Arts escèniques

Crítica

Mordaç ganivetada kantiana

Victòria Szpunberg gasta una ironia que ensopega amb la tecnologia i la burocràcia i que denota prou intel·ligència per treure un somriure a les situacions que posarien, a tot mortal, de mala llet. L’autora, que sent debilitat per la filosofia, l’ha posada al microscopi de l’escena per contrastar el concepte de l’imperatiu categòric de Kant. El posa a prova amb una fulla de ganivet robada. La filosofia és directa i dura en la seva aplicació. Com un punyaI, ara Àgata Roca es converteix en la professora associada d’ètica de la universitat que arriba al límit i viu una particular crisi filosòfica.

La professora (Roca desborda naturalitat de les T de Teatre en la interpretació) proposa interpel·lar Kant a través d’El procés de Kafka. En la seva peripècia particular arrossega pel pedregar l’imperatiu categòric en cada topada amb els homes de caverna (siguin psiquiatres, catedràtics o cambrers interpretats per un camaleònic i afinat Xavier Sáez). Hi ha Kant i la tragèdia d’una antiheroïna que sembla que perd cada una de les partides, tot i que té millors cartes, però el privilegi patriarcal l’aclapara... (sempre?). Szpunberg signa una de les seves peces més divertides, sense deixar d’abordar temes quotidians i pensaments profunds.

El dol per la mort del seu pare es va convertir en una intensa i surrealista El pes d’un cos (TNC, 2023). Ara la seva recerca per trobar un pis de lloguer, la inestabilitat de les professores associades universitàries, la invisibilitat a partir de la maduresa són arguments que han donat aire a aquesta comèdia. Un ganivet de notables dimensions, d’un acer inoxidable lluent, emergeix com la sortida a una vida que, fins llavors, ha estat previsible, ordenada, disciplinada, i que, ara, potser s’esbrava.

El muntatge succeeix en un continu canvi d’espais. Judit Colomer ha fet una escenografia de plans que, com uns paravents, transforma l’acció. Tot es va desmanegant, augmentant la velocitat cap al final. Cada cop apropant-se més ràpid a un final contundent que deixa obert si la professora associada dimiteix com a deixeble de Kant. O no.

L’imperatiu categòric
Autoria i direcció: Victòria Szpunberg Int.: Àgata Roca, Xavi Sáez
Lliure de Gràcia, 28 de febrer (fins al 4 de març)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

art

Preacord per obrir el Museu Thyssen de Barcelona al cinema Comèdia

barcelona
Crítica

Una història d’amor

Cultura

Mor Morgan Spurlock, autor del documental ‘Super size me’ (2004)

Música

L’Orquestra Nacional de França clou un 17è cicle Ibercamera “brillant”

Girona
CULTURA

Malgrat estrena Libèl·lula, un festival per fomentar l’oci nocturn alternatiu del jovent

MALGRAT DE MAR
arts escèniques

El Fastt itinerarà entre micropobles de l’Alt Empordà amb 12 espectacles

Girona
ART

La històrica revista ‘Papers d’Art’ d’Espais ja és accessible en línia

Girona
música

La pianista Laura Andrés ofereix un doble concert aquest cap de setmana

girona
Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez
Directors de cinema

“Molts artistes són vampirs que xuclen la vida dels altres”

Barcelona