Cultura

1988: Any de traspàs musical

Rock Català

Musicalment parlant, el 1988 va ser un any de traspàs. S’hi encreuaven els últims espeternecs d’uns grups cansats de lluitar per obtenir audiència i els primers moviments d’una nova generació que estava arribant. Això queda ben reflectit al CD de l’AVUI, on veiem com comencen a treure el nas els grups més matiners, com ara La Madam, Sangtraït i Lax’n’Busto, que, sense saber-ho, rellevaran els que pleguen.
Per situar-vos, va ser l’any que Josep Carreras tornava a pujar als escenaris després d’haver patit leucèmia i creava la Fundació Josep Carreras. Al cinema, Almodóvar s’emportava cinc Goyas per Mujeres al borde de un ataque de nervios. I al món, va ser l’any dels Jocs Olímpics de Seül i el que Mikhaïl Gorbatxov i George Bush triomfaven en les respectives curses presidencials.

Sangtraït
El vol de l’home ocell
El tema forma part de la maqueta que els Sangtraït van portar a Picap per aconseguir entrar als estudis.

Sau
Entrarem al cel per la porta de servei
Els Sau van reduir el títol per batejar el segon treball, Per la porta de servei. Els osonencs aconseguien escalfar l’ambient i començar a tenir actuacions.

Lax’n’Busto
No sé pas com
Els Lax graven el 1989 el seu primer elapé: Vas de punt… o què!!!, del qual forma part aquesta cançó.

Duble Buble
Se’n va anar
Tot i estar en el moment més àlgid de la seva carrera, els Duble Buble iniciaven el camí cap a la dissolució. Aquest tema, amb lletra de Quim Monzó i Ramon Barnils, forma part del disc Vides exemplars.

N’Gai N’Gai
Fotomaton
Es van caracteritzar per cuidar els directes i oferir un espectacle inusual per a l’època. Van aconseguir un cert ressò mediàtic amb cançons com aquesta.

Bourbon & Gin
Detectors
Una de les bandes pioneres de la generació intermèdia, entre el rock laietà de finals dels 70 i el boom dels 90.

La Madam
Creus que és una bona idea?
Un dels màxims exponents del rock català de la dècada, amb unes composicions enginyoses que destacaven entre les dels seus coetanis.

Grec
El va trair
Orland Cardona era l’ànima d’aquest grup, que es va fer un fart d’actuar en discoteques barcelonines.

Octubre
La dona i el gel
Els Octubre no van deixar cap gran empremta en la història del rock català, entre altres coses perquè no van seguir una línia de coherència en els dos discos que van editar.

Ja T’ho Diré
Per on surt el sol
Aquest és un dels primers temes que va escriure la banda de Menorca, que anys més tard va ser triat per formar part del doble Història d’un viatge, publicat el 2003, any en què es van acomiadar amb un concert a Ciutadella.

Pintada en Blau
Deu anys i un dia
Pintada en blau va ser un quartet de poca penetració popular, creat a començaments dels vuitanta amb la intenció de cultivar el rock simfònic i la psicodèlia.

Tancat Per Defunció
Vés-te’n
Jaume Papell liderava aquest conjunt, creat a partir d’unes jam sessions roqueres que s’organitzaven a la sala Piano Bar de Sabadell. Es van dedicar a compondre cançons com aquest Vés-te’n, amb el qual van debutar discogràficament.

La Genuïna
Fantasma del rock’n’roll
Cultivant diversos estils i alternant composicions cantades i instrumentals, La Genuïna va ser una orquestrina formada a les acaballes de la dècada dels vuitanta.

Tradivàrius
Mossèn Joan
Els orígens d’aquesta banda s’han de cercar en la interpretació de temes extrets del folk i d’arrels tradicionals. En començar només oferien peces instrumentals, però van evolucionar afegint lletres a les melodies.

Laura Martí
De què vas
Acompanyada del teclista Frank Dubé, un dels noms més coneguts de la nit barcelonina de l’època, la cantant Laura Martí va intentar introduir la llengua catalana als ritmes discotequers.

Moncho Alpuente
Al vent
El madrileny Moncho Alpuente va ser polèmic i irreverent, fins al punt que el 1988 es desmarcava amb aquesta versió canalla del clàssic de Raimon.

Cia. Elèctrica Dharma
Quan l’aire s’endolceix
El tema obre una edició formada per quatre poemes musicals inèdits, de gran complexitat harmònica, que el desaparegut guitarrista Esteve Fortuny va compondre durant els seus últims quatre anys de vida.

Pegasus
Obertura
Els Pegasus traslladen al format discogràfic la seva Simfonia d’una gran ciutat –de la qual forma part Obertura–, una obra musical creada per il·lustrar la pel·lícula muda de Walter Ruttman (1927).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.