1989: I cau el Mur de Berlín!

Gran any per al rock nostrat, perquè va ser el del debut de bandes claus en el que s'anomenaria boom del rock català, que va esclatar dos anys després. Grups com Els Pets, Lax'n'Busto, Sopa de Cabra i Kitsch s'estrenaven en la gravació en estudi. Els Sopa ja feia temps que corrien per Girona fent concerts en viu, però no va ser fins al 1989 que van enregistrar el seu primer treball, amb temes que han escrit la història del rock: L'Empordà, El boig de la ciutat...
I, en castellà, Loquillo arrasava amb ¡A por ellos...;! que son pocos y cobardes. També van triomfar Hombres G, Mecano, Madonna amb el seu Like a prayer i Kaoma amb el tema que va traspassar els límits de la cançó de l'estiu: la lambada. Rock a part, també va ser l'any del debut de l'inclassificable Albert Pla.

Mentrestant, al món passaven coses antagòniques. Mentre, per un costat, queia el Mur de Berlín, per l'altre, Salman Rushdie era sentenciat a mort per haver escrit els Versos satànics. Va ser també aquest any que la recentment assassinada Benhazir Butto era escollida primera ministra del Pakistan. Al juny va tenir lloc la matança a la plaça Tiananmen, uns mesos abans que el Dalai-lama fos distingit amb el Nobel de la pau.

Hem de tornar a la música per recordar un altre fet que va marcar el 1989: la tancada a la seu de la conselleria de Cultura de la Generalitat per demanar més presència de la música en català als mitjans de comunicació públics. A la tancada hi havia, entre d'altres, Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Rosa Zaragoza, Jaume Escala, Joan Amèric, Laura Almerich... La pressió va donar com a fruit una programació estable de concerts al Teatre Regina i un canvi en les polítiques de subvenció. Els grans beneficiaris d'aquest canvi, però, serien els grups del rock emergent, en detriment dels cantautors que havien protagonitzat l'acció. I ara, les cançons de l'any!

Sau
Deu mil anys i un dia
És un dels temes del disc Quina nit, que va ajudar Sau a situar-se en l'elit dels grups catalans.

Sangtraït
Sang en el fang
Sangtraït abastava tant temes mitològics com històries de l'Edat Mitjana o sobre la mort. Sang en el fang és el relat d'un assassinat.

Els Pets
No n'hi ha prou en ser català
És el primer disc d'Els Pets i alterna temes divertits amb peces de caràcter nacionalista i reivindicatiu.

Lax'n'Busto
Tinc fam de tu
Un japonès que va assassinar la promesa i se la va menjar va inspirar aquesta cançó. Anys més tard, el protagonista exercia de crític gastronòmic.

Cia. Elèctrica Dharma
Muntanyes russes
Homenatge a Esteve Fortuny. El seu germà Josep va fer una lletra que comparava la variabilitat de la vida amb les muntanyes russes.

Kitsch
Cap quadrat
Kitsch va saber estar al marge del que s'ordia al voltant del rock català. Però es van guanyar el respecte de tothom amb cançons rodones.

Tancat per defunció
Absència
La banda va beure del rock americà i va ser capaç de construir cançons directes, sense artificis.

De cara a mi
La gran aventura
Després de quedar finalistes del concurs Clàxon de RAC 105, el grup va enregistrar el seu primer disc.

La Madam
Els esclaus
La Madam no deixa indiferent. O bé s'entra en el seu univers o bé no s'entén res. Els esclaus és una història surrealista d'esclaus que prenen el sol i enfonsen les seves naus.

Bars
Ramon
Bars van començar amb un disc on hi havia peces divertides com ara el rock Ramon i van anar evolucionant cap al rhythm'n'blues.

N'gai N'gai
Home objecte
Van marcar època. Pulcres i elegants, eren el contrapunt perfecte de les bandes més estripades.

B-30
Són encantadors
El grup va tenir la mala fortuna de coincidir amb alguns dels grups més potents del moment, cosa que, segons diuen, els va limitar la projecció.

Grec
Penso en tu
El seu nom responia a les sigles de Grup de Rock Experimental Català. Van saber fe cançons de qualitat abans de l'esclat del rock català.

Ambtainer
Estiu dins d'una postal
Són recordats sobretot perquè van ser els responsables de la música del programa de televisió Filiprim.

Freak&Do
Ens podríem veure en secret
Freak&Do van fer una proposta pròxima al jazz vocal.

Ton Rullo
No paris de ballar
Tema dedicat "Als qui no és permès el vot, pensant en Sud-àfrica".

Pixamandúrries
El gegant del pi
El contrapunt més hardcore al rock català. Van partir de la cançó popular per abocar crítiques a la societat.

Max Sunyer
Intolerància no, gràcies
Un tema seu, que va enregistrar amb la formació Max Sunyer Trio.