cultura

Sota el castell de Banyeres hi ha un jaciment de l'Edat del Bronze

El turó on s'ubica la fortalesa guarda un soterrament datat pels experts entre la primera i segona meitat del II mil·lenni abans de Crist

Les recents excavacions realitzades en els mesos d'abril i maig al peu del castell de Banyeres de Mariola han confirmat que el turó on s'ubica la fortalesa guarda un soterrament datat pels experts entre la primera i segona meitat del II mil·lenni abans de Crist, en un moment avançat de l'Edat del Bronze, pel que res feia pensar que les obres de construcció del pavelló de recepció situat al peu del castell pogueren traure a la llum diverses restes arqueològiques i fragments de ceràmica prehistòrica feta a mà i altres evidències. Un jaciment que és, inclús, més antic que la mateixa fortalesa.

L'excavació realitzada recentment en el reduït espai de la cova o sitja ha tingut la seua dificultat tècnica, però ha proporcionat abundant material prehistòric, tal com restes de ceràmica, especialment restes de bols de xicoteta i mitjana grandària amb cantells exvasats i brunyits amb un bon acabat en la seua majoria, un bol sencer en molt bon estat de conservació, diversos fragments de pedres de moldre, dos dents de falç, percussors, allisadors, diversos fragments de restes humans, així com un penjoll sobre petxina a manera de xicoteta placa amb una perforació en un dels seus costats i amb la superfície polida i transformada, abundants restes de fauna i dos grans cornamentes de cérvol.

Segons els experts que han realitzat les excavacions «es tracta d'un conjunt de materials molt homogeni, que en un primer estudi s'ubica entre la primera i segona mitat del II mil·lenni abans de Crist, en un moment avançat de l'Edat del Bronze».

Però el descobriment arqueològic no ha quedat sols en sí mateix com un fet aïllat, sinó que després de retirar-se un conjunt de pedres del jaciment, sorprenentment, s'ha descobert l'existència una cavitat de majors dimensions, una sala d'uns 40 m2 que va ser segellada de forma intencionada per a preservar el seu contingut en algun moment del II mil·lenni abans de Crist.

Els experts afirmen que «tot pareix indicar que esta cavitat principal es va utilitzar com una zona de soterrament a manera de panteó natural dels antics habitants de Banyeres».

Tant els experts, com les autoritats locals en funcions, han indicat que «la troballa resulta del màxim interés per tractar-se d'un jaciment que està intacte des de l'Edat del Bronze, ja que les escasses coves excavades i documentades d'esta època havien sigut espoliades o excavades en èpoques molt antigues».

Amb ell, «una vegada es procedisca a l'excavació cientificotècnica, la cavitat principal ens permetrà conéixer formes de vida dels primers pobladors del turó del castell, i també posteriorment es podria estudiar habilitar esta cova com un nou atractiu turístic per als visitants de l'emblemàtica fortalesa de Banyeres».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
ART

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona