Opinió

des. del. jardí

vicenç pagès jordà

Sobre la independència intel·lectual

Podem estar satisfets de viure en un país on El Procés, que es defineix com una “revista contracultural a l'abast de ben pocs” ha arribat al tercer número. L'article editorial es limita a enumerar els noms propis que s'apleguen en aquesta ocasió: Joyce, Schönberg, Sagarra, Flaubert, Espriu, Alexandr Blok, Josep Maria Corredor, Sondheim... Són 120 pàgines de paper de qualitat, però que es poden llegir i descarregar de manera gratuïta. Com s'ho fan? No m'ho explico, però ho admiro.

A començaments de l'any passat es va presentar a Santa Coloma de Farners el primer número d'El Procés amb un homenatge al llibre Vida i opinions de Tristram Shandy, de l'escriptor Laurence Sterne. Durant aquest temps, la revista ha anat creixent en nombre de pàgines sense disminuir en ambició.

Un dels textos que m'ha interessat més de l'últim número ha estat l'entrevista que Narcís Comadira va fer a Josep Vicenç Foix l'any 1984. Absorbits pels abismes del dia a dia, tenallats entre un horitzó paradisíac i un passat heroic, ens oblidem de recordar com érem fa trenta anys, que potser és l'única manera de saber com som ara i com serem demà passat.

A l'entrevista, Foix valora l'esforç que va fer Prat de la Riba a l'època de la Mancomunitat per trobar professors prestigiosos que formessin les noves generacions. En canvi, manifesta les seves reserves pel que fa a la cultura popular: “Sempre he estat antifolklòric, des de jovenet. Aquest culte als xiquets de Valls i a la Patum de Berga no m'ha interessat mai. [...] Amb els gegants, els nans i les pubilles, Catalunya no anirà enlloc.”

Quina opinió mereix a Foix el jovent dels anys vuitanta? “Només parlen de les seves diversions. No van ni a concerts ni a exposicions. S'ha de fer la salvedat de dir que la seva carrera l'estudien a fons. Surten dotats com mai. Però tot allò que representa independència intel·lectual i preocupacions d'ordre universal, no els interessa.” És remarcable que un home nascut al segle XIX sàpiga fer un diagnòstic tan precís del que succeeix avui dia: la formació ha crescut, però en canvi ha disminuït la curiositat, que és el que estimula l'autoformació. És possible que els estudiants que es graduen avui hagin acumulat més coneixements, però la manca del que Foix anomena “independència intel·lectual” –més vinculada a epifanies solitàries que no pas als actes de masses– fa presagiar un futur tèrbol.

La revista El Procés és un exemple del contrari, és a dir, d'una autoexigència com la de J.V. Foix, que no només va deixar una obra perdurable, sinó que va saber endevinar el que avui dia ens explota a la cara.

L'apunt
Josep Vicenç Foix (Barcelona, 1893-1987), el pastisser de Sarrià, va ser un poeta, periodista i assagista dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes. Entre el 1936 i el 1985 va publicar set llibres de poemes i deu de prosa poètica, com ara Sol i de dol, Cròniques de l'ultrason, Gertrudis i KRTU.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera