc a un altre no-lloc, hi ha les persones ferides per un vehicle o per una baralla amb altres bèsties. Però el relat de la perversitat de l’home és tan evident que s’acaba justificant la venjança de l’os. I això trenca la màgia de la dona que ha alletat un os (que es podria relligar amb Història de Joan, nascut d’un os d’Albert Vidal o d’Irene Solà a Canto jo i la muntanya balla).

En aquesta línia, és molt més interessant plantejar les contradiccions dels humans, revelar-se contra les ambicions, les obsessions, les pors, que no pas culpabilitzar-lo i deixar el terreny de la reflexió erm. Akram Khan inquieta molt més a Xenos; La Veronal commou amb Sonoma o qualsevol altre títol; El Conde de Torrefiel fan esclatar els límits a La plaza. Però jugar a una narrativitat massa evident desllueix un treball i una trajectòria de dansa d’intuïció, animal. Per cert, Animal Religion saben jugar amb la bestialitat, i a vegades amb la tendresa, però amagant el relat en l’espai abstracte (Ahir) i fent que sigui l’espectador qui es confronti amb els seus propis fantasmes. Els dels Carpats, i també els de la Meridiana amb un porc senglar campant lliurement per estranyesa del veïnat amuntegat en els pisos.

Traces
Companyia: Última Vez
Coreografia: Wim Vandekeybus
Dijous 25 de març, al Mercat de les Flors. Barcelona


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
ART

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona